Lluny dels objectius climàtics per al 2030: "Calen reduccions d'emissions sense precedents"

En els últims 50 anys s'han notificat gairebé 12.000 desastres a causa de fenòmens meteorològics extrems, amb 2 milions de víctimes mortals i unes pèrdues econòmiques de 4.000 milions d'euros

Aquest 2023 ha estat assotat per nombrosos fenòmens meteorològics extrems. Des del cicló "Daniel" que ha arrasat la costa de Líbia i que abans ja havia causat estralls a Grècia fins a altres ciclons tropicals que han assotat Moçambic, Madagascar, Malawi i la Xina, aquest passat mes d'agost. Tots ells resultat de la crisi climàtica.

I això sense comptar les altes temperatures que han fulminat rècords al sud d'Europa i al nord d'Àfrica, parts de la Xina i al sud-est dels Estats Units i Mèxic.

En aquest context crític, que fa més palès que mai que ja estem immersos en l'emergència climàtica, aquest dijous s'ha publicat el nou informe de "United in Science" (Units en la ciència). Reitera que el planeta està lluny d'assolir les fites per reduir els impactes de la crisi climàtica, tot i que pràcticament estem a mig camí de la data límit del 2030. Només s'estan complint el 15% dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

L'informe, que es publica anualment, està elaborat amb la col·laboració de 18 organitzacions i apareix quatre dies abans de la Cimera sobre els ODS, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU. Els missatges són clars: hi ha gairebé un 66% de possibilitats que un dels pròxims cinc anys sigui el més càlid mai registrat.

El Canadà ha viscut aquest any la pitjor temporada d'incendis de la seva història (Reuters)

Estralls arreu del planeta

"Temperatures sense precedents cremen la terra, escalfen el mar, al mateix temps que els fenòmens meteorològics extrems causen estralls en tot el planeta. I, tot i que sabem que això només és el principi, la resposta mundial és clarament insuficient", afirma el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. 

L'IPCC, el grup d'experts de l'emergència climàtica de l'ONU, ha conclòs que podria augmentar la temperatura mitjana a 1,5 graus, d'aquí 20 anys. I alerten que si no es redueixen urgentment les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tal com es va signar a l'Acord de París, les polítiques actuals de mitigació ens aboquen a un escalfament global de prop de 3 graus a finals de segle, en comparació amb l'era preindustrial.

Aquestes projeccions climàtiques es publiquen tot recordant que les emissions totals de diòxid de carboni van augmentar un 1% l'any 2022, comparat amb l'any anterior i, segons les dades actuals, van tornar a créixer al gener d'aquest mateix any. Aquest increment es relaciona amb l'augment del consum de petroli associat a la recuperació del sector de l'aviació després de la pandèmia.

Fins ara hi ha hagut avenços molt limitats en la reducció de les emissions per al 2030. I subratllen els científics que hi ha una diferència important entre les emissions promeses pels països i les reduccions necessàries per assolir l'objectiu de temperatura establert en l'Acord de París. Per això, aquest informe torna a avisar: calen reduccions immediates i sense precedents d'entre un 30% i un 45% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030. Una frase que aquestes alçades ja s'ha convertit en un mantra dels científics. 

"En aquest moment crucial de la història, en l'equador del període fixat per assolir els ODS, la comunitat científica treballa unida en nom de la prosperitat de les persones i del planeta", assegura el secretari general de l'OMM, el professor Petteri Taalas.

El Canadà ha viscut aquest any la pitjor temporada d'incendis de la seva història (Reuters)

Perilla la seguretat alimentària

També estimen que prop de 670 milions de persones podrien patir fam el 2030 a causa dels fenòmens meteorològics extrems provocats per la crisi climàtica, que fan perillar la seguretat alimentària.

Per això insten a fer inversions globals per millorar els serveis de predicció meteorològica i hidrològica perquè ajuden a impulsar la producció alimentària i reduir la fam. També els sistemes d'alerta primerenca de fenòmens meteorològics extrems que contribueixen a donar temps a la població civil per preparar-se per protegir els seus mitjans de subsistència i limitar els impactes.

L'informe emfatitza que mai com ara s'ha posat de manifest com n'és d'important i urgent tenir els coneixements científics i les solucions. 

Entre el 1970 i el 2021, es van notificar gairebé 12.000 desastres a causa de fenòmens meteorològics extrems amb 2 milions de víctimes mortals i unes pèrdues econòmiques de 4.000 milions d'euros. La majoria de les morts van tenir lloc en països amb economies en vies de desenvolupament.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut