L'ajuda humanitària no entrarà avui a Gaza: es farà esperar almenys fins demà

"El primer enviament està previst que arribi demà [dissabte] com a molt aviat", ha explicat aquest divendres Martin Griffiths, encarregat de situacions humanitàries d'emergència de les Nacions Unides (ONU).

Aquest divendres, doncs, encara no entrarà ajuda humanitària a la Franja de Gaza, com s'esperava que pogués passar després de l'acord entre els Estats Units i Israel anunciat per Joe Biden i ratificat posteriorment per Egipte. Caldrà esperar almenys un dia més per veure com camions que fa dies que esperen a la península del Sinaí travessen el pas de Rafah, l'únic accés a Gaza que no depèn d'Israel.

L'obertura del pas fronterer, de tota manera, serà tot just un petit primer pas per alleujar la crisi humanitària que afecta els habitants de la Franja de Gaza, que l'ONU situa a tocar de la "catàstrofe", perquè està previst que es permeti l'accés a vint camions, una quantitat del tot insuficient per a l'ONU, que calcula que se'n necessiten 100 diaris.

De fet, abans de l'esclat de la Guerra Hamas-Israel, uns 450 camions entraven cada dia a Gaza, i ja aleshores un 60% de la població depenia de l'ajuda humanitària internacional.

Guterres: "No són camions, són un salvavides"

"Estem treballant activament amb totes les parts, Egipte, Israel, els Estats Units... per tal que aquests camions es moguin com més aviat millor", ha explicat el secretari general de l'ONU, António Guterres, que ha remarcat la importància de permetre l'accés sense restriccions de menjar, aigua, medicaments i altres subministraments bàsics:

"Aquests camions no són només camions, són un salvavides. Són la diferència entre la vida i la mort per a tantes persones a Gaza."

En una visita al Caire per abordar aquesta crisi, Guterres ha remarcat que la Franja necessita rebre ajuda "abundant i de manera sostinguda" i ha fet una crida a un alto el foc immediat que en permeti l'arribada.

De moment, aquesta nit de dijous a divendres, Egipte ha retirat els blocs de formigó amb què va segellar la frontera la setmana passada per evitar una allau humana procedent de la Franja. I durant el dijous ja havia treballat per reparar i pavimentar el camí del pas de Rafah, malmès pels bombardejos d'Israel.

Una entrada condicionada

L'arribada d'aquest baló d'oxigen, àmpliament reclamat per bona part de la comunitat internacional, serà vigilada amb lupa per les autoritats israelianes, que ja han anunciat que no permetran que entri gasolina, vital per fer funcionar els generadors per donar llum i energia a la Franja. També es volen assegurar que l'ajuda no cau en mans de Hamas.

Els combois que entrin a la Franja han de tenir unes mínimes garanties per part d'Israel que no seran atacats, garanties també necessàries per als magatzems on està previst dipositar l'ajuda i per als llocs on la gent ha d'anar a buscar-la.

Una dificultat afegida a l'entrada d'ajut humanitari és el fet que els atacs aeris a la Franja no s'aturen. En les últimes hores, han mort més d'un centenar de palestins tant al sud com al nord de Gaza.

A més, si Israel llança l'ofensiva que fa dies que s'espera, la frontera probablement es tornarà a tancar.

Via d'accés, però no de sortida

El pas de Rafah, a més, només funcionarà en un sentit: el president egipci, Abdel Fattah al-Sisi, rebutja que la frontera estigui oberta en les dues direccions perquè no vol l'arribada d'un èxode de refugiats palestins després que Israel va suggerir als gazians que travessin la frontera.

Amb un ull a les manifestacions del carrer i recordant l'expulsió de 700.000 palestins l'any 1948, Al-Sisi assegura que si els habitants de Gaza en marxen, Israel mai els deixarà tornar i, de facto, s'avalaria una neteja ètnica.

També tem que el desplaçament de palestins cap a la península del Sinaí desemboqui en la creació d'un punt des d'on atacar Israel, i que Israel s'hi torni.

En qualsevol cas, a més, haver d'atendre, de cop, dos milions de refugiats seria un repte majúscul per a un estat empobrit com l'egipci.

Jordània tampoc acceptarà refugiats

Al-Sisi ha fet front comú amb el rei de Jordània, Abdullah II, amb qui s'ha reunit aquest dijous al Caire, contra l'expulsió forçosa dels palestins i a favor de la fi de la guerra a Gaza.

En paraules del monarca jordà, la regió està "a punt de caure a l'abisme" i els dos líders estan decidits actuar plegats i fer un front comú.

La por del rei i l'opinió pública de Jordània és que si Israel aconseguís buidar Gaza de palestins, després faria el mateix amb els de Cisjordània, expulsant-los cap a Jordània, on ja n'hi ha dos milions.

L'extrema dreta sionista, ara al govern israelià presidit per Benjamin Netanyahu, aconseguiria el somni que la Palestina històrica fos només territori per als jueus i enterraria per a sempre la idea de l'estat palestí.