L'obra del pare del cartellisme modern, Henri Toulouse-Lautrec, arriba al MNAC

El MNAC acull un total de 33 cartells del pare del cartellisme modern, Henri Toulouse-Lautrec. La mostra està estructurada en tres àmbits, el primer dels quals repassa el París de la "Belle époque" amb cartells de cabarets i espectacles, mentre que el segon conté cartells que difonen llibres i revistes, i el tercer cartells publicitaris que anuncien productes industrials de l'època. En l'exposició s'exhibeixen la pràctica totalitat de cartells realitzats per Toulouse-Lautrec (1864-1901), entre ells el dedicat a la vedet May Belfort, únic exemplar del versàtil artista que es conserva en el gabinet de dibuixos i gravats del MNAC. Entre els cartells exposats destaca també el de May Milton, en el qual Lautrec, que el va signar a mà, va immortalitzar el 1895 una cantant i ballarina anglosaxona que actuava al Café des Décadents del París de l'època. Picasso va incorporar aquest cartell al fons del seu quadre "La Chambre Bleue", pintat quan començava el seu període blau, en la seva segona estada parisenca, el 1901, any de la mort de Lautrec. El comissari de l'exposició, el belga Ephrem, ha considerat que amb aquesta relació pictòrica dels dos artistes sembla que Lautrec, que estava en el període final de la seva vida, "passés el testimoni a Picasso". L'obra de Toulouse-Lautrec va marcar de manera important l'art gràfic català de principi del segle XX i la seva influència es pot observar en l'obra d'artistes com Ramon Casas o Miguel Utrillo, els quals van viure el 1880 al barri parisenc de Montmartre. En aquest sentit, el comissari de l'exposició ha remarcat la "renovació" al treball cartellístic europeu que va representar l'obra de Toulouse-Lautrec, que "va saber canviar els dos punts de mira dels personatges". Ha destacat també el gust de l'autor per les estampes japoneses, "tan de moda en el moment", i la modificació de "la percepció, l'espai i el dibuix" que va representar la seva obra. Així mateix, entre les obres exposades hi ha l'emblemàtic cartell "Moulin Rouge, La Goulue", realitzat el 1891, encarregat a l'artista pel propietari del "music-hall" parisenc i que va representar una primera experiència, ja que va ser cartell i també litografia. Amb aquesta obra, Toulouse-Lautrec va desplaçar Chéret, cartellista que des de feia una vintena d'anys alegrava els murs de París. Destaca també el cartell "Ambassadeurs, Aristide Bruant", dedicat el 1892 al cafè concert i al cantant, respectivament, i el pintat per al cafè del barri parisenc de Montmartre conegut com a "Divan Japonais". L'exposició no conté esbossos ni pedres litogràfiques utilitzades per Toulouse-Lautrec per elaborar els seus cartells i, exceptuant el del MNAC, les obres pertanyen al Museu d'Ixelles (Brussel·les), centre que conserva una de les col·leccions més importants de Toulouse-Lautrec, al costat de la d'Albí (França), ciutat natal de l'artista, i a la de Dresden (Alemanya). La col·lecció belga s'ha exposat amb anterioritat a València i a Madrid i després de Barcelona tornarà a la seva seu, al districte de Brussel·les d'Ixelles, que ja l'ha completat amb una última adquisició del cartell de "La Gitane", en procés de restauració.