Localitzen familiars de dos soldats republicans enterrats a la fossa de Sant Pere de Ribes

Una historiadora de Sant Pere de Ribes buscava familiars de soldats morts al seu poble, mentre una família cercava pistes d'un avantpassat seu. La perseverança, el treball i la insistència de totes dues bandes les ha portat a trobar-se i, entre les dues, han cosit els serrells del passat.

Fina Ranchal feia temps que buscava informació del seu familiar, Félix Díaz Bajo, originari de Pozoblanco, a Còrdova. Sempre havia sentit dir a la seva àvia que en Félix havia mort a prop de Vilanova i la Geltrú durant la guerra. Va cercar i recercar a les bases de dades de desapareguts de la Guerra Civil que va trobar a internet. A poc a poc, anava donant forma a la mort del seu avantpassat.

Fa poc, va preguntar per ell a la seva tieta, que li va treure una caixa amb tot de documents que havia desat al llarg dels anys. La Fina, reneboda del Félix, relata així el moment en què va obrir la caixa:

"I allà, en un sobre molt rebregat, hi havia la comunicació a la família de la defunció del Félix. Hi posava que havia estat ferit el 20 de juny del 1938 per una bala a la columna vertebral i que va morir a l'hospital de Solers, de Ribes del Penedès. Llavors vaig lligar caps, vaig pensar que era Sant Pere de Ribes i que seria al cementiri."

La finca de Mas Solers, a Sant Pere de Ribes, era propietat d'Eduard Maristany, marquès de l'Argentera. L'any 1936 va ser confiscada i el juny del 1937 s'hi va instal·lar un hospital de carrabiners. L'arqueòloga Irene Estévez ha estat estudiant aquells fets:

"A partir d'aquell moment tots els carrabiners que eren ferits al front de batalla els portaven primer a hospitals de campanya i després els portaven aquí perquè es poguessin recuperar. A aquest hospital només venien dues unitats de carrabiners, la 3a Brigada Mixta i la 179, que van participar a la batalla de l'Ebre i al front del Segre."

Tal com explica la Irene, durant la batalla de l'Ebre arribaven aquí més de 80 ferits diaris. Havia de ser un hospital prou important perquè el va visitar Juan Negrín, president del govern en aquell moment. Segons la documentació del cos de carrabiners, a Mas Solers hi van morir 19 dels seus membres, que van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Sant Pere de Ribes.

Per saber alguna cosa més d'ells, la Irene es va posar en contacte amb mitjans de comunicació de les seves localitats d'origen, explicant que buscava els seus familiars. Pocs dies després d'obrir aquella caixa amb documentació del Félix, la Fina va rebre una trucada.

"Em va trucar la meva tieta per dir que l'havien trucat del poble, de Pozoblanco, dient que s'estava fent una recerca sobre Félix Díaz Bajo. Em vaig quedar molt sobtada al veure que, després de tant de temps, dues recerques coincidissin en el mateix moment. Per xarxes vaig arribar a saber que Irene Estévez estava buscant els familiars del Félix i em vaig posar en contacte amb ella."

Divendres passat, la Fina i la Irene es van conèixer personalment. Fruit d'aquesta trobada, la Fina ha visitat per primera vegada el cementiri de Sant Pere de Ribes on es va enterrar el Félix. Aquí s'hi va fer una primera fossa comuna, i quan es va omplir, una segona que continua en servei.

Segons Fermí Martín, rector de Sant Pere de Ribes, amb els anys s'hi han fet moltes reformes, al cementiri, que poden haver afectat la fossa comuna de la guerra.

"La reforma gran va ser als anys 70. Tot allò era pla i, per engrandir-ho, van fer un clot per fer més nínxols. Tots els ossos que anaven trobant i els de les tombes que estaven desateses, suposo que els posarien a les fosses comunes. Que els soldats són allà, sí. Ara, no es pot dir si a la primera o a la segona. És molt arriscat."

Tot i aquesta incertesa, la Fina no havia estat mai tan a prop del seu familiar. "És una sensació molt difícil d'explicar. Tinc molta alegria de saber que està aquí enterrat, allà o aquí, en una fossa comuna del cementiri de Sant Pere de Ribes. I a la vegada, molta tristor. Durant tots aquests anys ha estat molt recordat, però no sabíem on era."

"Quan la família dèiem: 'Potser un dia podrem saber on és', s'ha fet realitat i això és molt important per nosaltres."

La Irene també ha localitzat a la localitat de Tierz, a Osca, els familiars d'Alejandro Viñales, un altre soldat de la mateixa unitat -la 179- enterrat aquí.

"La seva filla, que encara és viva, sabia que havia mort a la guerra. Però no sabia ni on era ni res. No en tenien cap coneixement ni cap documentació. Ara acaben de saber que és aquí."

Tot això la fa sentir molt contenta de la seva recerca. Considera que és útil per als familiars i per al poble, perquè es recorda una història oblidada. "Al final és una feina social. Són històries emotives perquè són famílies que encara busquen els seus desapareguts", explica la Irene.

Arran d'això, la Fina s'ha inscrit al cens de persones desaparegudes de la Generalitat amb l'esperança que, un dia, una anàlisi d'ADN li permeti recuperar-ne les restes i enterrar-lo amb la família. Amb tot, troba a faltar una cosa:

"M'agradaria que hi hagués una placa amb els seus noms i la seva història. Una reconeixent aquests soldats, que van morir a Solers i van acabar enterrats aquí, lluny de la seva terra."