L'odissea d'un part prematur de quadrigèmins enmig de la guerra a Gaza

Una mare palestina, desplaçada per la guerra, ha donat a llum a quadrigèmins en un hospital del centre de Gaza després d'haver hagut de fugir a peu de casa seva, al nord de la Franja.

Tal com ha passat amb prop de 2 milions de palestins, Iman al-Masry i el seu marit, Ammar, van haver de marxar pocs dies després que s'iniciés la guerra, a l'octubre, quan ella estava embarassada de 6 mesos. La parella i els seus altres tres fills van fer les maletes per escapar-se de les bombes israelianes pensant, però, que podrien tornar aviat a casa seva:

"Ens vam poder endur només alguna roba d'estiu per a la canalla. Pensàvem que la guerra no duraria més d'una setmana o dues i que podríem tornar a casa".

La guerra no es va aturar i la família, un cop va arribar al camp de refugiats de Jabalia, va planejar seguir el seu camí fins a Deir al-Balah, més al sud. La distància, però, era massa gran per fer-la caminant, i els esforços i el cansament van acabar afectant la jove embarassada:

"La distància em va cansar i va afectar el meu embaràs. Vaig anar a veure un metge i em va dir que presentava signes que tindria un part prematur."

Finalment, als 8 mesos d'embaràs, els metges van decidir provocar-li el part per cesària. Els quadrigèmins -Tia, Lynn, Yasser i Mohammed- van néixer el 18 de desembre. Tot i que el part va anar prou bé, la Iman va haver d'abandonar ràpidament l'hospital amb els nounats per falta d'espai.

Així que van tornar precipitadament cap al sud, a Deir al-Balah, per instal·lar-se en una petita aula d'una escola convertida en refugi. Però un dels nadons, en Mohammed, no ha pogut acompanyar-los i continua hospitalitzat, en observació, pel seu fràgil estat de salut.

"Tres dels quatre nadons estan sans, però l'estat de salut del quart era inestable. Només pesava un quilo; pot ser que no sobrevisqui."

La Iman i l'Ammar no han pogut tornar a veure el seu fill des de llavors. "Estem preocupats per ell", diuen, però el camí per visitar-lo "és massa perillós".

Escassetat d'aigua, menjar i productes higiènics

Tampoc han pogut celebrar el naixement amb la tradicional "ruixada" dels nounats amb aigua de roses i, de fet, expliquen que en deu dies "ni tan sols els hem pogut banyar". A més, l'escassetat d'aliments bàsics i aigua potable en un territori devastat per la guerra tampoc permeten a la mare alletar suficientment els nadons.

Els productes higiènics també van escassos:

"Faig servir els bolquers amb precaució. Normalment, els canviaria cada dues hores, però amb aquesta situació només els hi canvio al matí i al vespre."

Davant les extremes dificultats, l'Ammar confessa que no pot mantenir la seva família: "Em sento impotent", reconeix.

"Pateixo per la vida dels meus fills. No sé com protegir-los."

Una de les nenes, per exemple, té icterícia i necessita ser alletada perquè la malaltia remeti: "La meva dona necessita menjar aliments nutritius i que tinguin proteïnes i els nens necessiten llet i bolquers". Ell, malgrat les dificultats, continua sortint a buscar menjar cada dia.