L'ofensiva antiamnistia atiada per Aznar cristal·litza als jutjats, al Senat i al carrer

És 2 de novembre, el mateix dia que ERC i PSOE signen un acord d'investidura amb l'amnistia com a element central, i José María Aznar pren la paraula. Assegura que Espanya viu una situació de "crisi" i demana que tothom que pugui ajudar ho faci:

"La inhibició no hi té cabuda. El que pugui fer, que faci. Cadascú, en la seva responsabilitat, ha de ser conscient de la situació en què estem."

L'ànima a l'ombra del PP ho diu després que Pedro Sánchez hagi pronunciat per primer cop públicament "amnistia": la paraula clau per a la seva investidura.

Casualment, o no, a partir de la crida d'Aznar, s'inicia una triple ofensiva de la dreta i l'extrema dreta amb derivades en l'àmbit judicial, en política i al carrer.

La pota judicial

L'endemà mateix de les paraules de l'expresident del govern espanyol, l'Audiència Nacional prem l'accelerador. Envia a judici per terrorisme els 12 CDR encausats per l'operació Judes, de poc abans de la sentència del procés.

Després de gairebé quatre anys aturat, també pren embranzida el cas Tsunami Democràtic. El desllorigador és un informe que la Guàrdia Civil entrega abans del previst i en què apunta a Marta Rovira com a coordinadora de les protestes.

El jutge que porta el cas, Manuel García-Castellón, s'hi agafa i acaba imputant tant la secretària general d'ERC com el president Puigdemont en aquesta causa oberta per terrorisme.

A més, en la seva interlocutòria, presentada aquest dilluns, fa referència a la mort d'un turista francès per un atac de cor al Prat durant les protestes.

És la primera vegada que es vincula judicialment aquest fet amb el bloqueig de l'aeroport i això podria ser un fet decisiu, perquè l'amnistia en cap cas cobriria delictes en què hi ha hagut víctimes mortals.

Tot plegat, de la mà d'un magistrat, García-Castellón, que ha expressat crítiques públiques a l'amnistia --comparant-la amb l'esclavitud com a dos fets inconcebibles-- i que forma part de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, que ha emès un comunicat en contra de la futura norma.

L'atac dels jutges conservadors a l'amnistia també pren forma al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que aquest dilluns aprova en un ple extraordinari una declaració contra la futura llei que exoneraria els promotors de l'1 d'Octubre.

L'ens titlla l'amnistia de "mesura d'abolició de l'estat de dret" i de "quimera".

Una declaració que no té gaires possibilitats de reeixir, tenint en compte que la llei ni tan sols s'ha començat a tramitar.

El Senat, bastió de la branca política

Al costat d'aquests moviments judicials, la dreta també porta el seu descontentament a les institucions.

Al Senat, on té majoria, el PP ha inclòs en el ple de dimecres el canvi que vol fer del reglament per retardar al màxim la llei d'amnistia.

El PSOE ja ha anunciat recurs al Constitucional, el mateix tribunal que tindrà l'última paraula sobre la llei d'amnistia.

Mobilitzacions al carrer

Les seus del PSOE s'han convertit en un altre escenari del malestar de la dreta i l'extrema dreta. Els darrers dies les protestes han anat agafant volada a diverses ciutats de l'Estat.

La temperatura ha anat pujant fins a viure aldarulls en la d'aquest dimarts a Madrid, on hi ha hagut, com a mínim 39 persones ferides, 29 de les quals policies, i diversos detinguts.

En aquesta última manifestació s'han concentrat unes 7.000 persones, segons la delegació del govern espanyol a Madrid.

Una xifra que supera els 3.800 manifestants que van sortir dilluns.

En una piulada, el PSOE ha titllat les manifestacions "d'atac a la democràcia".

Les concentracions han comptat els darrers dies amb presència de grups ultres. Des del PP se'n desvinculen, però entenen que hi hagi descontentament.