L'ofensiva de Trump pel canal fa tremolar Panamà: "Som cucs en un niu de gallines"

Pels panamenys, el canal de Panamà és molt més que una gran obra d'enginyeria. "És un símbol de la nostra sobirania", explica a Catalunya Ràdio el seu administrador entre el 2012 i el 2019, Jorge Quijano, "per això molesta tant el que diu Donald Trump de recuperar-lo". 

La història de Panamà va molt lligada al canal. El país obté la independència de Colòmbia gràcies a l'ajuda dels Estats Units a canvi de deixar-los construir el canal i quedar-se la zona. I els següents 80 anys, fins al 1977, venen marcats per la lluita local per desfer-se de l'ocupació nord-americana. 

El fantasma de la "influència xinesa"

Però després de 25 anys que el canal és únicament panameny, Donald Trump s'ha inventat un problema per tornar-hi a intervenir: "Us oferim ajuda militar per lluitar contra la influència xinesa i a canvi els nostres vaixells hi passen gratis."

Aquesta fórmula parteix d'un problema fals que s'inventa Trump. "No existeix tal influència", com resumeix el catedràtic de la universitat pública Euclides Tapia. I és que, preguntis a qui preguntis, ningú entén què vol dir la influència xinesa que argumenten els EUA. 

"És absolutament fals. Mai hi ha hagut cap país que volgués intervenir en les decisions del canal... fins ara, que ho fan els Estats Units amb l'excusa justament de mantenir la neutralitat", diu l'exadministrador.

Tampoc la direcció actual del canal ho entén. El vicepresident d'operacions, Boris Moreno, ens atén a tocar de la resclosa de Miraflores:

"No hi ha influència xinesa. El 99,5% dels treballadors són panamenys. No hi ha cap xinès en plantilla. Ni rebem ordres de ningú." 

"Som cucs en un niu de gallines"

Segons els acords del 1977, en què els EUA van cedir el control del canal a Panamà, la via ha de romandre oberta a tots els països i cobrar a tothom el mateix, sense distincions. Això està ratificat a la Constitució. 

Si ara el govern actual signa amb els Estats Units un pacte que els ofereixi el pas gratuït, "és possible que sigui il·legal i que el president José Raúl Mulino acabi als tribunals si l'oposició es mou, però també és cert que Mulino està en una posició molt difícil", afirma Euclides Tapia.

"Som cucs en un niu de gallines, no podem enfrontar-nos als Estats Units." 

El cert és que la polèmica amb els Estats Units ha generat un ressorgiment de l'interès pel canal. Ana Elizabeth González, directora del Museu del Canal, situat al bell mig del Casco Viejo de la ciutat, diu: "Els darrers mesos estem vivint un augment molt gran de visitants, molts locals que venen per patriotisme."

I el mateix des del canal, segons el vicepresident Moreno: "Abans feia una entrevista cada 6 mesos. Ara cada setmana parlo amb algun mitjà i tenim teles de tot el món cada dia. Ens va bé per explicar què fem." 

Preguntar als locals per la qüestió deixa dues coses sobre la taula: el panameny sent com a propi el canal i veure'n perillar la sobirania és inacceptable. 

Però la realitat del país és tan difícil que molts estan més enfadats amb el seu propi president que amb Donald Trump. Creuen que els beneficis milionaris del canal no reverteixen en el poble.