L'ofensiva judicial a la llei d'amnistia no té recorregut, segons els experts

La possible llei d'amnistia és una de les claus de la negociació per a la investidura, però no s'ha registrat al Congrés dels Diputats ni tampoc se n'ha fet cap tràmit parlamentari. Malgrat això, ja hi ha qui la posa en qüestió.

El bloc conservador del Consell General del Poder Judicial ha promogut per a aquest dilluns un ple extraordinari per debatre-la, ja que consideren que vulnera l'estat de dret, "violenta" la Constitució i converteix la Justícia en "una quimera".

Però un vocal progressista de l'òrgan, Álvaro Cuesta, demana que es desconvoqui. Considera que és un acte "manifestament il·legal" i ha anunciat que no assistirà al ple en cas que es mantingui.

En un escrit a la presidència del CGPJ, Cuesta assegura que no vol contribuir "a la indignitat i el desprestigi que vocals escollits per les Corts espanyoles el 2013 es puguin sollevar contra iniciatives del Parlament legítimament escollit el 23 de juliol del 2023".

A més, assenyala que l'ofensiva judicial contra la futura llei d'amnistia no té fonaments, perquè ni tan sols s'ha fet pública ni s'ha registrat al Congrés. 

Segons Cuesta, es tracta d'una greu irresponsabilitat que entorpeix el debat d'investidura, condiciona la independència del poder judicial i podria crear un clima de "crispació política" i d'"alarma social".

La del Consell General del Poder Judicial no és l'única reacció judicial a un text que encara s'ha de fer públic.

S'hi suma també el comunicat de l'Associació Professional de la Magistratura, associació majoritària dels jutges, que alertava que la llei constituiria el principi del final de la democràcia.

I un jutjat de Madrid ha admès a tràmit la demanda d'una ciutadana que vol paralitzar la tramitació parlamentària de la llei al Congrés dels diputats perquè vulnera drets fonamentals. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, i alguns membres de la mesa han estat citats a declarar el pròxim 13 de novembre.

Es dona la circumstància que el jutge titular que haurà de prendre la decisió, José Ramón Manzanares, va ser apartat per prevaricació i després indultat l'any 2004 pel govern del popular José María Aznar.

Juristes experts en la Constitució, però, no donen cap recorregut a les últimes iniciatives contra la futura llei impulsades des de sectors de dretes. I molt menys que la justícia pugui paralitzar la tramitació d'una llei.

Així ho expressen el professor de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías, i el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós.