L'oficialització del gaèlic a la UE torna a evidenciar la discriminació del català

Amb l'inici d'any, la Unió Europa ha guanyat una llengua oficial amb plenitud de drets: el gaèlic o irlandès. Juntament amb l'anglès, és la llengua oficial a Irlanda, compta amb 200.000 parlants habituals i ocupa l'últim lloc a la llista de llengües oficials de la UE en nombre de parlants.

Amb aquesta incorporació, un cop més, una llengua europea passa al davant del català a la Unió Europea.

De fet, aquest estatus --llengua oficial de treball-- el gaèlic ja el va assolir el 2007, però no s'ha posat en pràctica fins ara perquè la UE deia que tenia poc personal de traducció, un fet que limitava la quantitat de material i de documents que es podien traduir a l'irlandès.

Amb l'entrada d'Irlanda a la Comunitat Econòmica Europea l'any 1973, el gaèlic es va convertir en llengua dels tractats, fet que va implicar que aquests textos europeus es traduïssin a l'irlandès. Però el procés d'oficialització no va començar fins al 2005, quan Dublín ho va sol·licitar.

Dotze llengües oficials menys parlades que el català

Actualment, de les 24 llengües oficials de la Unió Europea, l'alemany és la més utilitzada, amb 95 milions d'habitants en els estats on és oficial, el francès la segona, amb 74 milions, l'italià la tercera, amb 65 milions, i l'espanyol la quarta, amb 47 milions.

El català queda fora del llistat de llengües oficials de la UE tot i comptar amb 10 milions de parlants, que la situen com a tretzena llengua més parlada a la Unió Europea.

Una anomalia, ja que hi ha 12 llengües oficials menys parlades, i algunes com el maltès o el gaèlic, que han adquirit l'estatus d'oficials gràcies a la petició dels seus estats i que són parlades per pocs centenars de milers de ciutadans.

A la cua del llistat també hi ha llengües com el letó o l'estonià. Totes es mouen entre els gairebé 2 milions de parlants i els 200.000, com és el cas de la recent incorporació, el gaèlic.

El català, a mitges

Malgrat que no siguin llengües oficials, les principals institucions i organismes de la Unió Europea han reconegut el català, el gallec i el basc com a llengua de comunicació amb la ciutadania, que té dret a dirigir-s'hi i rebre una resposta en la seva llengua.

Per adquirir l'estatus de llengua oficial a la UE, diu l'article 290 del Tractat de la Comunitat Europea que "l'ús de la llengua es regirà a petició de l'estat interessat". En el cas del català, per tant, si ho demana l'estat espanyol.

La Generalitat ha denunciat recentment la negativa del ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, a qualsevol tipus de negociació. Segons la consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, en una recent reunió amb el ministre, aquest es va mostrar contrari a l'oficialitat: "La reacció va ser rotunda i negativa":

"Li vaig exposar que el govern seguiria treballant per denunciar aquest fet a les institucions europees i buscar complicitats."

Alsina ha assegurat a TV3 que es troben amb un bloqueig frontal a qualsevol tipus d'iniciativa del govern, i destaca que el gaèlic és llengua oficial a la UE perquè té un estat membre que protegeix els drets lingüístics dels seus parlants.

Mentrestant, fonts consultades del govern espanyol han confirmat a TV3 que no està prevista la reforma dels tractats de la comunitat perquè el català sigui oficial.

Una reforma que s'ha donat en 16 ocasions d'ençà que l'any 1986 Espanya va entrar a la UE, cada vegada que s'ha engreixat la llista de llengües oficials, sense incloure-hi el català, que es manté només com a llengua de comunicació amb la ciutadania, cosa que suposa un ús molt limitat de la llengua per a fins a 10 milions d'habitants de la Unió.

A la Declaració espanyola del Consell d'Europa, el català, el gallec i el basc hi consten com a "llengua regional o minoritària", en tant que "llengua reconeguda com a oficial als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra".

Conseqüències de la no oficialitat

Plataforma per la Llengua considera que la no oficialitat a la Unió va clarament en detriment dels drets dels ciutadans de parla catalana.

Marga Payola, responsable de l'àmbit internacional de Plataforma per la Llengua, creu que hi ha molts àmbits en què afecta aquesta anomalia.

"La majoria de textos legals només són efectius quan estan redactats en una llengua oficial de la UE. Un català no es pot adreçar a les institucions europees en la seva llengua, no pot demanar una subvenció europea en la seva llengua, no pot utilitzar un programa de traducció automàtic per a empreses, o no pot utilitzar el català com un plus de llengua quan vol ser funcionari a les institucions europees."

A més, els eurodiputats catalans no poden intervenir en els plenaris ni reunions de la Unió en català i queden discriminats davant de la resta d'eurodiputats, que sí que es poden expressar en la seva llengua.