Lolito

Blackie Books acaba de publicar "Lolito", de Ben Brooks, en traducció de Zulema Couso. Es tracta de la sisena novel·la d'aquest autor de 19 anys que s'està convertint en un dels fenòmens més transgressors de la literatura anglesa. L'han nominat al premi Pushcart i el seu treball ha aparegut a l'antologia de Dzanc Books, un veritable detector d'èxits.

Tot i que diu que li fa por ser sincer, Brooks s'ha convertit en un cronista ferotge i despietat de la seva generació. Frases directes, essencials, mínimes i brutals, amb un registre més semblant al de les xarxes socials que al de la literatura, per posar damunt la taula la narració d'una realitat crua que es posa sota la lupa d'un jove amb sort i talent que s'ho mira entre emocionat i astorat.

El protagonista, Etgar, és un manat de contradiccions, vol veure documentals marins i històries amables i, per contra, navega per internet buscant vídeos sàdics i brutals. Li agradaria prendre Nesquick, però acaba buidant ampolles d'alcohol com si fossin aigua. Descobreix a través de Facebook que la seva xicota no l'estima i l'enganya i, per contra, troba una relació amb una dona madura que freqüenta un xat de contingut sexual.

Pors, amors, desamors, indolència, nerviosisme, neguit i un grapat de sentiments viscuts com si s'hagués d'acabar el món, amb aquella intensitat i aquella ferotgia que només es pot tenir quan vius els 18 anys. Humor i dolor, la recomanació d'un mite del pop trencador com és Nick Cave i, de fons, els recels davant la vida d'un autor que ha confessat públicament que quan un noi de 18 anys rep una gran quantitat de diners com li va passar a ell amb els drets de les seves anteriors novel·les, "un nen només s'ho pot gastar en prostitutes, drogues i alcohol". Però també ha declarat que no li agraden els e-books, ja que "et pots enamorar d'un llibre, però no d'un e-book". Potser per això l'edició de Blackie Books és de les que es fan mirar.