L'OMS declara el nivell màxim d'alerta per la verola del mico

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) mou fitxa contra la verola del mico. L'entitat ha decidit elevar l'alerta sanitària per la malaltia al màxim nivell.

En una roda de premsa aquest dissabte a la tarda, el director general de l'OMS, el doctor Tedros Adhanom, ha explicat que la verola del mico és una emergència sanitària global.

La decisió arriba dos dies després que un comitè d'emergència amb experts en aquesta malaltia es reunís per analitzar l'evolució del brot.

Aquesta classificació obliga els països i la mateixa OMS a prendre mesures de contenció.

La Comissió Europea assegura que està preparada per intensificar la resposta al virus, segons ha explicat la comissària europea de Salut, Stella Kyriakides, en un missatge a Twitter.

Segons Tedros, la incidència és moderada arreu del món, però és alta a Europa, on es concentren el 80% de casos.

"L'avaluació de l'OMS és que el risc de verola del mico és moderat a nivell mundial i a totes les regions, excepte a la regió europea, on avaluem el risc com a alt"

El director general ha explicat que, si bé hi ha un risc clar que el virus s'escampi a nivell internacional, de moment l'amenaça que interfereixi en la mobilitat és baixa. Adhanom creu que amb les eines actuals podran controlar la transmissió del virus.
 

Canvi de criteri en un mes

El comitè de l'OMS havia optat per no declarar l'emergència en una primera reunió celebrada al juny, quan els casos eren 3.000.

Ara, segons Tedros, tampoc no hi ha hagut un consens total entre els experts, però el director general ha decidit declarar l'emergència en vista de l'alt i creixent nombre de casos a diverses regions de tot el planeta.

Des de l'inici del brot de verola del mico s'han detectat 16.000 casos en 75 països, la majoria en països europeus, on la malaltia no era endèmica. Hi ha hagut cinc morts per la malaltia.

La verola del mico se suma així a les dues emergències globals que actualment té activada l'OMS. Les altres són la pandèmia de la covid i la batalla continuada per erradicar la pòlio.

Aquest és el setè cop que l'OMS emet una alerta d'aquest tipus, que es va iniciar el 2005. Les altres han estat: la grip A (2009), l'èbola (2014 i 2018), la pòlio (2014), el virus del zika (2017) i el SARS-CoV-2 (2020).

Vacunació en marxa

Contra la verola del mico hi ha una vacuna ja aprovada. A Catalunya, la vacunació dels grups prioritaris ha començat aquesta setmana.

El Departament de Salut vacuna en tres punts: l'Hospital Clínic, el Barcelona Check Point i la Unitat d'ITS Drassanes - Vall d'Hebron.

La campanya de vacunes funciona amb cita prèvia i són els serveis sanitaris els que contacten prèviament amb les persones per programar l'hora de la visita.

La vacunació s'adreça als col·lectius que més se'n poden beneficiar. En concret, s'ha consensuat que siguin persones amb pràctiques sexuals d'alt risc, per prevenir la infecció, i aquelles que hagin estat en contacte amb un cas i puguin ser vulnerables, com infants, dones embarassades i persones immunodeprimides.

Més de 1.000 casos a Catalunya

Salut ha confirmat aquest dimecres 1.025 casos de verola del mico a Catalunya, la majoria són homes entre 20 i 60 anys. Són els casos confirmats dels 1.407 de sospitosos que s'han registrat aquí.

L'estat espanyol és el país amb més casos notificats fins ara amb més de 3.000.

Símptomes i com es transmet

La verola del mico és una infecció produïda per l'orthopoxvirus, un virus de la família del de la verola, extingit l'any 1980.

Es transmet pel contacte estret amb animals o persones infectades, però també pel contacte directe amb les lesions de la pell, fluids corporals d'una persona infectada o amb objectes contaminats, com ara roba, roba de llit o tovalloles.

L'OMS ha explicat que, per ara, el brot "es concentra sobretot en homes que mantenen sexe amb altres homes i amb múltiples parelles".

Produeix símptomes similars als de la verola, erradicada l'any 1980, però menys greus, com ara febre, mal de cap, dolors musculars i erupció a la pell.

La majoria de les persones afectades es recuperen en un període d'entre dues i quatre setmanes. Tot i que en la majoria de casos no és una malaltia greu, pot causar lesions doloroses i aparatoses, sobretot a la pell, i algunes poden deixar cicatrius.