L'ONU carrega contra les "lleis de concòrdia" de PP i Vox per invisibilitzar els crims del franquisme

Toc d'atenció de les Nacions Unides als governs autonòmics de PP i Vox per la derogació de les lleis o decrets de memòria democràtica a l'Aragó, el País Valencià i Castella i Lleó i la seva substitució pel que han anomenat "lleis de concòrdia". 

A petició de l'executiu de Pedro Sánchez, tres relators de l'ONU han emès un informe, publicat aquesta setmana, en què alerten que aquestes lleis "podrien afectar l'obligació de l'estat espanyol i els seus poders i entitats nacionals i/o locals de garantir la preservació de la memòria històrica de violacions greus de drets humans". En aquest cas, les comeses per la dictadura franquista. 
 

Tres normes, el mateix patró

El document es fixa en el contingut dels projectes de llei que han aprovat o registrat els governs de les tres comunitats. En el cas de l'Aragó, es fixa en el fet que el text "no fa referència a les greus violacions de drets humans comeses pel règim franquista", sinó que parla de les "atrocitats comeses per un bàndol durant la Guerra Civil". 

Això, diu l'informe, al mateix temps que sí que esmenta la violència política exercida durant la Segona República, que va precedir la Guerra Civil i la dictadura.

En aquesta línia, els relators de l'ONU subratllen que el projecte de llei de "concòrdia" que vol aprovar el govern de Castella i Lleó "suprimeix la paraula 'dictadura' per referir-se al període històric del franquisme, i no inclou una condemna expressa a les greus violacions de drets humans perpetrades entre el 1936 i el 1978". 

Segons apunta l'informe, de vuit pàgines, també "amplia l'abast històric de la normativa a les víctimes polítiques del període comprès entre el 1931 i 1978".

En el cas del País Valencià, el govern de PP i Vox també ha presentat un projecte de llei amb el mateix títol i amb un contingut similar. El document destaca, per exemple, que la norma valenciana inclou el "terrorisme etarra i islàmic" i estableix el reconeixement de "totes les víctimes de la violència social, política, del terrorisme o la persecució ideològica i religiosa". 

I això, segons els relators de l'ONU, "desvirtua l'objectiu de les lleis de memòria democràtica d'atendre les necessitats i els drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la Guerra Civil", que podrien veure's assimilades a "un grup heterogeni de crims i violacions comesos per diferents actors al llarg del segle XX a Espanya, traient-los el reconeixement i l'atenció necessaris".

A més a més, alerten que, en tots tres casos, la legislació que s'ha tirat endavant dissol entitats i iniciatives en favor d'aquest reconeixement.
 

Preservar la memòria democràtica, una obligació

Per tot plegat, el document insta el govern espanyol a adoptar totes les mesures necessàries per garantir que es respectin els estàndards internacionals pel que fa a la preservació de la memòria històrica i el dret a la veritat, com a "element essencial de la reparació a les víctimes, de les garanties de no repetició de la violència passada i del dret a participar en la vida cultural".

De fet, recorda que és la seva obligació, com estableixen nombrosos tractats internacionals que s'enumeren en l'informe, des del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP), ratificat per Espanya el 27 d'abril del 1977, a la Convenció Internacional per a la Protecció de totes les Persones contra les Desaparicions Forçades. 

L'informe de l'ONU el signen Fabian Salvioli, relator especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició; Aua Baldé, presidenta i relatora del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries, i Morris Tidball-Binz, relator especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries.

Des que el govern espanyol va aprovar la llei de memòria democràtica, el 19 d'octubre del 2022, dotze comunitats van tirar endavant les seves pròpies normes en la línia de la legislació estatal. Unes normes que ara, en aquestes tres comunitats governades pel PP i Vox, es volen tombar.
 

El PP desacredita l'informe de l'ONU: "Hauria de ser més seriós"

El PP ja ha reaccionat i ho ha fet amb atacs contra l'informe de les Nacions Unides. El president del partit, Alberto Núñez-Feijóo, ha dit que "és millor llegir els textos i no donar per aprovades lleis que encara no s'han aprovat". Des d'un míting a Figueres, el dirigent popular també ha fixat la posició política del seu partit:

"Pel PP, els 40 anys de Franco són una dictadura i ETA, una banda terrorista. Això és el que es pretén amb les lleis i és el nostre compromís amb la memòria històrica"

Els presidents de les comunitats autònomes esmentades als informes també han carregat contra el text de l'ONU. El president del govern de l'Aragó, Jorge Azcón, considera que l'informe de l'ONU "hauria de ser més seriós" i conté "errors gruixuts" i "rumors falsos". Azcón ha retret a les Nacions Unides que no s'hagin adreçat al govern aragonès i ha lamentat haver conegut l'informe pels mitjans de comunicació.

Per la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha defensat la llei pactada amb Vox: "La concòrdia és conferir també drets a altres víctimes de violència política que també hi ha hagut a Espanya".

En la mateixa línia, la portaveu popular, Cuca Gamarra, ha afirmat que "possiblement" els que hagin emès l'informe "desconeixen" el contingut de les lleis pactades per PP i Vox. En una entrevista a Antena 3, ha dit que creu que la llei de memòria democràtica "que ha imposat Bildu" "ha volgut impulsar que la transició no és un període democràtic".
 

El govern espanyol insta a revertir les "lleis de la concòrdia"

El govern espanyol instarà els governs autonòmics a revertir les "lleis de la concòrdia" i ja ha anunciat que emplaçarà a una negociació bilateral el govern de l'Aragó, l'únic que de moment ha aprovat la norma.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha explicat que l'objectiu de la bilateral és que el text "entri" en el que és el respecte als drets humans i torni al camí "de la defensa de les condemnes del totalitarisme i la dictadura".

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha celebrat el contingut de l'informe i ha atacat els rivals polítics. "Quina vergonya, PP i Vox. L'ONU els diu que les seves lleis de blanquejament de la dictadura són indignes d'una democràcia com Espanya. Memòria és democràcia", diu en un tuit.