L'ONU reconeix oficialment la veu i el vot dels indígenes en la defensa de la biodiversitat

A la cimera de la biodiversitat de l'ONU (COP16) que s'ha celebrat a Cali, a Colòmbia, s'ha aconseguit un --diuen-- acord històric. Es reconeix les comunitats indígenes com a actors fonamentals en la cura i protecció de la biodiversitat. I, per tant, es millora i s'inclouen recursos per finançar projectes en aquest sentit. 

Amb l'anunci se salda un deute històric de les comunitats locals i els pobles indígenes, perquè són ells els que mantenen la biodiversitat dels seus territoris.

Una de les primeres persones que ha qualificat aquest acord d'històric ha sigut la mateixa ministra de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de Colòmbia, Susana Muhamad, i presidenta de la reunió. Muahamad ha exclamat: "Històric!", en una piulada a X: 

Tal com afirma la ministra Muahamad, aquest acord reconeix els pobles indígenes, afrodescendents i comunitats locals, com a custodis de la biodiversitat en el Conveni i establiment del programa de treball per a aquestes comunitats fins al 2030.  

El ministre d'Afers Exteriors colombià, Luis Gilberto Murillo, ha destacat que això és un "èxit per al món" i ha afegit que, en particular per al seu país "i per a l'Amèrica Llatina i el Carib, aquest reconeixement té una importància particular". Murillo ha destacat en sessió plenària la importància de les pràctiques sostenibles de les comunitats indígenes:

"Els nostres territoris, que abracen gran part de la riquesa natural del planeta, han estat també llar de comunitats i pobles afrodescendents i indígenes, les pràctiques sostenibles dels quals són essencials per afrontar els reptes ambientals que avui encarem a nivell global"

L'Article 8J i el reconeixement de la veu indígena

L'aprovació de l'òrgan subsidiari de l'Article 8J per a pobles indígenes i comunitats locals ha estat un dels obstacles de la COP16, per l'oposició de països com Rússia i Indonèsia, però la presidència colombiana de la reunió va aconseguir a darrera hora el consens necessari.

L'article 8J exigeix els països a respectar, preservar i mantenir els coneixements tradicionals de les comunitats indígenes i locals, així com a promoure l'ús ampli d'aquests coneixements amb la participació de qui els posseeix, i fomenta el benefici compartit derivat del seu ús.

En definitiva, permetre que els indígenes tinguin veu i vot a les negociacions, com una part més, deixin de ser espectadors, i es reconegui la seva tasca com a guardians de la biodiversitat. Segons ens expliquen els observadors internacionals, això ha de generar un gir a les negociacions futures i posarà sobre la taula una nova visió, sense interessos polítics i econòmics, sobre la cura de la flora i la fauna del planeta.

El finançament, l'escull habitual de les COP

Les negociacions de la COP16 que van començar a Cali, capital del departament colombià de Valle del Cauca el passat 21 d'octubre, haurien d'haver acabat aquest 1 de novembre, però la falta de consens ha obligat els delegats dels 196 països participants a allargar l'última sessió fins aquest dissabte. Mentre encara es va parlant de qüestions econòmiques, la presidència es resisteix a donar per acabar la reunió, tot i que molts països ja han marxat. 

A la COP15 els 196 països participants van acordar aportar 200.000 milions de dòlars pel 2030 per protegir la biodiversitat però sense concretar la manera de fer-ho.

En aquesta COP s'havien de trobar els mecanismes perquè aquest finançament arribi als països que més ho necessiten. Una de les discussions ha estat que els governs subnacionals volen rebre directament dels fons de finançament sense passar pels estats.

L'altre escull ha estat la petició d'algunes parts de crear nous mecanismes de finançament i d'altres, en canvi, demanen aprofitar els fons que ja existeixen com el Fons per al Medi Ambient Mundial (GEF) que es dedica a fer front a la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació.

Els països africans reclamen un fons nou amb menys burocràcia i, per contra, els països desenvolupats creuen que un de nou suposaria més anys d'endarreriment en la mobilització dels recursos.
 

El Fons de Cali sobre la informació digital genètica 

Un altre objectiu assolit ha estat la creació del Fons de Cali. És un fons mundial destinat a gestionar els beneficis que s'obtenen de la informació genètica extreta de recursos naturals.

Els ecologistes han reclamat que les empreses que obtenen informació genètica dels recursos naturals i n'obtenen beneficis els retornin d'alguna manera. Parlen d'empreses farmacèutiques, cosmètiques o de suplements alimentaris que extreuen llavors, algues, plantes o animals de nacions amb molta biodiversitat, com ara el Brasil, el Perú i Colòmbia i després no comparteixen ni la informació ni els beneficis econòmics.

Amb la creació del fons es volen posar les bases d'un mecanisme per repartir de forma justa aquests beneficis. 
 

Cali, la gran triomfadora

Per als que sí que ha estat un èxit aquesta cimera és per a la ciutat de Cali, ja que aquesta cimera de biodiversitat ha estat la més gran mai celebrada.

L'alcalde de la ciutat, Alejandro Eder, es dirigia aquest divendres als assistents de la zona blava orgullós de l'acollida de la ciutat: "Segur que us han dit que aneu amb compte a Cali, que no és un lloc segur. Ara ja heu vist que som un lloc d'acollida, així que quan torneu a casa, si us plau, expliqueu com de bé hi heu estat".

La zona verda de la cimera, oberta a tota la ciutadania, ha registrat més de 900.000 persones, i ha superat, diuen, més de doble del que tenien previst.