L'opció de deixar de rebre propaganda electoral, a l'alça amb la repetició d'eleccions

L'Institut Nacional d'Estadística, l'INE, ofereix als ciutadans la possibilitat d'esborrar-se del cens que s'envia als partits polítics quan hi ha eleccions.

Això implica que els partits no reben les dades dels que s'han esborrat i, per tant, no els poden enviar la propaganda electoral que s'envia per correu.

Davant la convocatòria prevista pel 10 de novembre de repetició d'eleccions al Congrés i al Senat i el cansament de molts ciutadans respecte a la situació política, ha crescut l'interès per fer-ho.

Certificat o Cl@ve

El tràmit es pot fer per internet a la web https://sede.ine.gob.es/oposicionPartidos/presentacion, amb dues opcions: amb certificat digital o amb el sistema Cl@ve.

És un tràmit fàcil i molt ràpid si ja es té alguna d'aquestes dues claus electròniques, però si no és el cas, obtenir-les no és tan fàcil.

El termini per demanar-ho s'acaba 13 dies després de la convocatòria electoral, que es produirà automàticament el 24 de setembre.

No cal fer-ho en cada cita electoral, sinó que és una prohibició permanent. Posteriorment, si la persona canvia d'opinió, pot desactivar-la a la mateixa web.

Web de l'INE que permet esborrar-se del cens que reben els partits polítics i evitar la propaganda electoral

Campanyes per esborrar-se

Per tant, hi ha temps fins al 6 d'octubre per demanar-ho. El sistema informàtic permet aconseguir un document que pot desar-se com a prova del tràmit.

Després que Pedro Sánchez anunciés les eleccions, han corregut molts missatges per les xarxes socials explicant la manera de fer-ho i, segons usuaris d'aquestes xarxes, l'allau de peticions ha arribat a bloquejar la web de l'INE.

Aquest dijous al migdia, però, fonts d'aquesta institució ho han negat.

Canvi legislatiu

Les eleccions del 28A van ser les primeres en què, gràcies a un canvi legislatiu, va ser possible esborrar-se del cens que s'envia als partits. Segons l'INE, 112.000 persones ho han fet entre el 5 de març i el 15 de setembre.

Aquest canvi el van propiciar les queixes i les demandes ciutadanes per evitar el malbaratament de recursos que implica la propaganda electoral, la majoria de la qual va directament a les escombraries.

Una despesa enorme

El cost dels enviaments de propaganda electoral als domicilis dels ciutadans és el gruix de la partida més gran de la despesa pública que es dedica a les eleccions, la d'enviaments de correus, que és de més de 50 milions d'euros, el 40% del total.

Aquesta xifra inclou també la tramitació del vot a distància i les comunicacions als membres de les meses electorals, però no inclou la propaganda en si, és a dir, els sobres, fulletons i paperetes, que han de pagar els partits.