L'operació Catalunya arriba als jutjats: admesa una querella de Rosell contra Villarejo

La denominada operació Catalunya, la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme català, és investigada per primera vegada per la justícia. Segons informen el diari La Vanguardia i el digital Crónica Libre, el jutjat d'instrucció número 13 de Madrid ha admès a tràmit la querella presentada per Sandro Rosell, empresari i expresident del Futbol Club Barcelona, contra el comissari José Manuel Villarejo i tres col·laboradors seus, dos policies i un exagent de l'FBI.

Una querella abans rebutjada per l'Audiència Nacional.

Al costat de Villarejo, els altres investigats són Alberto Estévez, inspector en cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional (UDEF), Antonio Giménez Raso, exinspector de la Policia Nacional i soci de Villarejo a Barcelona, i Marc L. Varri, exagent e l'FBI, la policia federal dels Estats Units.

El 2019, Rosell va ser absolt per l'Audiència Nacional per manca de proves, després de jutjar-lo per, suposadament, haver blanquejat comissions cobrades per organitzar partits de la selecció brasilera de futbol.

Abans del judici, Rosell va estar 21 mesos en presó preventiva, una mesura per la qual més tard va querellar-se sense èxit contra la jutge instructora, Carmen Lamela.

Tampoc va prosperar la primera querella de Rosell contra Villarejo i els seus col·laboradors, als quals acusava de construir una causa contra ell per perjudicar-lo, presentada davant de l'Audiència Nacional el setembre de 2022.

El jutge Manuel García Castellón, instructor del cas Tàndem, el gruix de la causa contra les feines il·legals que va fer Villarejo, no va acceptar la querella de Rosell, perquè considerava que no aportava "cap informació" rellevant.

En la seva interlocutòria, però, admetia "la possibilitat que aquests fets presentin, indiciàriament, aparença de delicte". 

Ara, el jutge instructor del jutjat 13 de Madrid, Hermenegildo Barrera, coincideix que els fets descrits per Rosell "fan presumir la possible existència de delictes d'organitzacions criminals".

Delictes, concretament, de "falsedat d'un funcionari en document oficial, acusació i denúncia falsa, malversació de cabals públics i detencions il·legals", diu la interlocutòria de Barrera del 27 d'octubre en què pregunta a la Fiscalia de Madrid si el seu jutjat té competència per investigar els fets.

La resposta afirmativa de la Fiscalia provincial madrilenya, de fa uns dies, és la decisió sense precedents que ha portat l'operació Catalunya als tribunals per primer cop.

Sánchez Camacho apunta a Rosell

Arriba després que el maig de l'any passat, en una entrevista al programa "Preguntes Freqüents" de TV3, Villarejo expliqués que Rosell va començar a tenir problemes amb la justícia quan era president del Barça, perquè el club era vist com "un element vinculat a l'independentisme que calia desestabilitzar".

El comissari anava més enllà i assegurava que la jutge Lamela, aleshores a l'Audiència Nacional, va estar d'acord a instruir una causa contra Rosell a canvi d'anar al Tribunal Suprem, com va acabar passant.

Segons Crónica Libre, la fixació amb el Barça en general i amb Rosell en particular la tenia Alícia Sánchez-Camacho, aleshores diputada al Parlament i presidenta del Partit Popular a Catalunya.

Més enllà de Rosell, Sánchez-Camacho apuntava també a polítics de Convergència i Unió i, directament, a la família Pujol-Ferrusola.

Per això, segons uns àudios publicats pel digital El Món el juny de l'any passat, la líder del PP català hauria hauria facilitat a Villarejo noms com els de Felip Puig, Jaume Giró i Oriol Pujol; i li hauria passat el contacte de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident i Marta Ferrusola.

Seria Álvarez, durant un dinar en el restaurant barceloní La Camarga, qui hauria explicat a Sánchez-Camacho que els Pujol-Ferrusola tenien diners a Andorra.

La conversa entre Sánchez-Camacho i Álvarez va transcendir perquè va ser enregistrada per una agència de detectius anomenada Método 3, a la qual Villarejo hauria ofert diners dels fons reservats per elaborar informes sobre polítics catalans, segons uns altres àudios publicats per El Món, l'agost de l'any passat.

Rosell no es querella contra Sánchez-Camacho, però l'esmenta com a possible integrant de la trama, igual que el bloguer José Luis Pérez, que va publicar nombroses filtracions de suposades investigacions policials.
 

Missatges de WhatsApp d'Interior

L'abast de l'operació Catalunya i de la guerra bruta contra Podem engegada pel govern presidit per Mariano Rajoy també queda en evidència en els centenars de missatges de WhatsApp que García Castellón, ara com a jutge instructor del cas Kitchen, ha incorporat al sumari, com explica el diari El País.

Són missatges que van enviar-se Eugenio Pino, aleshores màxim responsable de la Policia Nacional, i Francisco Martínez, secretari d'Estat de Seguretat, o sigui el número dos del Ministeri de l'Interior quan el dirigia Jorge Fernández Díaz.

Precisament, aquesta setmana passada, la Fiscalia Anticorrupció ha fet pública la seva petició de pena per a Fernández Díaz pel seu paper en la Kitchen: 15 anys de presó, els mateixos que demana també per a Martínez i per a Pino.