L'operació Judes, en entredit: cap prova de tinença d'explosius

Alexis Codina i Ferran Jolis, els dos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme a qui l'Audiència Nacional va dictar dijous llibertat sota fiança, van sortir divendres al vespre de la presó madrilenya de Soto de Real, on es trobaven des de feia tres mesos.

Codina i Jolis s'uneixen a Guillem Xavier Duch, Eduard Garzón i Xavier Buigas, que van sortir en llibertat provisional el 20 de desembre. Tots tres van haver de dipositar una fiança de 5.000 euros. Aquesta va ser també la fiança per a Ferran Jolis. Segons la resolució judicial, l'Audiència Nacional ha valorat que Jolis forma part dels investigats que "no van tenir contacte material amb explosius tot i la seva participació en els fets".

En el cas d'Alexis Codina, la fiança és de 10.000 euros, la més elevada fins ara. La resolució de l'Audiència Nacional estima parcialment el recurs presentat per la defensa de Codina i conclou que aquest no tenia explosius al seu domicili, sinó "precursors".

Dels nou detinguts al setembre en l'operació Judes només queden a la presó Jordi Ros i Germinal Tomàs Abueso. La defensa d'aquest últim ja ha presentat recurs d'apel·lació a la Sala penal sol·licitant la seva excarceració.

9 detinguts per terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius

El mateix 23 de setembre, el dia de les detencions, dues de les persones detingudes van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar a la comandància de Travessera de Gràcia. Els altres 7 els van traslladar a Madrid i van ingressar a Soto del Real. 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional imputava als 9 detinguts delictes de pertinença a organització terrorista, rebel·lió i tinença d'explosius amb finalitats terroristes i conspiració per a la comissió d'estralls. La nota de la Fiscalia qualificava els detinguts de "grup terrorista de caràcter secessionista".

Segons el ministeri fiscal, estarien preparats per actuar contra "objectius seleccionats per un grup de militants dels CDR". Asseguraven que les accions es pensaven fer entre l'aniversari de l'1-O i l'anunci de la sentència del judici del procés. Al setembre, el ministeri fiscal va assegurar que les detencions es van fer "davant la certesa de les accions que es volien perpetrar" i per evitar "danys irreparables":

"S'ha procedit a la detenció dels implicats per avortar el projecte, que hauria pogut ocasionar danys irreparables per com d'avançats estaven els preparatius."

La delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, defensaven la imputació de "la possible comissió de delictes de caràcter violent a unes determinades organitzacions" i que era en "prevenció d'actes violents".

Després de més d'un any d'investigació de la Guàrdia Civil, el cas el van fer explotar quan era imminent la sentència del judici del procés contra els líders independentistes.

I les detencions van servir de lluïment del màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, en el discurs de la celebració de la Mare de Déu del Pilar, la patrona del cos armat.

"De la mateixa manera que ser independentista no és el mateix que ser català, independentisme i terrorisme tampoc són el mateix. Però els que, volent recórrer el camí de la independència, triïn seguir, d'una o altra manera, el camí del terror, han de saber que els combatrem sense treva ni pena perquè tots ells finalitzin el seu recorregut a disposició de la justícia".

Tres mesos després, les acusacions de la Fiscalia i de la Guàrdia Civil han quedat en entredit perquè no s'han trobat els explosius, tot i que sí precursors. I perquè la mateixa Fiscalia, que va fer front comú amb la Guàrdia Civil durant la fase inicial, després ha demanat la llibertat per a alguns dels detinguts en aquesta operació Judes.

La instrucció, en entredit: els detinguts van patir indefensió

L'Audiència Nacional va deixar en llibertat el 20 de desembre passat tres dels detinguts, Guillem Xavier Duch, Eduard Garzón i Xavier Buigas, amb fiances de 5.000 euros. L'excarceració divendres de Ferran Jolis, com la de Duch, Garzón i Buigas, va comptar amb el vistiplau de la Fiscalia, que encara que va demanar mantenir la mesura de presó provisional no es va oposar a la imposició d'una fiança.

Jolis, membre del CDR de Santa Perpètua de Mogoda, és un dels dos detinguts el 23 de setembre que van ser atesos per un advocat d'ofici. Va declarar tant davant de la Guàrdia Civil com a l'Audiència Nacional.

A principis de desembre, el seu nou advocat va presentar una querella davant dels jutjats de Sabadell pel tracte rebut des de la seva detenció fins al seu empresonament, ja que considera que es van vulnerar els seus drets fonamentals.

Els advocats d'Alerta Solidària asseguren que algunes declaracions dels detinguts es van fer sota coaccions i que "no tenen validesa jurídica". Pel que fa a la resta del sumari, han afirmat que cap dels delictes que se'ls imputen "queden acreditats amb el contingut del sumari".

El primer cop contra l'operació Judes va ser per al jutge instructor. La Sala Penal de l'Audiència Nacional li va anul·lar alguns dels escrits de presó perquè considerava que els detinguts havien patit indefensió perquè el jutge no els va facilitar prou informació per encarar la declaració judicial.

La Fiscalia va insistir a mantenir la presó i el jutge instructor de l'Audiència Nacional també, i va tornar-la a decretar.

La instrucció, en entredit: no s'han trobat explosius

El que pot fer estralls en el cas de l'operació Judes és l'escrit de l'Audiència Nacional que deixa en llibertat Alexis Codina, a casa de qui els investigadors i la Fiscalia haurien ubicat un laboratori clandestí d'explosius on no van trobar explosius.

La Sala Penal ha constatat que no han trobat en la prova pericial feta pels dos tècnics del Grup de Desactivació d'Explosius (Gedex) de la Guàrdia Civil de Barcelona cap referència "a l'existència d'explosius" entre les substàncies trobades al domicili de Codina, sinó "únicament de substàncies que degudament barrejades i seguint els corresponents procediments tècnics podrien arribar a convertir-se en explosius (precursors)."

Tot i això, sí que remarquen que Codina tenia "documents amb informació per elaborar explosius". I afegeix que a l'escorcoll no es va trobar termita, sinó "substàncies precursores" d'aquesta. A més, la sala ha apreciat en Codina "arrelament" personal, social i familiar, i creu que no existeix un risc d'entorpir el procediment o de destruir proves.

L'advocada de Codina ha afirmat que les substàncies considerades ''precursores'' d'explosius que la Guàrdia Civil va trobar a casa del seu client responen a l'activitat professional del detingut, que és restaurador de mobles i antiguitats.

L'Audiència dubta sobre l'existència d'una "organització terrorista"

Finalment, la resolució judicial de l'Audiència Nacional sobre Alexis Codina també sembra dubtes sobre l'existència d'una "organització terrorista" formada pels CDR detinguts en l'operació Judes:

"El tribunal en aquest moment de resolució d'un recurs no pot emetre un judici definitiu suficientment fundat sobre la naturalesa terrorista o no dels fets, ni de l'existència d'una organització que s'hagués constituït 'ex novo' . "Ni des del punt de vista de les seves finalitats, estructura, prèvies manifestacions delictives o grau de desenvolupament en la seva possible conformació".

Tots aquests dubtes que manifesta la resolució judicial de l'Audiència Nacional donen ales als advocats de la defensa per projectar que el cas no té solidesa.