López Tena, detingut durant dues hores per la Guàrdia Civil a la cadena humana a Vinaròs
El dirigent de Solidaritat Catalana i exdiputat del Parlament, Alfons López Tena, i el director del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Maiol Sanaüja, han estat detinguts un parell d'hores per la Guàrdia Civil a Vinaròs per presumpte desacatament a l'autoritat, després d'una picabaralla a la Via Catalana.
El dirigent de Solidaritat Catalana i exdiputat del Parlament, Alfons López Tena, ha estat detingut per la Guàrdia Civil a Vinaròs, per presumpte desacatament a l'autoritat, després d'una picabaralla a la Via Catalana al seu pas per aquesta localitat valenciana. Segons sembla, López Tena hauria empès un sergent. L'exvocal del Consell General del Poder Judicial ha estat traslladat a la caserna de la Guàrdia Civil, segons fonts del Ministeri de l'Interior. També ha estat detingut el director del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Maiol Sanaüja. Gairebé dues hores més tard, a dos quarts de vuit del vespre, han estat posats en llibertat després d'haver-se negat a declarar i haver demanat l'assistència d'un advocat. La titular del jutjat d'instrucció número 3, en funcions de guàrdia, els ha citat a declarar demà dijous.
Els incidents han passat poc abans de tres quarts de sis de la tarda quan un grup de participants en la cadena humana ha intentat anar més enllà del punt quilomètric 1.058 de l'N-340, fins on estava autoritzada la marxa, i agents de la Guàrdia Civil els han indicat que abandonessin la carretera. En aquest moment, segons l'atestat de la Guàrdia Civil, López Tena o Maiol Sanaüja s'han enfrontat als agents, han proferit crits i han empès els agents, alhora que un d'ells els reptava perquè el detinguessin.
Al marge d'aquest incident, unes 3.000 persones han participat a la cadena en un ambient festiu que ha tingut el seu punt culminant a les 17.14 quan les dues cadenes s'han unit després donar-se la mà l'artista valencià Carles Santos i el músic català Lluís Llach. La manifestació s'ha pogut celebrar després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anul·lat la resolució de la Subdelegació del Govern a Castelló que prohibia la cadena humana convocada per Acció Cultural del País Valencià a Vinaròs.
El representant d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, ha destacat l'èxit de participació en la convocatòria i s'ha felicitat per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d'anul·lar la prohibició de la cadena humana per part de la subdelegació del govern de Castelló i ha destacat que el que plantejava el govern espanyol era "molt greu", ja que era una interpretació "absolutament restrictiva" del dret de manifestació.
Els incidents han passat poc abans de tres quarts de sis de la tarda quan un grup de participants en la cadena humana ha intentat anar més enllà del punt quilomètric 1.058 de l'N-340, fins on estava autoritzada la marxa, i agents de la Guàrdia Civil els han indicat que abandonessin la carretera. En aquest moment, segons l'atestat de la Guàrdia Civil, López Tena o Maiol Sanaüja s'han enfrontat als agents, han proferit crits i han empès els agents, alhora que un d'ells els reptava perquè el detinguessin.
Al marge d'aquest incident, unes 3.000 persones han participat a la cadena en un ambient festiu que ha tingut el seu punt culminant a les 17.14 quan les dues cadenes s'han unit després donar-se la mà l'artista valencià Carles Santos i el músic català Lluís Llach. La manifestació s'ha pogut celebrar després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha anul·lat la resolució de la Subdelegació del Govern a Castelló que prohibia la cadena humana convocada per Acció Cultural del País Valencià a Vinaròs.
El representant d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, ha destacat l'èxit de participació en la convocatòria i s'ha felicitat per la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d'anul·lar la prohibició de la cadena humana per part de la subdelegació del govern de Castelló i ha destacat que el que plantejava el govern espanyol era "molt greu", ja que era una interpretació "absolutament restrictiva" del dret de manifestació.
