L'oposició i el govern egipci pacten un calendari per reformar la Constitució i eliminar la llei d'emergència
La revolta egípcia tanca el seu tretzè dia traslladant l'atenció dels carrers als despatxos. Allà s'hi han reunit el vicepresident i home fort del règim, Omar Suleiman, amb l'oposició, fins i tot els il·legalitzats Germans Musulmans. Una trobada en què s'han establert les bases del que es preveu una lenta transició. S'ha acordat reformar la Constitució i acabar amb la llei d'emergència, vigent des de fa trenta anys. Al carrer s'ha pogut respirar un lleuger retorn a la normalitat però a la plaça Tahrir centenars de persones continuen la seva protesta demanant la dimissió de Mubarak, una dimissió, segons ha ratificat el primer ministre del país, que no arribarà fins al setembre.
Egipte comença a caminar cap a la democràcia, una "transició pacífica del poder dins el marc constitucional", segons el comunicat oficial de la trobada. Omar Suleiman, el nou vicepresident d'Egipte i l'home sobre qui recau la transició del país, ha aconseguit finalment reunir al voltant de la mateixa taula els líders de l'oposició. Han acordat reformar la Constitució en el termini d'un mes i retirar l'estat d'emergència vigent des de fa trenta anys.
L'oposició egípcia considera positiva la trobada amb Suleiman però lamenta que el vicepresident no hagi fet cas de les seves demandes de revisió i reparació política completa a Egipte. Segons algunes fonts, el vicepresident ha refusat la demanda de l'oposició d'assumir els poders de Hosni Mubarak.
Hores després de la trobada, el primer ministre, Ahmed Shafiq, deia a la cadena nord-americana CNN que el president Mubarak no pensa deixar el càrrec fins al mes de setembre, quan estan previstes les eleccions presidencials.
A la trobada hi han assistit els liberals, l'esquerra i, segons la televisió pública, alguns dels impulsors de les protestes al carrer. També ha comptat amb la presència d'un "comitè de savis" que inclou intel·lectuals i altres figures públiques, com el magnat Naguib Sawiris, i la formació del govern, el Partit Nacional Democràtic (PND), amb el seu nou secretari general, Hossam Badrawi.
Però l'assistència més destacada ha estat la dels Germans Musulmans, principal grup opositor i un dels més influents. Una formació encara il·legalitzada, que feia tres dècades que no tenia contacte amb el poder.
Un pas insuficient
La presència dels Germans suposa una novetat en el procés de transició. Fins ara, aquest grup islamista havia dit que només negociaria amb representants de l'exèrcit i insistia en la necessitat que Mubarak renunciés abans de participar en un diàleg per superar la crisi. La seva presència en el diàleg s'ha justificat com a garantia dels drets de la revolució.
El dirigent de la formació, Saad Katatni, ha qualificat la trobada de "primer pas per examinar el règim i veure si realment té bones intencions". Malgrat tot, un cop acabada la cita ha posat entre parèntesis els avenços aconseguits en qualificar-los d'insuficients.
Qui tampoc veu clar l'acord és el premi Nobel de la Pau, i una de les principals cares de l'oposició, Mohamed el-Baradei, que ha criticat que les converses no estan sent clares. Diu que no l'hi han convidat i que no és lògic que les negociacions les condueixin els mateixos que fa trenta anys que governen.
Els acords
Les parts han pactat crear un comitè que s'encarregarà de preparar les esmenes a la Constitució i que haurà d'enllestir la feina al març com a molt tard. L'acord per a la reforma de la Constitució inclou posar fi a l'estat d'emergència en què està instal·lat el país des que Hosni Mubarak va prendre el poder, ara fa trenta anys.
Govern i oposició també han decidit modificar els articles que marquen els requisits per ser candidat presidencial i el nombre de mandats que el president d'Egipte pot mantenir-se al càrrec.
A més, s'executaran les sentències del Tribunal de Cassació sobre les denúncies contra suposades irregularitats en les últimes eleccions generals de novembre i desembre, en les quals el partit del govern es va imposar per una àmplia majoria. Les autoritats també s'han compromès a perseguir els corruptes i investigar quins han estat els responsables dels desordres públics durant les protestes de l'oposició. Finalment, s'obrirà una oficina de queixes per als presos polítics, que no patiran més persecució. S'aixequen també els obstacles a la llibertat de premsa i a l'activitat dels mitjans d'informació.
Concessió del règim
L'acord arriba després que el president Hosni Mubarak ha fet la seva segona concessió des que van començar les protestes. Primer va ser l'anunci que no optaria a la reelecció als comicis del setembre. Aquest dissabte va reformar la direcció del seu partit, el governamental Partit Nacional Democràtic. Mubarak ha escapçat la cúpula, inclòs el seu fill Gamal Mubarak, i ha nomenat un reformista liberal nou secretari general.
13 dies a la plaça Tahrir
La protesta ciutadana ha saltat del carrer als passadissos dels edificis oficials egipcis. Tot i això, encara queden manifestants a la plaça Tahrir que no pensen abandonar el símbol de la seva protesta fins que no vegin caure el president Hosni Mubarak.
Són una mica menys nombrosos, però els opositors mantenen la determinació i la força per fer fora el president d'Egipte. Els anti-Mubarak continuen protestant en un ambient pacífic i festiu a la plaça Tahrir, però temen que el règim intenti tornar a la normalitat i que les seves accions quedin com una protesta simbòlica.
L'exèrcit controla ara tots els accessos a la plaça símbol de la revolta i intenta convèncer els manifestants perquè tornin a casa. A més, alguns dels manifestants reconeixen que reben pressions de les seves famílies o d'aquells egipcis que ja estan cansats de la situació i volen reprendre les seves vides.
El país va recuperant la normalitat. Molts comerços i bars funcionen sense problemes i el cansament ja es fa evident entre els manifestants. Els bancs han tornat a obrir després d'una setmana tancats. Ho han fet només unes hores i s'han registrat importants cues. El primer ministre egipci, Ahmed Shafiq, assegura que la situació ha canviat i que la policia torna a prendre el control dels carrers.
L'oposició egípcia considera positiva la trobada amb Suleiman però lamenta que el vicepresident no hagi fet cas de les seves demandes de revisió i reparació política completa a Egipte. Segons algunes fonts, el vicepresident ha refusat la demanda de l'oposició d'assumir els poders de Hosni Mubarak.
Hores després de la trobada, el primer ministre, Ahmed Shafiq, deia a la cadena nord-americana CNN que el president Mubarak no pensa deixar el càrrec fins al mes de setembre, quan estan previstes les eleccions presidencials.
A la trobada hi han assistit els liberals, l'esquerra i, segons la televisió pública, alguns dels impulsors de les protestes al carrer. També ha comptat amb la presència d'un "comitè de savis" que inclou intel·lectuals i altres figures públiques, com el magnat Naguib Sawiris, i la formació del govern, el Partit Nacional Democràtic (PND), amb el seu nou secretari general, Hossam Badrawi.
Però l'assistència més destacada ha estat la dels Germans Musulmans, principal grup opositor i un dels més influents. Una formació encara il·legalitzada, que feia tres dècades que no tenia contacte amb el poder.
Un pas insuficient
La presència dels Germans suposa una novetat en el procés de transició. Fins ara, aquest grup islamista havia dit que només negociaria amb representants de l'exèrcit i insistia en la necessitat que Mubarak renunciés abans de participar en un diàleg per superar la crisi. La seva presència en el diàleg s'ha justificat com a garantia dels drets de la revolució.
El dirigent de la formació, Saad Katatni, ha qualificat la trobada de "primer pas per examinar el règim i veure si realment té bones intencions". Malgrat tot, un cop acabada la cita ha posat entre parèntesis els avenços aconseguits en qualificar-los d'insuficients.
Qui tampoc veu clar l'acord és el premi Nobel de la Pau, i una de les principals cares de l'oposició, Mohamed el-Baradei, que ha criticat que les converses no estan sent clares. Diu que no l'hi han convidat i que no és lògic que les negociacions les condueixin els mateixos que fa trenta anys que governen.
Els acords
Les parts han pactat crear un comitè que s'encarregarà de preparar les esmenes a la Constitució i que haurà d'enllestir la feina al març com a molt tard. L'acord per a la reforma de la Constitució inclou posar fi a l'estat d'emergència en què està instal·lat el país des que Hosni Mubarak va prendre el poder, ara fa trenta anys.
Govern i oposició també han decidit modificar els articles que marquen els requisits per ser candidat presidencial i el nombre de mandats que el president d'Egipte pot mantenir-se al càrrec.
A més, s'executaran les sentències del Tribunal de Cassació sobre les denúncies contra suposades irregularitats en les últimes eleccions generals de novembre i desembre, en les quals el partit del govern es va imposar per una àmplia majoria. Les autoritats també s'han compromès a perseguir els corruptes i investigar quins han estat els responsables dels desordres públics durant les protestes de l'oposició. Finalment, s'obrirà una oficina de queixes per als presos polítics, que no patiran més persecució. S'aixequen també els obstacles a la llibertat de premsa i a l'activitat dels mitjans d'informació.
Concessió del règim
L'acord arriba després que el president Hosni Mubarak ha fet la seva segona concessió des que van començar les protestes. Primer va ser l'anunci que no optaria a la reelecció als comicis del setembre. Aquest dissabte va reformar la direcció del seu partit, el governamental Partit Nacional Democràtic. Mubarak ha escapçat la cúpula, inclòs el seu fill Gamal Mubarak, i ha nomenat un reformista liberal nou secretari general.
13 dies a la plaça Tahrir
La protesta ciutadana ha saltat del carrer als passadissos dels edificis oficials egipcis. Tot i això, encara queden manifestants a la plaça Tahrir que no pensen abandonar el símbol de la seva protesta fins que no vegin caure el president Hosni Mubarak.
Són una mica menys nombrosos, però els opositors mantenen la determinació i la força per fer fora el president d'Egipte. Els anti-Mubarak continuen protestant en un ambient pacífic i festiu a la plaça Tahrir, però temen que el règim intenti tornar a la normalitat i que les seves accions quedin com una protesta simbòlica.
L'exèrcit controla ara tots els accessos a la plaça símbol de la revolta i intenta convèncer els manifestants perquè tornin a casa. A més, alguns dels manifestants reconeixen que reben pressions de les seves famílies o d'aquells egipcis que ja estan cansats de la situació i volen reprendre les seves vides.
El país va recuperant la normalitat. Molts comerços i bars funcionen sense problemes i el cansament ja es fa evident entre els manifestants. Els bancs han tornat a obrir després d'una setmana tancats. Ho han fet només unes hores i s'han registrat importants cues. El primer ministre egipci, Ahmed Shafiq, assegura que la situació ha canviat i que la policia torna a prendre el control dels carrers.
