L'optimisme de Pere Navarro
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
En quatre anys al capdavant de l'"Àgora" dec haver tingut Pere Navarro tres vegades assegut a la taula. En una entrevista com a candidat, en un debat electoral i ahir com a primer secretari del PSC. Vam parlar, llargament, del seu projecte federal que vol per a Espanya.
Crec que li vam posar, davant dels ulls, tota mena de dificultats que l'esperaven en l'àmbit polític. Un, amb l'eslògan "federalisme" el PSC va treure els pitjors resultats de la seva història. Dos, l'exconseller Castells li va recordar a la vigília que tornar a apostar pel federalisme era tornar a una via morta, sense sortida. Tres, li vam recordar que només quatre federacions del PSOE donen suport a la seva idea. N'hi queden setze per convèncer. Quatre, li va explicar que la mateixa tarda que ell va presentar el projecte federal al Congrés, Rubalcaba i la direcció del PSOE li tombava quatre punts nuclears de la proposta federal (l'Espanya plurinacional, el principi d'ordinalitat en les balances fiscals, la descentralització de la justícia i la possibilitat de fer consultes).
Ell va insistir que els acabaria convencent. I cinc, en el súmmum de l'optimisme, posant que Navarro convencés tothom, per persuasió o per esgotament, li vaig recordar que cal que dos terços dels diputats del Congrés votin a favor de la Constitució i això, ara per ara, sembla una fantasia política. I Navarro, segur de si mateix, em va mirar i em va dir: "No dubti que me'n sortiré." No vaig poder sinó somriure, aclaparat per tenir al davant algú tan summament optimista.
Potser sí. Quan abdiqui el rei, quan s'elimini el privilegi del concert basc i navarrès i quan Espanya sigui un estat on funcioni el federalisme asimètric, aleshores direm que Navarro va ser un visionari i un avançat al seu temps. Wait and see.
Crec que li vam posar, davant dels ulls, tota mena de dificultats que l'esperaven en l'àmbit polític. Un, amb l'eslògan "federalisme" el PSC va treure els pitjors resultats de la seva història. Dos, l'exconseller Castells li va recordar a la vigília que tornar a apostar pel federalisme era tornar a una via morta, sense sortida. Tres, li vam recordar que només quatre federacions del PSOE donen suport a la seva idea. N'hi queden setze per convèncer. Quatre, li va explicar que la mateixa tarda que ell va presentar el projecte federal al Congrés, Rubalcaba i la direcció del PSOE li tombava quatre punts nuclears de la proposta federal (l'Espanya plurinacional, el principi d'ordinalitat en les balances fiscals, la descentralització de la justícia i la possibilitat de fer consultes).
Ell va insistir que els acabaria convencent. I cinc, en el súmmum de l'optimisme, posant que Navarro convencés tothom, per persuasió o per esgotament, li vaig recordar que cal que dos terços dels diputats del Congrés votin a favor de la Constitució i això, ara per ara, sembla una fantasia política. I Navarro, segur de si mateix, em va mirar i em va dir: "No dubti que me'n sortiré." No vaig poder sinó somriure, aclaparat per tenir al davant algú tan summament optimista.
Potser sí. Quan abdiqui el rei, quan s'elimini el privilegi del concert basc i navarrès i quan Espanya sigui un estat on funcioni el federalisme asimètric, aleshores direm que Navarro va ser un visionari i un avançat al seu temps. Wait and see.