L'Orgull, 40 anys després
El 28 de juny del 1969, una batuda policial contra l'Stonewall Inn, un bar freqüentat per gais al barri de Greenwich Village de Nova York, desemboca en una onada de disturbis. Per primer cop, gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals es rebel·len contra un sistema que els persegueix i els nega els drets més elementals. Al cap de quatre dècades, els aldarulls de l'Stonewall estan considerats el catalitzador de l'alliberament homosexual, la llarga lluita pel ple reconeixement dels drets del col·lectiu GLBT, i es recorden amb un seguit d'actes coneguts genèricament com Dia de l'Orgull.
Hi ha qui posa en dubte la vigència de l'Orgull un cop assolides una gran part de les reivindicacions històriques de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, i també qui lamenta el seu caràcter festiu o provocador i preferiria formes més ortodoxes de protesta. És cert, Catalunya és un dels països capdavanters en el reconeixement de la diversitat sexual, però com explicava ahir l'històric activista Jordi Petit a Catalunya Ràdio, només cal sentir els comentaris als passadissos d'escoles i instituts per veure que hi ha adolescents homosexuals que encara no ho tenen gens fàcil.
Per acabar, només un comentari sobre la forma que prenen les celebracions de l'Orgull. Les banderes de l'arc de Sant Martí, les carrosses, la música, els cossos musculosos amb poca roba... És la manera com el col·lectiu GLBT celebra la vida i reclama el dret de viure-la sense por, sense vergonya, amb orgull.
Hi ha qui posa en dubte la vigència de l'Orgull un cop assolides una gran part de les reivindicacions històriques de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, i també qui lamenta el seu caràcter festiu o provocador i preferiria formes més ortodoxes de protesta. És cert, Catalunya és un dels països capdavanters en el reconeixement de la diversitat sexual, però com explicava ahir l'històric activista Jordi Petit a Catalunya Ràdio, només cal sentir els comentaris als passadissos d'escoles i instituts per veure que hi ha adolescents homosexuals que encara no ho tenen gens fàcil.
Per acabar, només un comentari sobre la forma que prenen les celebracions de l'Orgull. Les banderes de l'arc de Sant Martí, les carrosses, la música, els cossos musculosos amb poca roba... És la manera com el col·lectiu GLBT celebra la vida i reclama el dret de viure-la sense por, sense vergonya, amb orgull.
