L'origen de Colom: un estudi de l'ADN revela que devia ser un jueu català, valencià o balear
Cristòfor Colom no era genovès, ni portuguès, ni gallec, ni navarrès ni castellà. Era originari del Mediterrani occidental de la península Ibèrica. I sefardita, jueu.
Aquesta és la principal conclusió de la investigació de la Universitat de Granada, que no pot concretar més el lloc de naixement:
"L'ADN indica que el més probable és que el seu origen estigui en l'arc mediterrani espanyol o a les illes Balears, que en aquella època pertanyien a la Corona d'Aragó."
Realitzada a partir de l'anàlisi de les poques restes que es conserven a la catedral de Sevilla, la investigació també ha permès confirmar que aquestes pertanyen a Colom.
En total, la investigació ha durat 22 anys, per bé que va estar aturada una quinzena d'anys perquè no existia la tecnologia necessària, fins que es va reprendre el 2021.
José Antonio Lorente, forense i catedràtic de medicina legal, responsable de la investigació, explica que han disposat d'una mostra "molt parcial" de l'ADN de Colom, però que també han pogut analitzar ADN del seu fill Hernando.
"Tant en el seu cromosoma Y (masculí) com en l'ADN mitocondrial (transmès per la mare) d'Hernando hi ha trets compatibles amb l'origen jueu", afegeix.
Lorente defensa que els resultats de la investigació, que s'han presentat en el documental "Colón ADN, su verdadero origen", emès per Televisió Espanyola coincidint amb la commemoració del 12 d'octubre, són "gairebé absolutament fiables".
Català, valencià, balear?
Són compatibles, per exemple, amb la tesi defensada des de fa temps per Francesc Albardaner, expresident del Centre d'Estudis Colombins de Barcelona, que Colom era jueu i descendent d'una família valenciana de teixidors de seda. I que amagava la condició de jueu per no tenir problemes.
"Colom era jueu, jueu de cultura, jueu de religió, jueu de nació i, sobretot, de cor, perquè aquest home traspua judaisme en els seus escrits", diu Albardaner.
També podria ser català, com han defensat diversos estudiosos, entre els quals el nord-americà Charles J. Merrill en el llibre "Colom. 500 anys enganyats", publicat el 2009; i han refutat historiadors com Vicent Baydal i Albert Velasco, autors del llibre "Pseudohistòria contra Catalunya", que en van parlar en el programa "Més 324".
O mallorquí, com defensa Gabriel Martorell, que pensa que l'almirall tenia sang reial, perquè era fill del príncep de Viana, fill de Ferran el Catòlic, i de la mallorquina Margarita Colom. Martorell argumenta que Colom signa nou cartes com "El almirant", terme mallorquí, i no utilitza la paraula catalana, "almirall"; i que va tenir un tracte de favor molt especial per part dels Reis Catòlics.
Es descarta, en canvi, l'origen genovès que durant anys s'havia atribuït a Colom, perquè no va escriure mai en italià, ni amb termes ni amb construccions italianitzants, ni tan sols quan va enviar cartes al banc de Gènova. A més, "a Gènova no hi havia jueus en el segle XV", explica Lorente.
El periple de les restes de Colom
La mort de Cristòfor Colom, per contra, sí que està ben documentada: va morir a Valladolid, a l'actual Castella i Lleó, el 1506. El seu desig era ser enterrat a l'illa de la Hispaniola, a les Antilles, que actualment està dividida entre Haití i la República Dominicana, i les seves restes hi van ser traslladades el 1542.
Dos segles més tard, el 1795, van ser dutes a Cuba; i un segle més tard, el 1898, van acabar el periple a Sevilla, on encara reposen.