L'origen de la fava al tortell de Reis: un preuat símbol pagà que ara no vol ningú

Aquest dilluns, a l'hora de les postres, moltes llars catalanes tindran damunt la taula un tortell de Reis. Farcit de massapà, de cabell d'àngel, de crema, de nata, de trufa... a les pastisseries se'n poden trobar de tots els gustos i mides, però sempre ha de comptar amb dos ingredients innegociables: el rei i la fava.

Amagats en dos punts aleatoris d'aquest dolç il·lustre, qui es troba amb la figureta de porcellana és coronat com el rei de la casa, mentre que a qui troba la fava assecada li toca pagar el tortell.

La tradició continua ben arrelada arreu del país i té un origen molt antic que ha anat evolucionant amb els anys i té arrels paganes, en les festes saturnals, festivitats d'hivern dels romans.

De fet, els tortells són un pa ritual enriquit, que en la seva versió més primitiva eren pastes de pa ensucrades, com va explicar a El Suplement Amadeu Carbó, que és estudiós de la cultura popular.

I en aquell moment, en les tradicions clàssiques, les faves que s'entaforaven als tortells no eren malvistes com ara, sinó que significaven l'abundància:

"Les festes de Nadal són això, volem propiciar unes bones collites, tenir unes bones joguines o que ens toqui la loteria. La fava té aquest sentit simbòlic."

La unió del dolç i la fava va traspassar fronteres i també se'n troben vestigis en el Renaixement, quan les corts i l'aristocràcia francesa celebraven el dia de Reis amb una tradició que encara perdura.

També en podríem trobar a Bèlgica, a Portugal o fins i tot a Mèxic, on els tortells van arribar per via dels colonitzadors espanyols.

En qualsevol cas, sembla clar que la figureta del rei és molt més moderna, no té res a veure amb la tradició primitiva, i més aviat s'explicaria pel caire religiós que va adquirir la data, coneguda pel cristianisme com l'Epifania del Senyor.

Un país entortellat

Pel que fa a Catalunya, la tradició "tortellística" no s'acaba el dia de Reis. Hi ha el tortell de Rams, el de Sant Antoni, el que es menja a Olot o el que gasten a Mataró per Sant Simó. "Som una cultura ben entortellada!", conclou Carbó.

Bona prova d'això és el concurs per trobar el millor tortell de Reis de Catalunya, que aquest any s'han endut un forn del Baix Penedès i una pastisseria de Barcelona.

També hi ha hagut altres curiositats, com les joies que hi van amagar en un forn de Vilafranca del Penedès, entre altres pastisseries que opten per amagar sorpreses alternatives a la figureta reial.

Gairebé sempre decorats amb fruita confitada i sucre perlat, els tortells de Reis són pastes de brioix fermentades que contenen farina, ous, mantega, sucre, llet i llevat. Com recorden els pastissers, aquesta combinació fa que el producte sigui bo quan és del dia, acabat de fer.

El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu que les vendes de tortells de Reis artesans superin el milió a tot Catalunya, igualant les xifres del gener del 2024, i la previsió és que els de massapà i els de fruita siguin els més venuts, com cada any, seguits dels farcits de nata.