L'Aigua del Carme tenia 55 graus alcohòlics (Wikimedia commons/Francdubtes)
Catalunya al dia

L'origen de l'Aigua del Carme, el popular remei fabricat a Tarragona que la ciutat reivindica

La Biblioteca Municipal organitza fins divendres unes jornades sobre la història d'aquest elixir, que prometia curar-ho pràcticament tot i que es donava als nens malgrat que contenia molt d'alcohol

Enllaç a altres textos de l'autor

Manel Sastre Papasseit

Periodista de Catalunya Ràdio a la demarcació de Tarragona

@ManelSastre
Actualitzat

Hi va haver una època en què no faltava a cap farmaciola. Al costat de les aspirines, la mercromina i les tiretes, era fàcil trobar l'Aigua del Carme. Un producte fet a base d'herbes com la melissa, concentrats d'essències i força alcohol, ni més ni menys que 55 graus. Amb un gust dolç i anisat, es donava com a remei per a gairebé tot: marejos, mal de panxa, nervis, depressió i dolors menstruals. Per a tota mena de mals i per a tothom, sobretot dones i nens, malgrat la gran quantitat d'alcohol que contenia. 

Els que tenen certa edat segur que recorden les ampolletes de vidre de l'Aigua del Carme, però el que poca gent sap és que aquest elixir es fabricava a Tarragona, a tocar del convent dels carmelites descalços. De fet, es feia amb una recepta centenària inventada per aquest orde religiós que data del segle XVII i que conserven al petit museu que hi ha al convent de Tarragona. Una petita exposició que també es pot visitar aquests dies.

(Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona)

La responsable de l'Arxiu dels Carmelites, Mercè Gras, subratlla que a tots els prospectes es deia que "l'ús havia de ser mesurat, entre 10 i 12 gotes diluïdes", però a partir d'aquí cadascú feia el que considerava més oportú. 


La copa que no es podia fer al bar

Hi va haver un temps en què gairebé tot semblava que es curava amb Aigua del Carme: tant els mals del cos com els de l'ànima.

(Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona)

Maria Assumpció Huertas, professora de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, explica que durant els anys 60 i 70, els usos d'aquest remei anaven més enllà de la medicina. 

"Per a les dones no era fàcil o no els estava permès anar al bar a prendre's una copa. Però si estaves malament a casa, l'Aigua del Carme devia solucionar molts i molts problemes."

Ara, en canvi, el que resultaria inconcebible seria donar un "medicament" a les criatures sabent que té una proporció altíssima d'alcohol.


De Tarragona al món

Tarragona va ser la ciutat on -des de l'any 1911 i fins als anys 80- es va produir tota l'Aigua del Carme que es consumia a Espanya i l'Amèrica Llatina. Es va convertir en un dels símbols identitaris de la ciutat. I tot això en una fàbrica on treballaven una trentena de persones, la majoria dones. Passats tots aquests anys, la Biblioteca Municipal de la ciutat ha fet una crida per trobar objectes i recopilar vivències amb l'objectiu de fer un arxiu complet de la presència de l'Aigua del Carme a la ciutat.

Exposició d'ampolles antigues al Museu dels Carmelites (3Cat/Manel Sastre)

La responsable de la biblioteca i impulsora de la iniciativa, Maria Elena Virgili, explica que "ha estat tot un èxit". A les xerrades i exposicions, que es tancaran aquest divendres, s'han explicat --per exemple-- les diverses falsificacions que es van fer del producte i la recepta d'un còctel 100% tarragoní fet a base d'Aigua del Carme, tònica i Chartreuse, l'altre licor de 50 graus que es feia a la ciutat. 

L'Aigua del Carme es va deixar de produir, entre altres coses, per les exigències reguladores dels medicaments. Finalment, però. es va vendre la patent a uns laboratoris de Barcelona que encara fabriquen el remei.

 

Anar al contingut