L'origen dels petons entre humans estaria en un ritual d'higiene, segons un estudi

Pocs gestos humans són tan universals com un petó per demostrar amor, desig, respecte o afecte, tot i que no és majoritari a totes les cultures. Un gest d'intimitat glorificat durant segles a Orient i Occident per l'art, la literatura i el cinema, però que no té una correspondència clara en el món animal. 

Com es va arribar a convertir el fet d'ajuntar els llavis amb els d'una altra persona en un símbol indiscutible de l'amor?

Un estudi publicat a la revista Evolutionary Anthropology, dirigit pel psicòleg Adriano R. Lameira, apunta que va sorgir de les sessions de neteja mútua que fan moltes espècies, sobretot els primats, com a eina de socialització amb el grup i no només com a factor d'higiene entre mares i fills o entre adults.  

Així, el petó dels humans seria un vestigi d'aquest ritual de neteja, en què els ximpanzés i altres grans simis revisen el pèl dels seus companys amb les mans o amb la boca per treure'n la brutícia.

Altres teories

Lameira es pregunta com és que els humans han desenvolupat el petó i intenta desmuntar altres teories prèvies com, per exemple, que el petó és un reflex de la lactància. O que va evolucionar de la conducta premastegadora entre progenitors i fills (el pare o la mare alimenten la cria amb menjar mastegat que els passen boca a boca). Una altra hipòtesi tradicional sobre l'origen del petó seria la de potenciar la necessitat animal de reconeixement mutu a través de l'olfacte.

El científic admet que totes les teories poden ser vàlides, però troba que cap compleix la mateixa funció, amb la mateixa forma i el mateix context que el petó. 

L'evolució hi va ajudar

I la resposta final la troba en la pèrdua evolutiva de pèl dels humans. Diu Lameira que quan els humans primitius van anar perdent el pèl, la funció higiènica d'aquest ritual es va perdre, però, en canvi, es va mantenir la proximitat dels llavis al cos del company com a símbol.

Aquesta és justament l'última fase de la conducta de neteja, la d'acostar els llavis al cos de l'altre individu i succionar per treure-li algun paràsit o brutícia enredat entre el pèl: "Em vaig trobar de cara amb el que possiblement és la forma més antiga de besar", observa l'investigador.

Lameira creu que quan ja no hi havia pèl per netejar es va conservar aquest últim estadi del ritual, totalment abstracte, però que complia la mateixa funció:

"Els humans ja no es netejaven mútuament, però amb aquest gest era com si ho haguessin fet."

En l'estudi, el científic assenyala que el contacte boca a boca entre els grans simis és poc freqüent, però es dona, i amb una finalitat específica: fer les paus després d'un conflicte. Però Lameira remarca que no ho fan com a expressió d'afecte.

La primera representació artística d'un petó

Segons un treball publicat per la revista Science l'any 2023, els primers petons registrats culturalment tenen més de 4.500 anys. L'estudi assegura que n'hi ha referències escrites en tauletes sumèries i accàdies on la pràctica del petó es descriu com una part de l'acte sexual però també com una mostra d'afecte entre familiars i amics.

I n'hi ha constància gràfica en una tauleta d'argila mesopotàmica que es conserva al Museu Britànic. S'hi veu una parella esculpida fent-se un petó a la boca, l'any 1800 abans de Crist.

Molts rituals humans han canviat, però el simbolisme del petó en les cultures que se'n fan i se n'han fet històricament es manté.

Lameira no explica, però, com és que el petó com a símbol de l'amor no és universal, ni tan sols majoritari al planeta. Segons un estudi anterior, publicat l'any 2015 a la revista American Anthropologist, el petó romàntic només existeix i té sentit en el 46% de les societats humanes.