L'OTAN assumeix el comandament militar de la zona d'exclusió aèria a Líbia
L'OTAN s'ha compromès a fer-se càrrec del comandament militar de la zona d'exclusió aèria a Líbia. Segons ha anunciat el secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, l'Aliança Atlàntica prendrà el control només sobre aquest apartat. De fet, Rasmussen ha precisat que totes les altres operacions encara són sota la direcció operativa de la coalició. En concret, els atacs a objectius terrestres encara són en mans dels aliats internacionals, però l'OTAN no descarta en els pròxims dies assumir també la coordinació d'aquestes missions. El traspàs de la zona d'exclusió aèria podria ser durant el proper cap de setmana.
Actualitzat
L'OTAN fa un pas més per assumir el control total de l'ofensiva internacional a Líbia. Els 28 han decidit que, a banda de dirigir l'embargament d'armes, també faran complir la zona d'exclusió aèria.
S'aparquen, però, les negociacions per ampliar el control de l'Aliança Atlàntica als bombardejos sobre altres objectius terrestres. El mateix secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, ha diferenciat els rols i ha deixat clar que només actuaran per mantenir la zona d'exclusió.
Una ofensiva, dos caps
Rasmussen ha explicat que "la coordinació política no pot recaure només en mans de l'OTAN, perquè a la coalició hi ha països que no en són membres". És a dir, a partir d'ara hi haurà dos caps, tal com, en part, volia França.
D'aquesta manera, el control polític de la missió quedarà en mans de la coalició per evitar el veto de la mateixa Turquia. Aquesta dualitat ha acabat convençent Turquia, que exercia un veto sobre l'acord final dels aliats. Les negociacions han durat quatre dies.
També es compleix la voluntat nord-americana de no exercir el lideratge de l'ofensiva. Els Estats Units feia dies que pressionaven perquè l'OTAN prengués el relleu. La pressió de l'opinió pública nord-americana contra un excessiu protagonisme de Washington era el principal motiu.
Hillary Clinton ha confirmat que durant el cap de setmana l'OTAN prendrà el relleu dels Estats Units pel que fa al comandament militar de la zona d'exclusió aèria de Líbia i ha anunciat que els Emirats Àrabs s'afegeixen a la coalició, amb dotze avions més.
El Consell Atlàntic seguirà negociant per tal de dirigir aviat la resta d'operacions, és a dir, els atacs sobre objectius terrestres.
Sobre el terreny
La secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, ha dit que les forces de Moammar al-Gaddafi han reculat, però continuen sent una amenaça. N'és la prova la situació a Misrata, la tercera ciutat del país, on els avions aliats no han aconseguit frenar els tancs del règim, que han tornat a atacar l'hospital i ja han causat més de 100 morts, segons fonts mèdiques.
Pràcticament la mateixa xifra de civils morts per la coalició, segons denuncia el règim. El cap militar nord-americà ha admès que podrien haver causat algun mort.
S'aparquen, però, les negociacions per ampliar el control de l'Aliança Atlàntica als bombardejos sobre altres objectius terrestres. El mateix secretari general de l'Aliança, Anders Fogh Rasmussen, ha diferenciat els rols i ha deixat clar que només actuaran per mantenir la zona d'exclusió.
Una ofensiva, dos caps
Rasmussen ha explicat que "la coordinació política no pot recaure només en mans de l'OTAN, perquè a la coalició hi ha països que no en són membres". És a dir, a partir d'ara hi haurà dos caps, tal com, en part, volia França.
D'aquesta manera, el control polític de la missió quedarà en mans de la coalició per evitar el veto de la mateixa Turquia. Aquesta dualitat ha acabat convençent Turquia, que exercia un veto sobre l'acord final dels aliats. Les negociacions han durat quatre dies.
També es compleix la voluntat nord-americana de no exercir el lideratge de l'ofensiva. Els Estats Units feia dies que pressionaven perquè l'OTAN prengués el relleu. La pressió de l'opinió pública nord-americana contra un excessiu protagonisme de Washington era el principal motiu.
Hillary Clinton ha confirmat que durant el cap de setmana l'OTAN prendrà el relleu dels Estats Units pel que fa al comandament militar de la zona d'exclusió aèria de Líbia i ha anunciat que els Emirats Àrabs s'afegeixen a la coalició, amb dotze avions més.
El Consell Atlàntic seguirà negociant per tal de dirigir aviat la resta d'operacions, és a dir, els atacs sobre objectius terrestres.
Sobre el terreny
La secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, ha dit que les forces de Moammar al-Gaddafi han reculat, però continuen sent una amenaça. N'és la prova la situació a Misrata, la tercera ciutat del país, on els avions aliats no han aconseguit frenar els tancs del règim, que han tornat a atacar l'hospital i ja han causat més de 100 morts, segons fonts mèdiques.
Pràcticament la mateixa xifra de civils morts per la coalició, segons denuncia el règim. El cap militar nord-americà ha admès que podrien haver causat algun mort.