L'OTAN espera que el lliurament dels F-16 desempati la guerra d'Ucraïna

Occident i Rússia estan preocupats. La guerra d'Ucraïna està en aquella estranya tessitura en què tots dos bàndols creuen que van perdent (o que no estan guanyant).

Els patrocinadors d'Ucraïna observen que la contraofensiva del seu exèrcit avança massa a poc a poc, parsimoniosament, uns centenars de metres cada dia, consumint totes les ajudes militars i econòmiques que s'hi han destinat. La reconquesta aquesta setmana d'Urozhaine va despertar la il·lusió entre les tropes ucraïneses després de dos mesos lluitant per trencar les fortificacions russes, però alhora ha estat un bany de realitat: l'objectiu de tallar la jugular que uneix Crimea i Rússia no està resultant fàcil i costarà temps, diners i vides.

El símptoma d'aquesta preocupació és el lliurament dels caçabombarders F-16 a Ucraïna. Els Estats Units han decidit desbloquejar-los i han autoritzat Dinamarca i els Països Baixos a lliurar-ne un nombre encara no determinat d'unitats. És pràcticament l'únic que li faltava a l'exèrcit ucraïnès per ser considerat un exèrcit homologable: una aviació de combat.

Un bon regal per a Volodímir Zelenski, que fa mesos que adverteix el que ara és evident: Rússia fa un any va decidir deixar de fer ofensives de conquesta per passar a una posició estàtica de resistència amb la construcció de quilòmetres de trinxeres i fortificacions. L'Estat Major ho ha intentat tot per trencar les defenses russes: drons, tancs, bombes de dispersió... Però sense control aeri, l'avenç és insofrible. No tot se soluciona a base de tancs Leopards. La primera víctima de la contraofensiva ha estat l'optimisme militar ucraïnès.

I de la preocupació occidental a la preocupació russa. Hores després de la decisió del Pentàgon, Vladímir Putin ha decidit sortir de la seva zona de confort i ha acudit a visitar el centre de comandament de la guerra a Rostov. Una visita per dir al poble: "Ei, jo n'estic al càrrec.". La resistència ferotge dels soldats russos és el més semblant a una victòria que pot presentar Putin al seu poble, però també té el seu preu.

Els oficials russos reconeixen que han perdut un terç dels seus homes i, a aquest ritme, tard o d'hora, les fortificacions cauran. Això sense comptar amb el càstig dels míssils ucraïnesos, centrats en els dipòsits d'armes a la rereguarda o línies de comunicació. Crimea, la joia de la corona russa, penja d'un fil, més ben dit, de dos: el pont de Kertx i la carretera de Melitópol.

El Kremlin haurà de decidir, ara, com elevar l'aposta dels F-16, una altra línia vermella superada per l'OTAN, que ja ha perdut la por a les intimidacions de Putin, inclosa la nuclear. Aquesta amenaça fa temps que ha deixat de cotitzar.