Imatge d'una estesa de nòduls polimetàl·lics a les profunditats de l'oceà
Imatge d'una estesa de nòduls polimetàl·lics a les profunditats de l'oceà (ROV Team/GEOMAR)

L'oxigen amagat al Pacífic: la desitjada troballa que ho pot canviar tot

Els nòduls polimetàl·lics de la zona de Clarion-Clipperton, a 4.000 metres de profunditat, acumulen minerals diversos i es revelen com una font d'oxigen mai estudiada fins ara

Mònica Zapico FondevilaActualitzat

Ja fa anys que la zona abissal de Clarion-Clipperton, a l'oceà Pacífic, desperta l'interès de la comunitat científica. Situada a 4.000 metres de profunditat, les descobertes que s'hi han fet inclouen una llarga llista d'espècies animals.

Però aquest profundíssim fons marí guarda un altre tresor, molt cobejat per les companyies mineres i ara protagonista d'una gran troballa: un escampall de nòduls polimetàl·lics que acumulen níquel, cobalt, coure o manganès. Elements imprescindibles per a la fabricació de dispositius electrònics. Per això, el sector de la mineria està desenvolupant tecnologia per extreure'n els minerals.

Durant una expedició científica, el 2013, per estudiar, precisament, una concessió per a la prospecció minera que havia atorgat l'Autoritat Internacional dels Fons Marins, l'equip liderat pel doctor en Ecologia Andrew K. Sweetman va detectar "una quantitat enorme d'oxigen en la foscor més absoluta". Sweetman, de l'Associació Escocesa de Ciències Marines, va pensar que els sensors dels seus equips estaven espatllats i en va ignorar la dada, perquè "m'havien ensenyat que l'oxigen només es pot obtenir a través de la fotosíntesi."

Durant els següents 10 anys, els insòlits valors d'oxigen a la zona abissal es van repetir, i, finalment, el doctor Sweetman va entendre que es trobava davant un gran descobriment. Primer havia de saber d'on provenia aquest oxigen. Va contactar amb el químic Franz Geiger, de la Northwestern University dels Estats Units, i tots dos van liderar un equip internacional que ara publica el resultat de la investigació a la revista Nature Geosciencie.

Extracció de nòduls polimetàl·lics del fons marí (USGS)


Oxigen per electròlisi

Els nòduls estesos a la zona abissal de Clarion-Clipperton funcionarien com una gran "geobateria natural", segons Franz Geiger.

En un estudi anterior, Geiger ja havia pogut comprovar com l'òxid d'una finíssima làmina metàl·lica, combinat amb aigua salada, podia generar electricitat. En declaracions a la BBC, Geiger va explicar que "si poses una pila dins del mar, l'aigua comença a fer bombolles, perquè el corrent divideix l'aigua del mar en oxigen i hidrogen. I això és el que pensem que fan aquests nòduls."

Van comprovar que amb 1,5 volts, el que genera una pila AA, ja es desencadenava la separació dels elements de l'aigua del mar. Es van preguntar si era possible que els nòduls polimetàl·lics generessin prou electricitat per provocar l'electròlisi. I, per tant, si eren l'explicació darrere les quantitats d'oxigen detectades a aquelles profunditats.

Sweetman va fer arribar al laboratori de Geiger una bona càrrega de nòduls polimetàl·lics procedents de les profunditats de l'oceà Pacífic perquè els testés. Per separat, no superaven els 0,95 volts. Però, igual que cal l'energia de dos, tres o més piles segons l'aparell que vulguem posar en marxa, l'agrupació de nòduls feia que el voltatge que sumaven fos força més elevat. Generaven prou electricitat per desencadenar l'electròlisi, creant, així, l'"oxigen fosc", com l'han batejat.


Revisar l'origen de la vida

Aquest descobriment obliga a revisar l'origen de la vida aeròbica. És una de les conclusions que n'ha extret Andrew Sweetman. Si fins ara "pensàvem que l'oxigen a la Terra va aparèixer a través d'organismes fotosintètics", el descobriment d'oxigen a les profunditats de l'oceà, on no hi arriba la llum, ho pot canviar tot.

Els investigadors creuen que aquest mateix procés de generació d'oxigen sense fotosíntesi podria estar passant en altres planetes i altres llunes --cossos que orbiten al voltant dels planetes-- fent-hi possible la vida.


Els perills de la mineria submarina

Tot i les possibilitats que els nòduls polimetàl·lics impliquen per a la tecnologia --d'entrada, extreure minerals sense haver d'excavar-- l'impacte de la mineria en el fons dels oceans és enorme. Ho demostren diversos estudis que proven que en zones explotades a finals del segle XX no han reaparegut ni els bacteris. Per això, un manifest firmat per experts i científics de 44 països demana que s'aturin les prospeccions mineres al fons del mar pel risc de provocar un dany irreparable.

La investigació també implica una nova mirada sobre el fons marí i la comunitat científica demana prudència a l'hora de veure els nòduls polimetàl·lics com el nou diamant de la mineria. El fons marí alberga una part important de la biodiversitat del planeta i encara queda molt per descobrir. Començar una extracció sense tenir-ne més informació pot posar en perill un ecosistema que amb prou feines es coneix.

 

ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut