L'ús del medicament Ozempic per perdre pes deixa pacients diabètics sense tractament

Amb l'Ozempic es fa realitat l'expressió que l'èxit ha sorprès la mateixa empresa. Es tracta d'un fàrmac que funciona molt bé per controlar la diabetis, a la vegada que ajuda a perdre pes perquè crea la sensació de sacietat i, alhora, redueix el risc cardiovascular.

"Que tinguis un fàrmac que cobreix tres objectius, realment és, des del punt de vista de la salut, d'un valor enorme", diu Antonio Pérez, cap d'Unitat del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital de Sant Pau i president de la Societat Espanyola de Diabetis.

El problema és que fa més d'un any que els pacients amb diabetis, per a qui està indicat aquest medicament, i d'altres de la mateixa família, tenen molts problemes per trobar-ne a les farmàcies.

La demanda s'ha disparat perquè s'està prescrivint a persones amb obesitat per perdre pes, un ús terapèutic que no apareix a la fitxa tècnica del fàrmac. "Realment, és una il·legalitat el que estem fent, però això està passant", assegura Antonio Pérez.

Hi ha altres fàrmacs similars a l'Ozempic aprovats específicament per a l'obesitat, però són més cars i no estan finançats per la sanitat pública.

La indústria no dona l'abast per cobrir tanta demanda i la conseqüència és que els pacients més greus, si no poden aconseguir el medicament, no tenen cap alternativa igual de bona i, per tant, tenen un pitjor control de la malaltia.

A Espanya, la sanitat pública finança l'Ozempic per a pacients que, a més de diabetis, també tenen obesitat.

Les farmàcies fan el que poden per aconseguir-lo, com apunta Guillermo Bagaría de Casanova, vocal d'oficina de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona:

"Porto més d'una setmana i mitja trucant diàriament al majorista per anticipar-me a la demanda i tenir aquell Ozempic per a aquell pacient, que és fràgil, delicat, polimòrbid, amb una edat avançada i amb uns problemes de salut prou seriosos."

La manca de subministrament no és total, sinó que les capses van arribant amb comptagotes. "I això implica que els farmacèutics hem d'assumir un paper que ni ens agrada ni ens toca, que és decidir a qui li donem el medicament", explica Guillermo Bagaría.

I més tenint en compte que el problema no és a nivell de Catalunya, ni d'Espanya, ni europeu, sinó mundial. I la indústria farmacèutica tendeix a prioritzar els mercats on pot aconseguir més beneficis, com assenyala Antonio Pérez:

"Aquests fàrmacs, que aquí poden costar 130 euros, als Estats Units s'estan venent, i la gent s'ho compra, per 900 euros... Esclar, des del punt de vista de la rendibilitat, és impossible competir."

Aquest problema de desproveïment fa més d'un any que dura i no va a millor, sinó tot el contrari. L'ús d'Ozempic fins i tot s'ha banalitzat com a mètode per perdre uns quants quilos de més --ja no només en casos d'obesitat-- i des de les xarxes socials com TikTok es recomana seguir l'exemple de celebritats com Kim Kardashian que, suposadament, el fan servir.

"Ha superat en molt les expectatives, i redimensionar i redissenyar la capacitat de producció d'un medicament no és cosa d'un any, ni de dos", adverteix Guillermo Bagaría.