Lucía Carrero-Blanco troba "un disbarat" demanar presó pels tuits sobre el seu avi
La neta del polític franquista assassinat per ETA Luis Carrero-Blanco diu que els acudits dels tuits són de molt mal gust, però que no són enaltiment del terrorisme
Lucía Carrero-Blanco, neta del militar i polític franquista Luis Carrero Blanco, assassinat per ETA en un dels atemptats més importants de la seva història, ha criticat amb duresa la petició de presó per a l'estudiant Cassandra Vera per haver fet broma a Twitter amb la mort del seu avi. Ho ha fet enviant una carta al diari "El País" en què diu que li repugna que es faci humor amb qualsevol assassinat, i que en aquest cas el troba de "patent mal gust i falta de tota sensibilitat", però que la preocupa que es consideri un crim.
Carrero-Blanco afirma que potser la petició fiscal és legal, però la qualifica d'"absolut disbarat", i no li sembla "ni proporcionada ni exemplaritzant", només "atemoridora", no tan sols per a l'acusada, sinó per a "tots els que vivim en una democràcia". Conclou dient que "la por mai genera respecte, només rancúnia".
També assegura que ella, com a neta d'una persona assassinada per ETA, no se sent humiliada per les bromes de Cassandra Vera, i que si enalteixen alguna cosa no és el terrorisme, sinó el "mal gust i la falta de sensibilitat."
Una petició fiscal basada en "greus missatges d'enaltiment del terrorisme"
L'estudiant de Múrcia Cassandra Vera, de 21 anys, està acusada per la fiscalia dels delictes d'enaltiment del terrorisme i d'humiliació a les víctimes per una sèrie de tuits amb bromes d'humor negre sobre la mort de Luis Carrero Blanco penjats entre el 2013 i el 2016. Ho va considerar desproporcionat i ho va denunciar fa 10 dies a través de Twitter. El fiscal demana per a ella dos anys i mig de privació de llibertat, que impliquen l'ingrés segur a la presó, tot i que no té antecedents.
El pes de dir-se Carrero-Blanco
Lucía Carrero-Blanco ha participat els últims anys en algunes trobades entre víctimes del terrorisme, exetarres i abertzales a la parròquia de San Carlos Borromeo de Madrid, i s'ha significat en alguns actes públics a favor de la reconciliació i la convivència a Euskadi.
Fa un any i mig, Carrero-Blanco no va poder anar a una de les trobades, i va enviar-hi una carta en què relatava com, en una trobada anterior, havia explicat el pes que suposa portar el cognom del seu avi i criticava l'ús polític que s'ha fet del terrorisme.
"Vaig explicar com es pot ser Carrero-Blanco i estimar el País Basc. I que quan portes un determinat cognom la gent creu saber com penses i com ets, quin és el teu estatus i la teva ideologia. I també com a casa meva sempre hi ha hagut pensament crític i plural, i s'ha discutit de política amb tota la llibertat. I com mai havíem alimentat en el meu pare els odis que es podien esperar després d'un cop tan brutal."
"Em repugna i m'entristeix que la sinistra ombra del terrorisme, ara que per fi és només això, una ombra, s'intenti mantenir viva per seguir enfrontant els pobles o per mirar de guanyar unes eleccions."
