Luis Ángel Fernández Hermana: "Ningú pot saber cap on ens portarà internet en els pròxims anys" (i II)
Eren els temps de la internet 1.0, molt abans que apareguessin els blogs, Facebook o les eines 2.0 que ens serveixen per comunicar-nos actualment. Llavors va existir una revista digital, pionera a Espanya, anomenada en.red.ando. Durant els vuit anys d'existència (1996-2004), la publicació va ser coneguda mundialment, molt abans que Twitter la pogués catapultar a la fama. L'editorial UOC acaba de recollir, en tres volums: "Historia viva de Internet", una recopilació de tots els editorials que el seu director, el periodista científic Luis Ángel Fernández Hermana, va escriure per a en.red.ando.
(Continua de la part I)
La xarxa ho guarda tot. Deu tenir bona part d'aquest contingut també, oi?
Només un centenar dels editorials es poden veure des del meu web. Els llibres sortiran també com a e-books en algun moment.
Quina influència va tenir en.red.ando a escala global a la xarxa?
Molta. Nosaltres vam conceptualitzar i desenvolupar les xarxes socials el 1999, amb la nostra plataforma en.medi@. Em diverteix molt que es reconegui el terme 2.0 a Tim O'Really, que el va presentar el 2004.
Per què?
Per què O'Really va associar el terme a les aplicacions que faciliten compartir informació, que tenen un disseny centrat en l'usuari i permeten col·laborar entre tots ells. I el 1999, més d'un miler d'usuaris de tot el món participaven en en.medi@, que complia exactament els mateixos requisits: permetia als usuaris escriure ressenyes de llibres, de pel·lícules, articles, comentaris, etc. Aquesta va ser la fita i l'aportació més important d'en.red.ando a internet.
Quins esdeveniments mundials històrics va viure la revista digital i estan reflectits en "La historia viva de Internet"?
La compra de Time Warner per AOL, els intents de Microsoft per quedar-se amb internet i els fracassos successius, la lluita ancestral contra Telefònica, la caiguda de les Torres Bessones, l'esclat de la bombolla de les puntocom, etc. Vam explicar també termes com "globalització", "societat de la informació", "teletreball", "escletxa digital", "govern electrònic"...
S'ha après alguna cosa de tot això?
Sí, això ja forma part de la vida quotidiana. I el punt de referència és l'origen d'internet i el seu desenvolupament. Tothom té a la boca la paraula "compartir", però des que vam baixar de l'arbre, com a éssers humans, hem compartit. Però ara el més decisiu és que avui dia podem compartir i deixar un registre, i altres poden veure el que has compartit. Mai abans havíem tingut aquesta possibilitat.
Podem deixar-ho tot registrat, però la memòria d'internet no s'està cuidant tant. Archive.org, l'arxiu històric de la xarxa, guarda molt poc. Què hem de fer?
Et puc donar una resposta zen?
Doni-me-la
L'univers és molt savi i crea forats negres per evitar saturacions. Internet fa el mateix. Els científics que investiguen la creació de continguts a la xarxa diuen que, des de l'aparició d'aquesta, més de quatre cinquenes parts del seu contingut ha desaparegut. I no ha estat perquè no tinguem memòria, o perquè fem projectes catastròfics (que també). Hi ha processos d'evolució tecnològica que et fan perdre una quantitat enorme d'informació. Imagina tot el que es va perdre quan va aparèixer la World Wide Web a mitjans dels anys 90. La web va ser un procés d'extinció massiva dins d'internet, de gent que no va tenir temps de traslladar tot el que havia treballat al nou format hipertextual de Tim Berners-Lee.
Però també és cert que hi ha forats negres que es podrien haver evitat...
Això és el que anava a afegir. Hi ha projectes que estan mal gestionats i, tot i tenir els recursos financers per preservar la memòria de la xarxa, no tenen en compte aquest aspecte. Tot el coneixement de l'experiència es perd en els llimbs d'internet. Per això crec que és molt important llegir "La historia viva de Internet" perquè si preguntessis avui a algú tres adreces de referència des del 1996 fins al 2000... no tindrien resposta més enllà de Google o Altavista, els cercadors que et porten a tot arreu.
Sorprèn que no es tingui més cura de conservar la memòria històrica ciutadana
Això encara no s'ha treballat seriosament. El 1996, qui parlava de la memòria? Era una discussió entre espies. Des de llavors, és extraordinària la discussió que hem tingut sobre la memòria, sobre si és privacitat o no, etc. I d'altra banda, hi ha noves estratègies per treballar-hi.
Però els governs i grans companyies recuperen dades personals de tot arreu per fer-les servir segons els seus interessos...
Els governs i les empreses només s'estan fixant en Facebook i Twitter. Però el que passa per aquestes xarxes no té gaire importància. Són memòries d'enllaç feble. Les memòries d'enllaç fort són les basades en informació i coneixement significatius per entendre el món, són les que canvien els esdeveniments. Això sí que és pèrdua neta si no aconseguim salvar-ho. És com dir que hem perdut tot el que sabíem sobre la fissió nuclear.
La crisi econòmica, com creu que repercutirà en el sector tecnològic? Internet anirà a menys?
No. Això és impossible perquè internet és comunicació i sempre va a més, en totes les coses. La densitat a la qual està arribant és brutal, ara passarem a la internet de les coses. I després passarem a la internet etèria i després a la de l'atmosfera, etc. La xarxa, sense cap dubte, va a més.
Si cada cop tenim menys pressupost per a la investigació i innovació tecnològica...
Sí, però aquests processos d'investigació a internet apunten a més eficiència, estalvi energètic, organitzacions més eficients, més transversals, que donen pas a una participació més intensa en la presa de decisions, etc. Tot el treball en xarxes, sobretot en aquelles que signifiquin informació i coneixement, anirà en augment.
Cap on ens portarà internet?
Jo no sóc cap guru per predir el futur. Internet ens ha demostrat mil vegades que la gent no funciona com ens agradaria a cadascú de nosaltres. Cap on va? Cap a una disfunció social cada cop més gran.
És a dir...?
Que descobrirem que som col·lectius i individus que tenim una sèrie de propietats que quan actuem junts o separats generem coses i projectes que no estan escrites enlloc, ni en l'ordenament de res, ni en les previsions del millor guru. Qui digui: "Internet va cap allà" és un imbècil. Ningú pot saber cap a on ens portarà la xarxa, perquè ningú sap cap a on va l'ésser humà. A més, internet està demostrant que això és així, perquè la gent està fent coses cada cop més extraordinàries no sospitades fins ara, estranyes per a un mateix, per a la família i per a l'entorn.
Com per exemple?
Que un fill li digui al seu pare que a Facebook, una tal Loli ha comentat que va ser nòvia d'ell quan tenia 15 anys. L'home descobreix una dimensió extraordinària i acaba posant l'empresa, la seva família i els seus amics a l'exposició pública sense saber quins són els beneficis o riscos d'aquesta mena d'accions. Exemples com aquest estan passant a escala mundial. Quin serà el resultat d'això? Ningú ho sap.
La xarxa ho guarda tot. Deu tenir bona part d'aquest contingut també, oi?
Només un centenar dels editorials es poden veure des del meu web. Els llibres sortiran també com a e-books en algun moment.
Quina influència va tenir en.red.ando a escala global a la xarxa?
Molta. Nosaltres vam conceptualitzar i desenvolupar les xarxes socials el 1999, amb la nostra plataforma en.medi@. Em diverteix molt que es reconegui el terme 2.0 a Tim O'Really, que el va presentar el 2004.
Per què?
Per què O'Really va associar el terme a les aplicacions que faciliten compartir informació, que tenen un disseny centrat en l'usuari i permeten col·laborar entre tots ells. I el 1999, més d'un miler d'usuaris de tot el món participaven en en.medi@, que complia exactament els mateixos requisits: permetia als usuaris escriure ressenyes de llibres, de pel·lícules, articles, comentaris, etc. Aquesta va ser la fita i l'aportació més important d'en.red.ando a internet.
Quins esdeveniments mundials històrics va viure la revista digital i estan reflectits en "La historia viva de Internet"?
La compra de Time Warner per AOL, els intents de Microsoft per quedar-se amb internet i els fracassos successius, la lluita ancestral contra Telefònica, la caiguda de les Torres Bessones, l'esclat de la bombolla de les puntocom, etc. Vam explicar també termes com "globalització", "societat de la informació", "teletreball", "escletxa digital", "govern electrònic"...
S'ha après alguna cosa de tot això?
Sí, això ja forma part de la vida quotidiana. I el punt de referència és l'origen d'internet i el seu desenvolupament. Tothom té a la boca la paraula "compartir", però des que vam baixar de l'arbre, com a éssers humans, hem compartit. Però ara el més decisiu és que avui dia podem compartir i deixar un registre, i altres poden veure el que has compartit. Mai abans havíem tingut aquesta possibilitat.
Podem deixar-ho tot registrat, però la memòria d'internet no s'està cuidant tant. Archive.org, l'arxiu històric de la xarxa, guarda molt poc. Què hem de fer?
Et puc donar una resposta zen?
Doni-me-la
L'univers és molt savi i crea forats negres per evitar saturacions. Internet fa el mateix. Els científics que investiguen la creació de continguts a la xarxa diuen que, des de l'aparició d'aquesta, més de quatre cinquenes parts del seu contingut ha desaparegut. I no ha estat perquè no tinguem memòria, o perquè fem projectes catastròfics (que també). Hi ha processos d'evolució tecnològica que et fan perdre una quantitat enorme d'informació. Imagina tot el que es va perdre quan va aparèixer la World Wide Web a mitjans dels anys 90. La web va ser un procés d'extinció massiva dins d'internet, de gent que no va tenir temps de traslladar tot el que havia treballat al nou format hipertextual de Tim Berners-Lee.
Però també és cert que hi ha forats negres que es podrien haver evitat...
Això és el que anava a afegir. Hi ha projectes que estan mal gestionats i, tot i tenir els recursos financers per preservar la memòria de la xarxa, no tenen en compte aquest aspecte. Tot el coneixement de l'experiència es perd en els llimbs d'internet. Per això crec que és molt important llegir "La historia viva de Internet" perquè si preguntessis avui a algú tres adreces de referència des del 1996 fins al 2000... no tindrien resposta més enllà de Google o Altavista, els cercadors que et porten a tot arreu.
Sorprèn que no es tingui més cura de conservar la memòria històrica ciutadana
Això encara no s'ha treballat seriosament. El 1996, qui parlava de la memòria? Era una discussió entre espies. Des de llavors, és extraordinària la discussió que hem tingut sobre la memòria, sobre si és privacitat o no, etc. I d'altra banda, hi ha noves estratègies per treballar-hi.
Però els governs i grans companyies recuperen dades personals de tot arreu per fer-les servir segons els seus interessos...
Els governs i les empreses només s'estan fixant en Facebook i Twitter. Però el que passa per aquestes xarxes no té gaire importància. Són memòries d'enllaç feble. Les memòries d'enllaç fort són les basades en informació i coneixement significatius per entendre el món, són les que canvien els esdeveniments. Això sí que és pèrdua neta si no aconseguim salvar-ho. És com dir que hem perdut tot el que sabíem sobre la fissió nuclear.
La crisi econòmica, com creu que repercutirà en el sector tecnològic? Internet anirà a menys?
No. Això és impossible perquè internet és comunicació i sempre va a més, en totes les coses. La densitat a la qual està arribant és brutal, ara passarem a la internet de les coses. I després passarem a la internet etèria i després a la de l'atmosfera, etc. La xarxa, sense cap dubte, va a més.
Si cada cop tenim menys pressupost per a la investigació i innovació tecnològica...
Sí, però aquests processos d'investigació a internet apunten a més eficiència, estalvi energètic, organitzacions més eficients, més transversals, que donen pas a una participació més intensa en la presa de decisions, etc. Tot el treball en xarxes, sobretot en aquelles que signifiquin informació i coneixement, anirà en augment.
Cap on ens portarà internet?
Jo no sóc cap guru per predir el futur. Internet ens ha demostrat mil vegades que la gent no funciona com ens agradaria a cadascú de nosaltres. Cap on va? Cap a una disfunció social cada cop més gran.
És a dir...?
Que descobrirem que som col·lectius i individus que tenim una sèrie de propietats que quan actuem junts o separats generem coses i projectes que no estan escrites enlloc, ni en l'ordenament de res, ni en les previsions del millor guru. Qui digui: "Internet va cap allà" és un imbècil. Ningú pot saber cap a on ens portarà la xarxa, perquè ningú sap cap a on va l'ésser humà. A més, internet està demostrant que això és així, perquè la gent està fent coses cada cop més extraordinàries no sospitades fins ara, estranyes per a un mateix, per a la família i per a l'entorn.
Com per exemple?
Que un fill li digui al seu pare que a Facebook, una tal Loli ha comentat que va ser nòvia d'ell quan tenia 15 anys. L'home descobreix una dimensió extraordinària i acaba posant l'empresa, la seva família i els seus amics a l'exposició pública sense saber quins són els beneficis o riscos d'aquesta mena d'accions. Exemples com aquest estan passant a escala mundial. Quin serà el resultat d'això? Ningú ho sap.
