Lukaixenko revalida el poder a Bielorússia en unes eleccions que no reconeixen ni la UE ni l'oposició

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, de 70 anys, comença un nou mandat, després de guanyar per setena vegada consecutiva les eleccions. Lukaixenko, aliat històric de Vladímir Putin, prolongarà el seu règim, que ja fa més de tres dècades que dura.

El president ha obtingut el 86,82 % dels vots dels gairebé set milions de bielorussos amb dret al sufragi, segons els primers resultats. 

Lukaixenko seguirà al poder fins al 2030, igual que Putin, que va ser reelegit el març amb uns resultats similars.

L'oposició, a l'exili, i la Unió Europea no reconeixen ni el resultat ni el procés participatiu. No s'hi presentava cap candidatura mínimament independent i tots els contrincants polítics demanaven votar a favor de Lukaixenko.

A més, el règim va decidir presentar urnes opaques i nomenar una junta electoral amb militants o partidaris del partit del govern, tot i que les possibilitats de derrota eren pràcticament nul·les.

La resta de candidats

A una enorme distància de Lukaixenko, la segona opció que ha aconseguit més vots, un 3,6%, és el Vot contra Tots.

El tercer en discòrdia ha estat el comunista Serguei Sirankov, que recolzava obertament la reelecció del líder bielorús i ha sumat el 3,21% de les paperetes.

Amb percentatges encara més irrellevants segueixen Oleg Gaidukévitx, amb un 2,02%; l'advocada Anna Kanopàtskaia, amb un 1,86%, i el republicà Alexandr Jizhniak, amb l'1,74%.

Kanopàtskaia, que ja va concórrer fa cinc anys, és l'única dels aspirants a la presidència bielorussa que es va atrevir a criticar públicament la gestió de Lukaixenko, encara que l'oposició democràtica la considera una "candidata del KGB".

L'oposició a l'exili, que no reconeix Lukaixenko com a legítim president, havia demanat marcar la casella "Vot contra tots" a les paperetes electorals en considerar-ho l'única forma de protesta pacífica possible.

Tot i això, l'oposició considera legítima presidenta la seva líder, Svetlana Tijanóvskaya, que ha participat aquest diumenge a Varsòvia en una protesta contra el règim bielorús.

Vot anticipat

El 41,81% dels censats (gairebé 3 milions d'electors) va votar anticipadament, cosa que l'oposició considera una tapadora per al frau oficialista.

Les autoritats bielorusses no van habilitar col·legis electorals a l'estranger, cosa que va impedir que hi participessin els milers de bielorussos exiliats després de la repressió policial del 2020.

Lukaixenko, el mandatari europeu que fa més anys que és al poder, des del 1994, havia promès que no es presentaria a la reelecció, després de les multitudinàries protestes antigovernamentals del 2020.

Després de votar aquest diumenge en una universitat a Minsk, Lukaixenko ha dit que li és igual que els països occidentals no donin suport a les eleccions presidencials d'aquest 26 de gener.