L'últim maqui viu exigeix una reparació: ser reconegut víctima del franquisme com Puig Antich

Joan Busquets té 96 anys i viu a Normandia, a França. Ell és l'últim maqui català que queda viu. Els maquis eren els guerrillers que van continuar lluitant amb les armes contra un franquisme que acabava de guanyar la guerra i es preparava per ocupar tots els racons del poder. Gairebé 50 anys després de la mort del dictador, Busquets reclama ara que el reconeguin com a víctima del franquisme i que l'indemnitzin amb un milió d'euros.

Tot i que la llei de memòria democràtica, aprovada l'octubre del 2022, no preveu compensacions econòmiques, Busquets defensa que té dret a una reparació pels anys de privació de llibertat --es va passar 20 anys tancat-- i per les malalties derivades de la repressió.

Explica que va perdre la joventut a la presó i que, en sortir-ne, va haver de marxar a l'exili perquè el règim li va fer la vida "impossible".

De la demanda a la querella

L'exguerriller, conegut amb el sobrenom del Senzill, va presentar una demanda administrativa el juliol d'aquest 2024, però té poques esperances que prosperi. Per això, quan passi el termini legal de sis mesos per rebre una resposta, emprendrà la via judicial, presentant una querella contra l'Estat.

En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio" no amaga l'escepticisme amb la democràcia espanyola.

"És una democràcia, però arreglada a la manera que els va bé als vencedors. És una democràcia sense ser-ho completament." 

Igual que en el cas de Salvador Puig Antich, Busquets demana que també s'anul·li la seva sentència, "il·lícita", dictada per un consell de guerra sumaríssim el 1949. Denuncia que l'estat espanyol encara no ha mogut fitxa.

Nascut a Barcelona el 1928, Busquets es va enrolar als grups antifranquistes liderats per noms mítics, com Marcel·lí Massana o Ramon Vila, àlies Caracremada. D'idees llibertàries, va participar en les accions d'aquells guerrillers, fins que va ser detingut i jutjat de forma il·legal. Li van commutar la pena de mort i es va passar dues dècades, fins al 1969, en diferents centres penitenciaris.

A "El matí de Catalunya Ràdio", recorda el seu pas pel penal de San Miguel de los Reyes, al País Valencià:

"Es passava molta fam. A la part més alta del penal, on hi havia els presos tuberculosos, morien en quantitat per la gana que es passava."

Recorda que ell havia de treballar 7 hores diàries per aconseguir uns quants moniatos per alimentar-se. Les diarrees i els problemes digestius eren constants. 

Ara, amb 96 anys, el Senzill continua actiu, per exemple, escrivint de manera regular per als seus companys de la Confederació General del Treball del Berguedà.