L'última "bugaderia de la Magdalena" a Irlanda: d'infern per a dones a centre de memòria

De la vergonya a la restauració. El govern d'Irlanda convertirà l'última de les "bugaderies de la Magdalena", institucions religioses on van viure recloses desenes de milers de mares solteres, en un centre de memòria i recerca.

L'executiu ha aprovat la creació del Centre Nacional per a la Recerca i la Memòria a l'antiga bugaderia del carrer Gloucester, que ara s'anomena Sean MacDermott, al centre de la ciutat. S'hi recordarà les persones que van viure internades a les bugaderies, reformatoris, orfenats i centres similars.

La decisió governamental tomba una decisió anterior de l'Ajuntament de Dublín, propietari de l'antic convent i bugaderia, tancat el 1996, que havia autoritzat que l'edifici es convertís en un hotel econòmic i una residència d'estudiants. El govern municipal fins i tot havia defensat que la creació de llocs de treball seria un homenatge a les víctimes.
 

Fa gairebé una dècada de les disculpes de l'Estat

L'any 1993, el descobriment d'una fossa comuna amb 155 cadàvers als terrenys d'una d'aquestes bugaderies va aixecar indignació. Es feia més evident l'ombra que envoltava aquests centres religiosos on van estar internades desenes de milers de dones i infants, entre el segle XVIII i mitjans del XX.

S'obligava les mares solteres o que es consideraven "problemàtiques" per ser pobres, víctimes d'abusos familiars o per no encaixar en la moral de l'època, a fer treballs forçats (entre aquests, de rentar la roba) i també els prenien els fills.

Es calcula que unes 30.000 dones van viure confinades en aquests asils, on els tractes vexatoris eren el pa de cada dia.

El 2013, el govern irlandès va demanar perdó per haver reclòs 10.000 dones en aquests centres gestionats per monges i va anunciar una indemnització de 50 milions de lliures per a les supervivents. L'aleshores cap del govern, Enda Kenny, va pronunciar la disculpa oficial:

"Com a 'taoiseach' [cap del govern], en representació de l'Estat, el govern i els nostres ciutadans, lamento profundament i demano disculpes sense reserves a totes aquelles dones pel dany que se'ls va infligir i per l'estigma que van patir, com a resultat del temps que van passar en una bugaderia de la Magdalena."

Una investigació va determinar que l'Estat finançava asils i en regulava l'ordre d'entrada i sortida de les dones.

També va fixar que 2.124 dones van ser internades per ordre del mateix govern, que sempre s'havia espolsat les culpes al·legant que els asils eren de gestió privada. No es va provar, en canvi, que s'hi cometessin agressions sexuals.

Vivien esclavitzades per una feina extenuant i havent de fer vot de silenci. Era la penitència que s'imposava a les "dones caigudes" per haver tingut fills fora del matrimoni, en una societat profundament religiosa i moralista.

La importància de donar veu a les supervivents

L'espai comptarà amb un museu, desenvolupat pel Museu Nacional d'Irlanda, un centre de recerca i un dipòsit amb la documentació "relacionada amb el trauma institucional en el segle XX", que formarà part dels Arxius Nacionals, i també hi haurà un espai per a la reflexió i el record. Entre la documentació, hi haurà el testimoni de supervivents.

A banda, es preveu destinar part de l'espai a habitatges socials i equipaments públics, així com un centre educatiu i d'aprenentatge primerenc.

El govern irlandès s'ha compromès a fer el centre "accessible per a totes les supervivents", amb l'accés digital als documents i part expositiva.

El ministre per la Infància, Igualtat, Discapacitat, Integració i Joventut, Roderic O'Gorman, confia que aquest centre permetrà reparar les víctimes:

"Durant les últimes tres dècades, Irlanda ha tingut dificultats en el reconeixement de la seva història d'abusos institucionals. Aquest centre oferirà un espai de reflexió i memòria i permetrà que les generacions del futur puguin entendre plenament l'impacte terrible d'aquestes institucions."

El ministre espera que l'espai contribueixi a "aprendre dels errors del passat" i a reconèixer "el dolor que continuen sentint les supervivents i les seves famílies".

El govern ha anunciat una compensació econòmica i sanitària per a les supervivents. Calcula que se'n poden beneficiar més de 30.000 persones i xifra en uns 800 milions d'euros el cost del pla que hi volen destinar. Totes les iniciatives que porta a terme es recullen en una pàgina web.

La història de les bugaderies es recull en el llibre "Irlanda i les bugaderies de la Magdalena - Una campanya per a la justícia", una iniciativa de Justícia per a les Magdalenes (JFM), una ONG creada el 2003 per advocats per aconseguir una disculpa i la compensació per a les víctimes.

El drama va inspirar la pel·lícula "Las hermanas de la Magdalena", de Peter Mullan, que va ser nominada al BAFTA al millor film l'any 2002.