La Nebulosa Carina, a uns 8.500 anys llum d'aquí, vista pel James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
La Nebulosa Carina, a uns 8.500 anys llum d'aquí, vista pel James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)

L'Univers mai vist: el James Webb envia les imatges més llunyanes i nítides de l'espai

Presenten les primeres imatges oficials enviades pel telescopi espacial, que ajudaran a resoldre molts enigmes sobre l'origen i l'evolució del cosmos

Actualitzat

La llum que veiem en aquesta imatge va sortir cap a nosaltres fa uns 4.600 milions d'anys, quan la Terra tot just s'estava formant. I la podem observar amb aquesta qualitat i definició gràcies al telescopi espacial James Webb.

Al març el Webb havia enviat una primera imatge de prova, que ja va entusiasmar els científics. Ara, amb les cinc primeres, que tenen tots els requeriments per utilitzar-les per a la recerca, ens podem imaginar què van sentir.

El James Webb es va enlairar al desembre i ara està a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. És un projecte conjunt de la NASA, l'ESA (Agència Espacial Europea), l'Agència Espacial del Canadà (CSA) i l'Institut de Ciències del Telescopi Espacial (STScI) de Baltimore.

El cúmul de galàxies SMACS 0723, la primera imatge oficial del James Webb
El cúmul de galàxies SMACS 0723, la primera imatge oficial del James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI)

La primera imatge correspon a un cúmul de galàxies anomenat SMACS 0723. A part del detall amb què s'ha captat, presenta una altra peculiaritat: forma el que s'anomena una lent gravitatòria que actua com una mena de lupa gegant i amplifica les galàxies de llum molt feble que hi ha al darrere. Això fa que hi puguem veure galàxies molt llunyanes tal com eren quan l'univers era molt jove.

La imatge ha estat tan celebrada que fins i tot va ser Joe Biden qui la va presentar dilluns, que en aquest tuit ho qualificava de moment històric per a la ciència i la tecnologia:

 

La imatge captada correspon a una part minúscula de l'univers, com es veu en aquest tuit:

 

El Webb ha enviat quatre imatges més. Una és de la Nebulosa Carina, que es troba a uns 8.500 anys llum. Un dels estels que conté, l'Eta Carinae, té una massa equivalent entre 100 i 150 la del Sol , però la seva lluminositat és uns quatre milions de vegades la del nostre estel.

Les altres imatges corresponen a la NGC 3132, una nebulosa planetària coneguda també amb el nom de Nebulosa de l'Anell del Sud, a uns 2.000 anys llum, el Quintet de Stephan, un grup de cinc galàxies a uns 39 milions d'anys llum, i WASP-96b, un exoplaneta gegant, amb una massa com la meitat de la de Júpiter i que està a uns 1.120 anys llum.

Dues imatges profundes de l'univers captades pel telescopi James Webb
Combinació de dues imatges profundes de l'univers captades pel telescopi James Webb(NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
La Nebulosa de l'Anell del Sud, vista amb els instruments NIRCam i MIRI del telescopi James Webb
La Nebulosa de l'Anell del Sud, vista amb els instruments NIRCam i MIRI del telescopi James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
La Nebulosa de l'Anell del Sud ha estat emetent anells de gas i pols en totes direccions durant milers d'anys (NASA/ ESA/CSA/STScI)
El grup de galàxies Quintet de Stephan, vist pel James Webb
El grup de galàxies Quintet de Stephan, vist pel James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI)
El James Webb ha capturat detalls mai vistos del grup de galàxies Quintet de Stephan
El James Webb ha capturat detalls mai vistos del grup de galàxies Quintet de Stephan(NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
La Nebulosa Carina, a uns 8.500 anys llum d'aquí, vista pel James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
La Nebulosa Carina, a uns 8.500 anys llum d'aquí, vista pel James Webb (NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
Extrems de la Nebulosa Carina captats pel telescopi James Webb
Extrems de la Nebulosa Carina captats pel telescopi James Webb(NASA/ ESA/CSA/STScI/Reuters)
Registre de la composició atmosfèrica de l'exoplaneta WASP-96b, situat a 980 anys llum
Registre de la composició atmosfèrica de l'exoplaneta WASP-96b, situat a 980 anys llum (NASA/ ESA/CSA/STScI)

Una diferència clau respecte al telescopi espacial Hubble, que es va posar en òrbita el 1990, és que aquest capta la llum visible i el Webb treballa en l'infra-roig i pot capturar cossos molt més llunyans amb claredat. 

Per tot plegat, la NASA afirma que les capacitats del James Webb suposen l'entrada a una nova era en l'astronomia


Setmanes per processar dades en brut i obtenir una imatge

Un cop al seu lloc de treball, el telescopi ha estat sis mesos sotmès al calibrat d'instruments i alineació de miralls. Finalment, ha començat a enviar tant les imatges com moltes altres dades que s'han de processar.

De fet, les imatges que veiem són resultat també del processament de moltes dades en brut, com explica Alyssa Pagan, de l'STScI:

"En general, el procés des de les dades brutes del telescopi fins a la imatge final i neta que comunica informació científica sobre l'univers pot ocupar des de setmanes fins a un mes".

Ara es triaran els objectius prioritaris entre la llista de sol·licituds que han presentat equips de tot el món. Tot plegat ajudarà a respondre preguntes sobre l'univers primitiu, l'evolució de les galàxies i de què està feta la matèria fosca, que significa al voltant del 85% de tota la que conté l'univers.

Les que s'han presentat aquest dimarts són "la culminació de dècades de dedicació, talent i somnis, però també seran tot just el començament", segons Eric Smith, un dels científics del programa de Webb.

 

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut