L'urbanisme tàctic: adaptar i transformar la ciutat d'urgència per la pandèmia

En els darrers mesos, moltes ciutats de tot el món han fet actuacions sobre l'espai públic amb el que s'anomena urbanisme tàctic. Transformacions ràpides i de baix cost per reduir l'espai que ocupen els vehicles privats i fer més lloc per als que van a peu o en bicicleta.

A Chicago, París, Londres, Milà, Lisboa, Los Angeles, Auckland (Nova Zelanda), Bogotà, Salt Lake City o Fortaleza (el Brasil), podem trobar exemples d'aquestes actuacions, que sovint fan servir colors llampants per fer visibles els canvis.

La transformació de l'espai públic ja portava molts anys de recorregut amb el desplegament de carrils bici, zones de vianants o superilles, però la pandèmia li ha donat un nou impuls i moltes actuacions s'han fet amb caràcter d'urgència, per facilitar la distància de seguretat entre les persones, ampliar l'espai per a vianants i ciclistes i millorar la qualitat de l'aire.

A Barcelona, el vehicle privat fa un 26% dels desplaçaments però ocupa el 60% de l'espai públic. Però això està canviant. Cada cap de setmana "Carrers oberts"  tanca completament al trànsit dos grans eixos urbans, el de Creu Coberta-Sants i el carrer Gran de Gràcia. En pocs mesos, s'ha ampliat la xarxa de carrils bici i, amb l'urbanisme tàctic, milers de metres quadrats han passat a ser per als vianants en els eixos de carrers com Consell de Cent, Rocafort, Girona o la Via Laietana.

Centenars de metres de carrils de circulació convertits en ampliacions de la vorera per a l'ús dels vianants, carrils bici o espais pacificats a l'entorn de les escoles. I colors nous per distingir el canvi d'ús dels espais: blau, groc o verd. Es coneix com a urbanisme tàctic: actuacions ràpides, de baix cost i reversibles. L'Ajuntament les planteja com a mesures d'urgència davant la pandèmia i per fer front a la contaminació.

Ho explica Xavier Matilla, arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona:

"De moment, les actuacions que s'han dut a terme permeten reduir substancialment l'espai de circulació de vehicles. L'esperit de l'urbanisme tàctic és aconseguir un canvi funcional d'un espai públic d'una manera ràpida, àgil i econòmica per part de les administracions. I és evident que en el moment d'emergència, de pandèmia, ha sigut un instrument molt útil. Però l'important és que la seva formalització no s'ha de percebre com a definitiva, sinó com un canvi evolutiu cap al futur, cap a un model definitiu."

A la Via Laietana el carril que s'ha segregat de la calçada estava destinat a ampliar la vorera per als vianants, però pràcticament només en fan ús bicicletes i patinets. I a l'Eixample, les ampliacions de vorera també generen dubtes sobre quin ha de ser l'ús dels espais, els límits entre vianants, cotxes o ciclistes i on s'han de fer les operacions de càrrega i descàrrega. Entre els veïns hi ha diversitat d'opinions.

"Es podrien fer, suposo que és més car, les voreres més grans. Quedaria més maco, per delimitar. Això no delimita res", Mar Teruel

"M'encanten aquestes zones, perquè ets al mig de la ciutat però una mica com si fossis a fora. Pots seure tranquil·lament a prendre el teu cafè i descansar", Anna Kuznetsova

"Jo no trobo que tingui una utilitat. I aquestes coloraines. Això ha costat molts diners, no ens ho ha preguntat ningú. És el nostre barri, potser que ens ho preguntin, no?", Tània Sust

"Quina ciutat vull? Com ho vull? Ho vull maco, agradable, vull sortir a passejar i tenir espai? I la distribució aquesta? Bé, és xocant", Joan Noguerol

Hi ha grups de veïns i col·lectius de l'Eixample que ja han omplert amb nous usos espais que s'han guanyat a carrers i xamfrans. Com les activitats culturals de tota mena que s'impulsen a l'Espai Germanetes.

Bea, del col·lectiu Reivindicacions Culturals, ho valora perquè serveix com a punt de trobada per a la comunitat:

"Abans cadascú estava tancat al seu cubicle i el carrer era només un lloc de pas. El fet de recuperar aquest espai urbanístic ens serveix com a punt de trobada per a la comunitat. És un espai d'empoderament."

L'Ajuntament explica que les actuacions tàctiques són una fase de transició cap a una forma definitiva dels nous espais, que seguirà el model de les superilles. Com la superilla de Sant Antoni, a l'entorn del mercat. Aquí, els cotxes ja no poden travessar les cruïlles en línia recta i això ha creat grans espais d'estada al centre, convertits en places, i nous eixos cívics en els carrers pacificats amb prioritat per als vianants, que acullen una gran varietat d'usos. Dos anys després, la transformació està molt consolidada i té força acceptació entre la gent del barri. 

Un exemple és Jordi Reig i Palmira Bravo Basedas, veïns del barri:

"Crec que la tendència al món és fer això, si no, no avances, no? Més cotxes, més cotxes, més pol·lució... Això trobo que està equilibrat."

"Això ha estat un pulmó del barri. Qui no estigui content és perquè el cap no el té bé."

Entre els professionals del transport hi ha dubtes pel que fa a l'accés, la circulació o les operacions de càrrega i descàrrega en aquestes zones. El secretari general de l'Associació General de Transportistes de Catalunya, Carles Folchi, rebutja les actuacions i demana diàleg amb l'administració perquè les mesures contra el canvi climàtic no tinguin un impacte negatiu sobre la feina dels transportistes:

"Tant la superilla com la supressió de vials i calçades el que provoquen és una pèrdua d'espais de treball i de feina, perquè suposen una reducció sistemàtica de l'espai natural on treballen els nostres transportistes. I els temps de feina s'incrementen."

I Francisco Javier Molina, taxista, observa: "A una banda tens un carril bicicleta, a l'altra està pintat o el que sigui. No pots parar. Tens un problema." 

Salvador Rueda, president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial és, des de fa dècades, el principal impulsor del concepte de les superilles. Considera que Barcelona, amb 5.300 vehicles per quilòmetre quadrat, té una de les densitats de trànsit més altes del món, i això és insostenible pel que fa a la qualitat ambiental. Puntualitza: "La proposta no va en contra dels cotxes. Va en contra del mal ús del cotxe."

Rueda afirma que sempre hi ha resistència als canvis a l'espai públic i en la mobilitat, però a la llarga aquests canvis tenen una bona acceptació. La clau està en què la gent faci seu l'espai. Només a l'Eixample es poden generar 150 places a les cruïlles. "Una superilla, el que permet és canviar l'ús de l'espai públic i convertir els carrers en places. Permet reduir la contaminació atmosfèrica, el soroll, els accidents. Assegurant que tot funciona, sense col·lapsar la ciutat."

El projecte sencer preveu el desplegament de 500 superilles a tota la ciutat de Barcelona, i amb això es podria passar de les 230 hectàrees amb prioritat per al vianant actuals a 852. L'urbanisme tàctic pot facilitar la transformació: "L'urbanisme tàctic ha vingut per quedar-se. Permet estendre la implantació de les superilles al conjunt de la ciutat a un preu sostenible."

L'objectiu municipal és fer servir els recursos de l'urbanisme tàctic, menys costosos i més ràpids, per estendre el model de les superilles al conjunt de Barcelona.