L'ús d'antidepressius en menors de 15 anys es dispara un 250% en tres anys

El nombre de persones que prenen antidepressius augmenta cada any. A Catalunya, més d'1,2 milions de persones va prendre antidepressius l'any 2023.

Això és gairebé un 16% de la població i un 169% més que el 2020. Aquest increment destaca especialment entre els menors de 15 anys, que entre el 2020 i el 2023 han pujat més d'un 250%.

L'augment de la incidència de la depressió en els joves preocupa especialment, sobretot en les noies, assegura el doctor Diego Paiva, psiquiatre especialista en infants i adolescents de la Unitat de Salut Mental de l'Hospital Vall d'Hebron. De fet, 8 de cada 10 joves admeten que tenen problemes per dormir.

Paiva narra alguns comportaments que poden ajudar a identificar un adolescent amb depressió:

"La depressió en adolescents és molt diferent que en un adult. Hi ha molta més irritabilitat, per exemple. No volen anar a classe, també comença una davallada a l'escola, i un canvi molt important en el funcionament."

El 13 de gener és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, una malaltia que afecta 280 milions de persones arreu del món, un 5% de la població global.

Aquesta malaltia mental va clarament a l'alça a Catalunya. Segons l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 9,2% de la població de més de 15 anys té algun tipus de depressió, un 28% més que el 2019. A l'atenció primària, el 2023 se'n van registrar 44.447 casos nous.

Es calcula que en tenen un 12% de les dones i un 6% dels homes, un percentatge que encara és més elevat entre la gent gran i en contextos socials desfavorits. Més enllà de la tristesa ocasional, el trastorn depressiu es pot manifestar amb símptomes com la pèrdua d'interès, malestar persistent, ansietat o insomni.

Com reduir l'ús d'antidepressius

Un dels reptes que es marca el Departament de Salut és reduir l'ús d'antidepressius, perquè cada vegada se'n dispensen més. Però per això calen recursos en teràpies psicològiques, segons Víctor Pérez, director mèdic i cap de servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar:

"La depressió en si té dos tractaments: els fàrmacs i la psicoteràpia. La psicoteràpia és un be escàs en el nostre sistema sanitari. Si tinguéssim més psicoteràpia i més psicòlegs en el sistema, probablement alguns d'aquests malalts s'estalviarien el tractament amb antidepressius."

Coincideix amb aquesta opinió la cap del Servei de Psiquiatria de l'hospital de Bellvitge, M. del Pino Alonso. En declaracions al 324.cat, la doctora Alonso ha explicat que "els recursos sanitaris són limitats, i de vegades es tendeix a medicalitzar algunes situacions que tindrien alternativa amb la teràpia".

Tot i això, la doctora Alonso remarca que l'augment "significatiu" de les dades també es dona perquè es parla més de salut mental i de benestar emocional, i això fa que algunes persones que no haurien demanat ajuda ara decideixin fer el pas.

"Estem diagnosticant més i millor, i això és molt positiu; però també se sap que després de la pandèmia i amb la sobreexposició a les xarxes hi ha molts joves que estan en situació de vulnerabilitat. Hi ha un malestar emocional que té a veure amb les expectatives de vida poc realistes que veuen a les xarxes, que els costa assimilar que no es facin realitat. També hi ha situacions d'assetjament que abans només haurien conegut l'entorn familiar i de l'escola, i ara les xarxes magnifiquen molt", explica Alonso.

Factors genètics i socials

El risc de tenir depressió augmenta fins a tres cops si algun familiar de primer grau n'ha tingut, segons experts del Centre d'Investigació en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) i de l'Hospital Clínic de Barcelona.

La professora de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i investigadora del CIBERSAM, Bàrbara Arias, subratlla el pes de la genètica.

"Potser no és tan potent com en altres trastorns mentals, com el bipolar o l'esquizofrènia, però sí que hi és. Els estudis de família el que ens diuen és que si tens un familiar de primer grau afectat, el teu risc de tenir una depressió s'incrementa."

Ara bé, segons Arias, en la majoria de depressions hi sol haver un "disparador ambiental" previ, com un maltractament, la pèrdua del lloc de treball, l'assetjament escolar, una separació, etc.

"Si tens una predisposició genètica, aquest impacte tindrà un efecte més important i incrementarà aquest risc de patir una depressió."

Tot i això, el cap de servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Clínic, Eduard Vieta, recorda que la genètica "no és determinista i immodificable." Per intentar prevenir aquest trastorn mental, l'estil de vida és molt important.

Vieta recomana cuidar la qualitat del son i, per això, no consultar les pantalles ni fer exercici abans d'anar a dormir, i aprendre a separar els factors estressants de les hores de relaxació que necessita el cervell abans de descansar.

Per reduir el risc de tenir depressió, Salut recomana, a més de cuidar el son, una alimentació saludable, fer exercici i no fumar ni beure alcohol.