L'ús de les nostres dades enmig de la lluita contra la Covid-19

L'algoritme ens ajuda o ens substitueix? És la pregunta que es feia la doctora en Dret, membre del comitè de bioètica de Catalunya, i del comitè d'ètica en recerca de l'Hospital Clínic de Barcelona, Itziar Lecuona, en unes jornades sobre intel·ligència artificial i drets humans que va organitzar el Síndic de Greuges a començaments del març d'aquest any.

Les he volgudes recuperar per a aquest xoc que genera el coronavirus, en tot allò que té a veure amb trepitjar drets fonamentals i l'ús de les nostres dades.

Sé que pot semblar un tema menor, davant d'un panorama de mort i de lluita contra la malaltia. En tot cas, hi ha una pila de reflexions, del que es va dir en aquelles jornades, que ens poden ajudar de cara al futur, parlant de revolució digital, com la del professor José María Lasalle, que abona que s'ha d'anar cap a una nova generació de drets fonamentals, perquè amb els de la societat analògica no en fem prou.

Les democràcies no poden deixar el procés que acompanya la transformació digital en mans del tecnopoder, el de les grans empreses tecnològiques, perquè la tècnica no és neutral. Si no hi ha un entorn d'equitat, un entorn legal que ho reguli, entrarem en un model de societat inquietant, com també diu l'expert en xarxes Genís Roca.

Mesures que generen inquietud

I algunes de les mesures que s'han pres aquests dies generen inquietud. És clar que seria fins a cert punt infantil pensar que a hores d'ara som anònims. Ens hem passat dies i dies regalant les nostres dades a tota mena d'empreses i servidors, la nostra petjada digital ens retrata. I la por a la seva venda, a la seva utilització sense el nostre consentiment i en contra nostre, en qüestions de salut o d'hàbits i gustos, és més que fonamentada.  

El reglament europeu de protecció de dades, que va entrar en vigor el maig de fa dos anys, ens ha ajudat a entendre que hem de tenir un control més gran de les nostres dades personals i que hi ha uns drets que ens emparen.

De fet, la vicepresidenta europea per a Afers Digitals, Margarethe Vestager, va presentar el febrer d'aquest 2020 el seu pla per mirar que Europa recuperi el terreny perdut davant de la Xina i els Estats Units. Es destinaran 20.000 milions d'euros a crear un espai comú de dades i a regular la intel·ligència artificial.

Quan el que és urgent fa ajornar la reflexió

Però som enmig d'una pandèmia i, com passa sovint, el que és urgent fa que s'ajorni la reflexió, de la mateixa manera que l'INE (Institut Nacional d'Estadística) es va treure del damunt les crítiques de vigilància invasiva de l'any passat. Hi havia qui temia que el controlessin pel mòbil si anava a una de les manifestacions convocades com a protesta per la sentència del procés, per exemple. Aquella polèmica que va generar l'us de dades telefòniques per fer estudis de mobilitat, ara, enmig del panorama desolador del coronavirus, queda més esmorteïda, sobretot si és que un nou control contribueix a frenar-ne l'expansió.

El BOE recull l'ordre del Ministeri de Sanitat per fer una aplicació, semblant a la que ja tenim a Catalunya i a la Comunitat de Madrid, que permeti que la ciutadania s'autoavaluï i rebi un seguit de consells pràctics que permetran saber on és cadascú a cada moment. El debat sobre la conveniència o el perill d'aplicar els models de països asiàtics, que fan un seguiment dels individus per saber amb qui contacten, es va obrint pas.

La plataforma Xnet, per exemple, entén que, si l'ús de dades intensives es fa amb garanties i per al bé comú, no hi té res a dir, tot i que les dades ja hi són i ja estem geolocalitzats. Des del Ministeri es garanteix que la nova aplicació espanyola només farà servir la geolocalització per comprovar que l'usuari és a la comunitat autònoma on afirma que es troba.

Tot i així, Xnet en farà seguiment i estudi, com també l'expert Genís Roca, que fa un parell de dies mantenia un col·loqui a Instagram en què apuntava que la nostra tasca com a ciutadans és la de vigilar, molestar i demanar una regulació de tot plegat.

La tecnologia ens ajudarà a sortir d'aquesta crisi? En quin marc legal es mou l'algoritme? Fins a quin punt se'n sentiran, les nostres democràcies?

Ja és ben bé que, qui controla la dada, controla el relat.