L'ús del català, per sota del 40% en els màsters tot i el pla per impulsar-lo a la universitat

El català és minoritari en la majoria de màsters que es poden estudiar a Catalunya, i perd pes en molts casos a favor del castellà i l'anglès amb l'objectiu d'atraure estudiants internacionals.

El 2022 totes les universitats, tant públiques com privades, van signar el Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca de Catalunya per garantir un equilibri entre les llengües als graus i als màsters. Un full de ruta que preveia que, aquest curs, s'arribaria almenys a la meitat d'hores de docència en català en el 40% dels màsters, cosa que en molts casos no es compleix.

Les universitats han rebutjat fer declaracions sobre la política lingüística dels màsters que imparteixen i les mesures que impulsaran per augmentar l'ús de la llengua. Han preferit que les representés la veu del Departament de Recerca i Universitats. En alguns casos, tampoc se'ns ha autoritzat per parlar amb estudiants de màster o per gravar imatges de les classes.

Només en cinc universitats el català supera el 50%

Mentre que als graus universitaris el 69% de les hores de classe són en català, als màsters la xifra cau fins al 37% de les hores de docència. Aquest percentatge és una mitjana de xifres molt diferents entre les dotze universitats catalanes. 

Només hi ha cinc universitats en què el català supera el 50% de la docència. Són, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, la Universitat de Girona i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. A banda també hi ha la UOC, una universitat online, que ofereix 53 màsters, 49 en català.

En canvi, a la resta d'universitats, la presència del català es mou entre el 15% de la Universitat Ramon Llull i el 37% de la Universitat Rovira i Virgili. A la Universitat Abat Oliba representen tan sols l'1%.

Algunes universitats, com la Pompeu Fabra i la de Vic, insisteixen que les xifres globals no reflecteixen les diferències entre màsters. Argumenten que, mentre que en determinats títols el català és la llengua vehicular, d'altres s'imparteixen íntegrament en anglès o en castellà per l'origen dels estudiants que s'hi matriculen, que provenen majoritàriament de fora de Catalunya.

Es vol prioritzar el català en els màsters per accedir a una professió

El pla d'enfortiment no parla de xifres concretes, sinó de "garantir un equilibri raonable entre el català i altres idiomes en l'àmbit dels estudis de postgrau, doctorats i màsters, i que el català sigui majoritari en els màsters professionalitzadors o habilitadors".

Els màsters professionalitzadors són els que habiliten per a una professió, com el de formació del professorat o d'advocacia, que són necessaris per exercir de professor o d'advocat, respectivament. Són els que la conselleria es fixa com a prioritaris per augmentar l'ús del català.

Així ho recull la Guia per a l'elaboració de plans d'increment de docència en català a les universitats catalanes. Aquest document vol servir de model a les universitats perquè redactin els seus propis plans, amb compromisos concrets per incrementar el nombre d'hores de docència en català. La majoria d'universitats ja el tenen aprovat o estan en fase de fer-ho.

Aquest és el document que preveia, per a aquest curs, arribar a la meitat d'hores en català en el 40% dels màsters i postgraus, i treballar per assolir el 70% d'assignatures en català als màsters professionalitzadors.

Un cop incomplert aquest objectiu en molts casos, de cara al curs vinent, es vol garantir que la meitat de les hores de docència siguin en català en el 50% de màsters i postgraus, i que, en els màsters professionalitzadors, s'incrementi de manera progressiva la presència del català fins a assolir el 80% de les assignatures.

També es vol garantir que, en les assignatures amb més d'un grup, com a mínim la meitat tinguin el català com a llengua de docència.

El difícil equilibri entre atraure alumnat internacional i preservar la llengua

La filòloga i sociolingüista Marina Massaguer és assessora en política lingüística al Departament de Recerca i Universitats i qui s'encarrega de la implementació del pla per augmentar l'ús del català. "El que volem és garantir que s'harmonitza la internacionalització amb la normalització del català com a llengua pròpia", explica.

I afegeix: "Això es fa, d'una banda, garantint una bona acollida lingüística dels estudiants que venen de fora, ja sigui amb cursos de preacollida abans que arribin, que fem conjuntament amb l'Institut Ramon Llull, o amb cursos de català i programes d'acollida lingüística un cop arriben aquí. I, d'altra banda, fixant-nos objectius d'increment de la docència en català, segons el punt de partida de cada universitat."

El curs passat, destaca Massaguer, 3.000 estudiants van participar en els cursos de nivell bàsic de català oferts per les universitats. També fa esment dels recursos digitals que existeixen per facilitar que les persones que vinguin a estudiar a Catalunya aprenguin nocions de la llengua. A més, es preveu que el 2027 el català formi part de la plataforma Online Linguistic Support de la Comissió Europea, adreçada a estudiants de mobilitat Erasmus.

Ara per ara, algunes universitats, com la UB, introdueixen el català de manera progressiva en alguns títols per donar més marge als estudiants internacionals. És el cas, per exemple, del Màster en Meteorologia, que s'imparteix un 40% en català, un 40% en castellà i un 20% en anglès.

La presència del català augmenta, en aquest cas, a partir del segon semestre. És una mesura que agraeixen Ronny Gerónimo, de la República Dominicana, i Alejandro Pujante Pérez, de Múrcia, que alhora valoren la riquesa d'aprendre una nova llengua i una nova cultura. 

Per contra, Pau Ramon, que va cursar el grau a cavall entre la UB i la Universitat de les Illes Balears, hauria "preferit seguir mantenint" el català com a llengua vehicular.

El finançament de les universitats, un obstacle per impulsar el català?

L'ONG Plataforma per la Llengua ha elaborat un informe en què analitza l'idioma de docència que consta en els plans docents de sis universitats, i alerta de la davallada de l'ús del català en el pas de grau a màster.

La vicepresidenta de l'entitat, Mireia Plana i Franch, considera que "la situació d'infrafinançament de les universitats catalanes fa que s'adaptin a l'alumnat que ve de fora i que, per tant, la presència del català vagi minvant".

En aquest sentit, reclama "formacions d'acollida molt més potents" i més cursos de català i programes de voluntariat "perquè els estudiants no catalanoparlants coneguin la realitat catalana i s'hi adaptin, i no a la inversa".

La conselleria nega que la presència d'estudiants internacionals condicioni la llengua de docència. "Les universitats han de tenir un cert nombre d'alumnes per garantir la viabilitat econòmica dels màsters, i de vegades no n'hi ha prou amb els alumnes dels territoris de llengua catalana. Això, però, no hauria de ser una qüestió determinant, perquè des del Departament facilitem molts recursos per a l'aprenentatge del català", assegura Massaguer.

"Garantirem que el fet que vinguin estudiants de fora no repercuteixi en els usos lingüístics ni en la llengua de docència."

Els centres adscrits, fora dels compromisos lingüístics

Un altre dels objectius de la conselleria és involucrar els centres adscrits, que ara queden fora dels compromisos per augmentar la presència del català als estudis superiors.

Són aquells centres que tenen un conveni de col·laboració amb una universitat pública o privada, i tenen una oferta pròpia de títols. No reben fons públics i la universitat a la qual estan adscrits no té competències en la seva política lingüística.

L'objectiu és que aquests centres recullin dades dels usos lingüístics, com sí que fan les universitats, i es fixin objectius d'increment de la docència en català.

"Necessitem tenir dades dels centres adscrits i que designin un responsable de llengua que actuï com a interlocutor amb el Departament. A partir d'aquí, el nostre objectiu és consensuar una política lingüística, perquè si no hi ha acord, no ens en sortirem."