Lützerath, el poble amb 200 atrinxerats, símbol de la resistència climàtica a Alemanya

Al land del Rin del Nord-Westfàlia, a menys de 60 quilòmetres de Colònia, hi ha l'antiga colònia de Lützerath, on centenars d'activistes s'han fet forts des de fa dos anys. Lluiten contra l'expansió d'una mina de carbó, Garzweiler II, propietat del gegant energètic RWE, l'explotació de la qual ha arribat a poques desenes de metres de les cases que ocupen els mateixos activistes climàtics.

Al subsòl de Lützerath s'hi amaguen uns 250 milions de tones de carbó, una matèria prima que ha estat determinant durant dècades per a l'economia del land més poblat d'Alemanya.

RWE la vol explotar fins al límit del calendari marcat per a l'abandonament de les energies fòssils, un punt discutit pels activistes, que consideren que això es contradiu amb la creació o l'ampliació de noves mines. Però el govern del Rin del Nord-Westfàlia, en mans de cristianodemòcrates i verds, va acordar amb RWE que fins al 2030 podia tirar endavant amb el seu projecte.

Actualment, de l'antiga colònia de Lützerath en queden quatre habitatges mal comptats i un parell de masies abandonades pels habitants originals. En total, unes cent persones, la major part de les quals ara viuen a Immerath, el municipi a què pertany Lützerath.

El desallotjament policial de Lützerath és imminent

Segons la policia de Rin del Nord-Westfàlia, a partir de dimecres el desallotjament de Lützerath es pot produir en qualsevol moment.

Els darrers dies l'activitat tant per la part dels activistes com de la policia s'ha intensificat entre l'actual mina i la colònia ocupada. S'hi han vist barricades amb bales de palla i pneumàtics en flames, trinxeres excavades al voltant de les cases construïdes als arbres, i fins i tot s'han produït enfrontaments violents amb la policia amb el llançament de pedres per part d'alguns activistes.

Amb tot, tant la policia com alguns portaveus dels activistes coincideixen que la major part de persones que són a Lützerath no aposten per la violència. Això sí, el fet que hi hagi una minoria disposada a defensar l'enclavament "a qualsevol preu" (no han concretat què significa això) ha fet mobilitzar antidisturbis de tota la República Federal fins a aquest racó de l'oest del país.

La policia ha reconegut que s'enfronten a una operació "plena de riscos" i ha advertit de la perillositat d'atrinxerar-se a prop dels murs de la mina o d'ocupar maquinària de gran tonatge.

Suport popular d'arreu d'Alemanya als activistes

Els darrers dies, fins a Lützerath s'hi han desplaçat milers de persones, la immensa majoria estudiants i joves amb ideologia ecologista i amb una forta conscienciació del que significa el canvi climàtic i, sobretot, de la responsabilitat que hi tenen potències industrials com és el cas d'Alemanya.

Un fet paradoxalment reconegut pel vicecanceller federal alemany i ministre d'Economia, Robert Habeck, del partit d'Els Verds. Però la crisi energètica actual ha obligat Habeck a empassar-se més d'un gripau.

Entre les diverses organitzacions que donen suport als "defensors de Lützerath" hi ha Extinction Rebellion, Fridays for Future i Letzte Generation. La portaveu de Fridays for Future a Alemanya, Luisa Neubauer, ha denunciat que l'autocar amb què es va desplaçar el cap de setmana fins a Lützerath va ser retingut durant més de tres hores per la policia sense cap explicació. Neubauer considera que "la classe política alemanya no havia comptat amb tanta resistència contra l'enderrocament d'aquest poble".

Letzte Generation (Última Generació), per la seva banda, ha protagonitzat recentment diverses accions en suport de Lützerath, principalment consistents en el tall de carrers i carreteres enganxant-se les mans amb cola d'impacte a l'asfalt, un tipus d'acció que en més d'una ocasió ja ha estat a punt d'acabar en tragèdia.

També se'ls va veure boicotejant l'acte d'inici de l'any polític del Partit Liberal amb càntics dins del teatre de Stuttgart mentre feia el discurs el ministre federal de Finances, Christian Lindner, que va perdre els papers i els va etzibar "tot i que tenim temps, ens estimaríem més que us enganxéssiu amb cola".

El suport local també és remarcable. Els habitants dels pobles més propers han contribuït a finançar el que queda de l'antiga colònia amb els seus donatius tant econòmics com en espècies als activistes. També ho han fet organitzacions com Greenpeace, que, sense anar més lluny, el dia que RWE va decidir tallar el subministrament elèctric va afanyar-se a instal·lar panells solars.