La violència neonazi a València anirà a judici en desdir-se del pacte els ultres acusats

Aquest dilluns s'han assegut al banc dels acusats 28 persones per les agressions durant la manifestació del 9 d'octubre, la Diada del País Valencià, del 2017.

La majoria dels acusats estan vinculats a grups d'ultradreta i s'enfronten a peticions de penes d'entre tres i onze anys de presó, i la vista era per formalitzar un acord de conformitat que havia d'evitar el judici a la majoria.

A primera hora les defenses han explicat que l'acord l'acceptaven 26 dels 28 acusats, en concret que acceptaven condemnes a penes de presó d'entre 1 any i 4 mesos i 1 any i 6 mesos.

L'hora d'inici de la vista era a les 10 del matí, però després que s'hagi ajornat perquè encara s'estava negociant l'acord, després de les 12 ha començat amb polèmica.

Els acusats no accepten l'ordre d'allunyament de València

El motiu és que les acusacions havien donat per bo el pacte, però algunes de les defenses s'han queixat que el text s'havia modificat i que no l'havien pogut llegir.

El punt conflictiu ha estat que el pacte incloïa l'obligació de no acostar-se a la ciutat de València durant 6 mesos, un punt que no s'esperaven o no havien entès.

El jutge no s'ho ha pres gaire bé, i ha suspès la vista durant 10 minuts perquè les defenses tinguessin temps de llegir i analitzar el text.

Quan s'ha reprès, però, el jutge ha descartat l'acord per la "manca de seriositat" dels acusats i de les seves defenses:

"No podem seguir sense saber si es conformen o no."

Dit això, ha fixat el judici per a tots els acusats per als dies 4, 5 ,6, 7 i 8 de març de l'any que ve i ha suspès la vista.

Qui són els agressors?

Els 28 acusats, 15 dels quals membres de grups d'ultradreta, com Ultras Yomus (grup ultra del València Club de Futbol) i Curva Nord, s'enfronten a penes d'entre tres i onze anys de presó per delictes d'amenaces, coaccions, desordres públics i lesions amb agreujant de discriminació ideològica.

Onze d'ells tenen antecedents penals, amb condemnes per lesions o atemptat.

Lesions com les que va patir Andreu Ginés, que en una entrevista a TV3, al febrer, explicava: "Sé que em van agredir dues vegades i una d'elles em van trencar el llavi." Ginés creu que els agressors d'ultradreta els estaven "esperant, perquè als seus ulls era una manifestació catalanista i independentista".

La Fiscalia, a banda de les penes de presó, reclama multes i el pagament d'indemnitzacions d'entre 100 i 3.200 euros per a les víctimes.

Van atacar els manifestants durant la Diada del País València de fa 6 anys

Els fets van passar al centre de la ciutat, durant la tradicional manifestació del 9 d'Octubre, convocada per la Comissió 9 d'Octubre, una plataforma en defensa de la llibertat i de la llengua formada per entitats culturals, sindicats i partits polítics.

Grups vinculats a la ultradreta van agredir periodistes i manifestants, que s'havien concentrat sota el lema "Sí al valencià". Tot plegat, una setmana després del referèndum de l'1 d'Octubre. 

Alguns dels investigats van accedir a la tarda a la plaça de Sant Agustí de València, tradicional lloc d'inici d'aquesta marxa reivindicativa en favor del valencià, aparentment organitzats, corejant càntics i crits i, en alguns casos, fent la salutació feixista, segons es reflecteix a la interlocutòria de processament.

Entre ells, també hi figura un locutor de televisió i de ràdio que els dies previs va publicar diferents missatges a les xarxes socials on feia una crida per impedir la manifestació convocada per diversos partits polítics, sindicats i associacions.

"El seu propòsit no era altre que el de fustigar i enfrontar-se als que anessin a la manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre, i dificultar i impedir, fins i tot mitjançant l'ocupació de violència, la celebració d'aquesta manifestació", tot això "per la seva radical discrepància ideològica amb els convocants de la manifestació i la seva hostilitat al que representen", tal com relata l'instructor a la interlocutòria.