Macrojudici inèdit al tribunal de l'ONU promogut per les illes en risc per la crisi climàtica
Els països insulars del Pacífic, en perill de desaparèixer si creix el nivell del mar, exigeixen que es defineixi quines responsabilitats té cada estat amb el clima
Quines obligacions legals té cada país en relació amb la crisi climàtica? Qui és responsable dels efectes negatius que ja pateixen alguns països? El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el principal òrgan judicial de l'ONU, ha començat aquest dilluns un macrojudici inèdit per donar-hi resposta.
Les pròximes dues setmanes, passaran per aquest tribunal ubicat a La Haia més de 100 estats i organitzacions, un nombre mai vist, i per això es parla d'una audiència judicial històrica.
L'objectiu és definir quines obligacions tenen els països, sota les lleis internacionals, per protegir el sistema climàtic, i a quines conseqüències legals haurien de fer front si es produeixen danys a causa de les seves accions... o inaccions.
Un clam de les illes que s'ofeguen
La idea va sorgir de cinc estudiants de dret de les illes Fiji, a l'oceà Pacífic. Qui va presentar la demanda davant l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser Vanuatu, un altre arxipèlag de la mateixa regió.
"Ens trobem a la primera línia d'una crisi que no hem creat, una crisi que amenaça la nostra pròpia existència", ha declarat Ralph Regenvanu, enviat especial per al canvi climàtic de Vanuatu.
No és casualitat que aquests països hagin estat dels primers a aixecar la veu: són els més vulnerables davant la pujada del nivell del mar.
Per això, Vanuatu demana al TIJ que reconegui com a il·legal el "mal immens" que s'ha causat a alguns països i quines han de ser les reparacions.
Entre l'esperança i el pessimisme
Les conclusions dels quinze jutges involucrats no seran vinculants, però el procés aporta un bri d'esperança als decebuts pels resultats de les cimeres del canvi climàtic dels últims anys.
L'acord de l'última COP, sense anar més lluny, sembla que no ha convençut la majoria de participants, especialment els països del Sud Global i les organitzacions ecologistes.
Davant les portes del tribunal, Jule Schnakenberg, membre de la Joventut Mundial per la Justícia Climàtica, ha declarat aquest dilluns que espera que les audiències signifiquin "un impuls" per a les negociacions climàtiques.
D'altres no hi confien tant i temen que, en ser un dictamen consultiu no vinculant, tingui un impacte limitat, i que la resolució trigui mesos o anys a arribar, tot i que s'espera pel 2025.
Per la jurista Joie Chowdhury, del Centre per al Dret Internacional del Medi Ambient, la decisió dels quinze jutges proporcionarà "un esquema jurídic" global sobre el qual "es podran decidir qüestions més específiques".
De fet, l'opinió del tribunal podrà ser citada en les demandes impulsades pel canvi climàtic arreu del món.
A part dels estats insulars i de nombrosos països occidentals i en desenvolupament, el TIJ també escoltarà els dos principals emissors de gasos d'efecte hivernacle del món, els Estats Units i la Xina, així com el grup de productors de petroli integrats a l'OPEP.
- ARXIVAT A:
- Crisi climàticaCrisi climàtica