Macron aprova una llei d'immigració a mida de l'extrema dreta i amb 6 ministres en contra

Havia de ser la llei de l'equilibri. Un equilibri entre la duresa exigida per la dreta i la solidaritat exigida per l'esquerra. Una duresa que obria la porta a expulsar més fàcilment migrants que haguessin comès faltes administratives o crims i una solidaritat que regularitzava desenes de milers de treballadors en les anomenades "professions en tensió", on falta mà d'obra. El govern l'havia qualificada com la llei de "i alhora", "en même temps". Expulsar "i alhora" regularitzar. Fermesa i integració. 

El ministre de l'Interior ha defensat fins a l'últim moment que el text aprovat manté aquest esperit, però la realitat és que l'ha votat el Reagrupament Nacional, que el considera una "victòria ideològica" i no ho han fet 59 diputats de la majoria presidencial. El ministre de Sanitat, Aurélien Rousseau, ha dimitit, i 5 ministres més es plantegen fer-ho, perquè el text ha acabat sent molt més restrictiu del que se'ls havia dit. 

Una tramitació caòtica 

El projecte de llei d'immigració ha estat aprovat sense debat democràtic al Parlament i d'esquena als francesos. Després d'una tramitació fora de l'Assemblea Nacional, ha estat negociat entre la majoria macronista i Els Republicans en una comissió mixta i amb la base del text restrictiu aprovat per la majoria de dretes al Senat.

Les concessions fetes pels diputats de la majoria durant la negociació han estat tals que alguns d'ells, com els redactors de la proposta inicial de regularització, Sacha Houlié i Stella Dupont, han votat en contra del que acceptaven els seus companys de files. Una vintena més de la majoria presidencial s'han acabat abstenint. 

El nou text legislatiu suposa un punt d'inflexió en aquest segon mandat d'Emmanuel Macron. La proposta del seu govern ha estat retallada i corregida en cada un dels articles cap a la dreta i el president ha donat la sensació de desentendre-se'n.

Alguns analistes es pregunten si el president ha oblidat que l'endemà de guanyar les eleccions presidencials va prometre barrar el pas a Marine Le Pen. L'estratègia d'acostar-se tant a l'extrema dreta no sembla la millor manera d'evitar que la líder del Reagrupament Nacional arribi a la presidència de França. Els electors solen preferir el model polític original, s'ha comentat molt aquests dies als platós de televisió. 

Les esquerres, les grans perdedores

La cap de files de la NUPES a l'Assemblea, Mathilde Panot, resumia el sentir del seu grup en un missatge al seu compte d'X (Twitter)

"Avui, el govern Macron es fon en el lepenisme i enfonsa el país en els pitjors fantasmes racistes i xenòfobs."

Molts diputats d'esquerra diuen que continuarà plantant cara al consell d'estat o als tribunals de drets humans alguns aspectes de la llei de dubtosa constitucionalitat, sobretot aquells en què posa els drets dels francesos davant dels dels estrangers.

Davant la frustració de no haver pogut fer res amb la seva minoria parlamentària, han fet crides a recuperar els valors republicans d'"igualtat i fraternitat". 

La dreta vol tornar a ser considerada clau

El gran vencedor d'aquesta batalla legislativa ha estat Eric Ciotti, el líder d'Els Republicans. "Érem els únics a poder imposar aquest text i ho hem aconseguit", ha dit. "Són els altres els que s'hi han afegit".

El partit de dretes té només 61 diputats, davant els 251 de la majoria presidencial, però ha sabut jugar amb les febleses del govern d'Elisabeth Borne. Primer, deixant a l'estacada el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, que en el penúltim tràmit a l'Assemblea, el dilluns 11 de desembre, confiava en els vots republicanistes per superar la moció de l'esquerra contra la seva proposta. 

Els Republicans, en canvi, hi van votar contra pronòstic a favor i van forçar que la llei no es debatés a l'hemicicle, sinó que es negociés cara a cara amb el govern.

Els diputats de la majoria, que tenien com a principal consigna de la primera ministra i president arribar a un acord sí o sí, al cost que sigui, han negociat amb els braços encadenats i sense força ni objectiu.     

"Una victòria ideològica", diu l'extrema dreta 

L'altra gran vencedora ha estat Marine Le Pen. Sense despentinar-se ni desgastar-se als platós de televisió, la líder de l'extrema dreta ha aconseguit imposar el marc ideològic del debat d'aquesta llei. Un marc segons el qual els nacionals tenen la prioritat en la demanda d'ajudes i els migrants són la causa de la falta de diners de l'Estat per ajudar els francesos i suposen, a més, un problema de seguretat per a la ciutadania.  

En aquest sentit, la dreta els ha fet el favor de posar negre sobre blanc una de les demandes més icòniques del Reagrupament Nacional: l'automatisme del dret del sol. A partir d'ara, els fills d'estrangers nascuts a França ja no seran automàticament francesos sinó que hauran de demanar la nacionalitat als 16 anys.

Tampoc els condemnats per un crim podran mai demanar-la. En el cas dels binacionals que hagin atacat i matat un policia o un gendarme, la llei permetrà treure'ls la nacionalitat francesa.

La regularització de treballadors, a mig camí 

El text adoptat preveu finalment un mecanisme més restrictiu del previst per regularitzar els treballadors sense papers en les anomenades professions en tensió. Són oficis com la construcció o la restauració on falta mà d'obra i on grans col·lectius de migrants fa temps que estan contractats.

Malgrat això, el ministre de l'Interior ha assegurat davant els parlamentaris que cada any es regularitzaran 10.000 estrangers que estiguin treballant en sectors amb alta demanda. 

Però l'article que més ha costat negociar és el de l'accés a les ajudes socials. Els Republicans l'han endurit i ara un estranger en situació regular haurà d'esperar cinc anys de residència o 30 mesos d'activitat professional per poder tenir accés a prestacions familiars o d'habitatge. Fins ara en podia demanar amb sis mesos de residència i treball. 

Els senadors d'Els Republicans també han imposat un sistema de quotes anual de migrants que es debatrà cada any a l'Assemblea, i també han restablert el delicte d'estada il·legal. "Els que arriben il·legalment han de saber que no seran ben acollits i que no tindran cap dret", ha dit el líder de la dreta Eric Ciotti sobre aquest tema.  

És l'home que va prometre fer ressorgir el gran partit de dretes de França després de la derrota electoral a la primavera del 2022, i que no ha parat fins que ha imposat les seves tesis, tan properes a les de l'extrema dreta que costa distingir-les.