Macron i les esquerres retiren més de 200 candidats per unir el vot contra Le Pen a França
Un total de 126 candidats del Nou Front Popular i 78 de macronistes es retiren de la segona volta de les eleccions legislatives
L'aliança "democràtica i republicana" que diumenge va demanar el president francès Emmanuel Macron per aturar l'extrema dreta del Reagrupament Nacional ha tirat endavant en més de 200 circumscripcions, d'un total de 502 de cara a la segona volta de les eleccions legislatives de diumenge 7 de juliol.
Els partits tenien fins a les 18.00 d'aquest dimarts per registrar els seus candidats per a la segona volta. Passada aquesta hora, 214 candidatures han caigut --entre les quals n'hi ha 126 del Nou Front Popular i 78 de macronistes que havien quedat en tercer lloc o més avall-- i només hi haurà eleccions amb tres o quatre candidats en 109 circumscripcions, en contra de les 311 que es preveien d'entrada.
A més, també s'han fet enrere dues candidatures de la dreta tradicional i tres de l'RN, aquests últims per donar suport a un candidat afí més ben situat.
L'extrema dreta arrasa a la primera volta
La primera volta de les eleccions legislatives a França ha donat una victòria clara a l'RN, amb prop d'un 30% dels vots. Si suma els seus sufragis amb els de la Unió de l'Extrema Dreta arriba al 33,15%. Un resultat històric, que obre la porta a un primer ministre d'extrema dreta. Al darrere, la coalició d'esquerres del Nou Front Popular amb un 27,88% dels vots, i l'Ensemble centrista de Macron amb el 20,03%.
Davant d'aquests resultats, el president va apuntar a la necessitat d'una gran unió de partits per frenar Marine Le Pen i evitar la seva majoria absoluta. "Davant del Reagrupament Nacional, és l'hora de fer una àmplia unió clarament democràtica i republicana per a la segona volta", va expressar tan bon punt va sortir la primera enquesta a peu d'urna. El primer ministre Gabriel Attal es va expressar en la mateixa línia. Unes paraules que de seguida es van interpretar com una consigna perquè els candidats dels partits que havien quedat tercers fessin un pas al costat i renunciessin a la segona volta.
Minuts més tard, Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, va agafar el guant de Macron per anunciar que els candidats del Nou Front Popular que haguessin quedat tercers es retirarien de la cursa electoral.
Recels a la unió amb Mélenchon
Però la figura de Mélenchon genera recels a les files de la dreta i entre alguns centristes, i les primeres veus contràries a la unitat contra Le Pen no van trigar a sorgir.
La mateixa nit electoral, la dreta d'Els Republicans --que va caure al 6,57%-- va anunciar que no donaria cap instrucció de vot per a la segona volta. Més contundent ha estat Édouard Philippe, exprimer ministre de Macron, que ha rebutjat el front republicà sota la consigna que no hi hagi "cap vot" per a la França Insubmisa ni el RN. Bruno Le Maire, ministre d'Economia, tampoc no vol anar amb el Nou Front Popular.
Le Pen demana "la majoria absoluta"
Després de conèixer la victòria de l'RN, Marine Le Pen va demanar als ciutadans "la majoria absoluta" per a la segona volta, i poder col·locar així Jordan Bardella de primer ministre. "No hi ha res més normal que l'alternança política", va alliçonar Macron durant la nit electoral.
Bardella, el jove candidat de l'RN i nova cara visible de l'extrema dreta a França, ha repetit que només governarà si obté la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, perquè només així podrà aplicar el seu programa. En cas contrari, el delfí de Le Pen assegura que no intentarà formar govern per evitar "col·laborar" amb Macron.