L'exèrcit ucraïnès recula al front per falta de munició (Reuters/Vladyslav Musiienko)

Macron no descarta enviar tropes a Ucraïna i els aliats de l'OTAN se'n desmarquen

El Kremlin ja avisa que això faria inevitable la confrontació amb l'OTAN, mentre que els aliats insten Macron a no especular amb aquestes idees

El president francès, Emmanuel Macron, creu que occident no ha de descartar l'enviament de tropes terrestres per reforçar Ucraïna, amb l'argument que "la derrota de Rússia és indispensable per a la seguretat i l'estabilitat d'Europa".

D'altra banda, els socis europeus han descartat taxativament aquesta opció i demanen Macron que s'abstingui d'especular amb un possible enviament de tropes.

Ho ha dit després d'una trobada amb més d'una vintena de caps d'estat i de govern europeus a l'Elisi, a més de representants dels Estats Units i Canadà. Un enviament de tropes que no compta amb el consens dels presents.

Països com Polònia, Txèquia, el Regne Unit o Espanya ja han deixat clar que no s'ho plantegen. Més rotund ha estat el canceller alemany. Olaf Scholz ha afirmat que el que es va decidir al principi es manté vigent i que ni els estats europeus ni l'OTAN no enviaran cap soldat a Ucraïna.

Macron ho justificava, ara que comença el tercer any de guerra, perquè Rússia mostra una actitud cada cop més agressiva, no només al camp de batalla sinó també internament, com evidencia la mort de l'opositor Aleksei Navani a la presó.

El portaveu del Kremlin ha dit que les paraules de Macron aporten "un element nou molt important" perquè una intervenció de tropes de l'OTAN a Ucraïna faria inevitable la confrontació amb l'Aliança Atlàntica.


Cal una economia de guerra per aportar més armes a Ucraïna

On sí que el president francès ha trobat consens és en la necessitat de fer més i més de pressa, en el sentit de proveir Ucraïna de més municions per defensar-se.

Justament el ministre ucraïnès de defensa es queixava fa pocs dies que de tot el material bèl·lic que se'ls havia promès fins ara, només els n'ha arribat la meitat.

França vol compensar la pèrdua de lideratge dels EUA (Reuters/Mohammed Badra)

En un breu missatge adreçat als reunits, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, els va recordar que evitar una victòria de Putin a Ucraïna equival a evitar l'expansió de Rússia a altres països.


Ucraïna no depèn que es mantingui el suport dels EUA

La Conferència de París representa un avís al president rus que, malgrat les recents reculades al front per part d'Ucraïna, res no està perdut. Macron sembla voler compensar la progressiva pèrdua de lideratge de Biden a l'hora de fer costat a Zelenski, davant les greus dificultats que té per fer que la Cambra de Representants aprovi nous paquets d'ajudes.

A més, no es descarta que Donald Trump, oposat a ajudar Kíiv, guanyi les eleccions a finals d'any. La notícia que serveix els aliats d'Ucraïna per injectar una mica d'optimisme al seu discurs és que s'ha salvat l'últim escull perquè Suècia pugui entrar a l'OTAN.

Hongria, el país europeu més pròxim al Kremlin, ha aprovat per fi l'ingrés d'un país que posa així fi a 200 anys de neutralitat. Amb l'ingrés de Suècia i abans el de Finlàndia, tota la regió del Bàltic queda controlada per l'OTAN, cosa que complica els moviments de la flota russa a Kaliningrad i a Sant Petersburg.

El Kremlin avisa que si envien tropes la confrontació amb l'OTAN seria inevitable (Reuters/Alexander Zemlianichenko)

Els aliats es desmarquen de Macron

Arran de les declaracions de Macron, els socis europeus no han trigat a girar-li l'esquena. El canceller alemany Olaf Scholz, un dels més crítics amb les paraules del president, ha recordat que "el que hem acordat i entre nosaltres continuarà vigent en el futur és que no hi hagi soldats en territori ucraïnès que hagin estat enviats per països europeus o per l'OTAN".

El Regne Unit ha reconegut que un "petit nombre" de persones enviades per Londres ja estan sobre el terreny "per donar suport a les forces armades ucraïneses", però "no tenim previst cap desplegament a gran escala".

El primer ministre polonès, Donald Tusk diu que "Polònia no considera enviar cossos del seu exèrcit a Ucraïna. No hauríem d'especular sobre això" i el ministre d'exteriors hongarès, Péter Szijjártó, ha dit que "la posició d'Hongria és clara ferma: no estem disposats a enviar armes ni soldats a Ucraïna".

El govern italià assegura que "no preveu la presència en territori ucraïnès de tropes d'estats europeus o de l'OTAN". El ministre d'assumptes exteriors, Antonio Tajani, ha demanat "molta prudència" al respecte, perquè "no pot semblar que estem en guerra amb Rússia".

L'OTAN també ha volgut desmarcar-se de les paraules de Macron i ha descartat l'enviament de tropes a Ucraïna:

"L'OTAN i els aliats estan proporcionant una ajuda militar sense precedents a Ucraïna. Ho fem des de 2014 i vam fer un pas endavant després de la invasió russa a gran escala. Però no es preveu que hi hagi tropes de l'OTAN sobre el terreny d'Ucraïna".

 

ARXIVAT A:
UcraïnaRússiaFrançaOTANEmmanuel Macron
Anar al contingut