Macron retira les tropes de Mali després d'una dècada d'ofensiva contra el jihadisme

França i els aliats europeus marxen de Mali. El president francès, Emmanuel Macron, ha explicat que desmantellaran "de manera ordenada" Takuba, l'operatiu militar europeu, liderat per França, d'assessorament i assistència a les forces armades de Mali en coordinació amb la resta de països que integren el grup G5 Sahel, Burkina Faso, Mauritània, el Níger i el Txad.

La decisió també suposa el final de l'operació Barkhane, desplegada a partir de 2014 per lluitar contra el terrorisme jihadista de franquícies locals d'Al-Qaeda i Estat Islàmic.

"A causa de les múltiples obstruccions de les autoritats de transició malianes, el Canadà i els estats europeus que operen al costat de l'operació Barkhane i dins del grup de treball Takuba consideren que ja no es compleixen les condicions polítiques, operatives i legals per continuar amb eficàcia el seu compromís militar actual en la lluita contra terrorisme a Mali", han declarat en un comunicat.

Per això, afegeixen, han "decidit iniciar la retirada coordinada del territori malià dels seus respectius mitjans militars dedicats a aquestes operacions".

Macron, però, ha assegurat que continuaran protegint les missions de la Unió Europea i de l'ONU a Mali que, ara per ara, es mantindran.

En una compareixença al costat dels presidents del Senegal, Macky Sall, de Ghana, Nana Akufo-Addo, i del Consell Europeu, Charles Michel, Macron ha volgut remarcar la voluntat de França i els aliats europeus de "continuar compromesos amb la regió".

També d'"estendre el seu suport als països veïns del golf de Guinea i de l'Àfrica occidental" per fer front a l'amenaça del terrorisme islàmic.

El motiu de la retirada de Takuba són les discrepàncies creixents amb l'actual govern de Mali, sorgit d'un doble cop d'estat, els anys 2020 i 2021, que ha instal·lat en el poder una junta militar que rebutja convocar eleccions abans del 2025.

La gota que ha vessat el got, en aquest context, seria la contractació de mercenaris del Grup Wagner, una organització paramilitar d'origen rus.

"No podem continuar compromesos militarment amb unes autoritats de facto amb les quals no compartim ni l'estratègia ni els objectius ocults", ha argumentat Macron.

El govern de Mali, tanmateix, nega la presència d'aquests mercenaris en el seu territori.

França té presència a Mali des del 2013. Macron ha reivindicat que la intervenció d'aquell any va servir per evitar l'enfonsament de l'estat malià i ha recordat que es va fer a petició del govern d'aleshores.

També ha volgut posar en valor que, des d'aleshores, l'operació Barkhane ha tingut diversos fruits.

Uns fruits, tanmateix, parcials, que no s'han traduït en una victòria clara sobre la insurgència islamista i que, d'altra banda, han generat un sentiment antifrancès.

Una situació que ja havia dut el president francès, l'estiu de 2021, a decidir una reducció de les tropes franceses sobre el terreny en benefici d'un dispositiu regional menys visible.

Una reducció que ara caldrà accelerar i reorganitzar i que passa per ressituar els militars europeus integrants de Takuba "al costat de les forces armades del Níger a la regió fronterera amb Mali", ha explicat Macron.

El Níger, que ja acull una base aèria i 800 militars francesos, substituirà Mali com a epicentre del dispositiu antiterrorista francès i europeu al Sahel.

"El cor d'aquesta operació militar ja no serà a Mali, sinó a Níger", ha declarat Macron, que ha anunciat que la marxa de Mali es completarà en un termini "de quatre a sis mesos" i suposarà el tancament de les tres últimes bases militars franceses al país, Gao, Menaka i Gossi.

El president francès també ha avançat que el suport a cadascun dels països integrants del G5 Sahel es definirà "en les setmanes i mesos que venen, a partir de les necessitats que hagin manifestat".

La sortida de Mali obre un interrogant sobre el futur de tres missions desplegades al país, la MINUSMA, de Nacions Unides, i l'EUTM Mali i l'EUCAP Sahel Níger de la Unió Europea, al qual les forces franceses proporcionen suport mèdic, aeri i de reforç d'emergència.

Akufo-Addo ha defensat la importància de mantenir sobre el terreny les forces de pau de la MINUSMA.

La missió EUCAP és una operació civil centrada en control de fronteres, mentre la missió EUTM és d'entrenament militar Mali.

Des de principis de 2021, EUTM està sota el comandament d'Espanya, que hi ha destinat uns 600 militars.

Fonts diplomàtiques europees compten que el futur d'aquestes missions es començarà a abordar en la cimera Unió Europea-Unió Africana que es fa aquest dijous i divendres.

En els últims deu anys, la UE hauria destinat més de 1.400 milions d'euros al desplegament militar i civil al Sahel, segons càlculs de l'ONG SaferWorld, dedicada a la prevenció de conflictes.

Ara per ara, al Sahel hi ha 25.000 efectius desplegats. Només a Mali hi ha 15.000 soldats de l'ONU, integrants de la missió MINUSMA.