Macron vol que l'avortament sigui un dret fonamental a tota la Unió Europea

Un canvi constitucional no es fa cada dia i la cerimònia de segellament de la llibertat d'avortar a la Constitució francesa ha tingut la posada en escena que es mereixen els moments històrics. Fer coincidir la inscripció de la llibertat de les dones d'avortar amb un 8 de març ha estat no només un gest simbòlic per a les franceses, sinó també un gest de França cap a tot el món, en un moment en què la regressió en els drets de les dones és no només una amenaça sinó un fet, també a l'Europa de les democràcies.

L'acte ha estat obert al públic, primer cop que això passa en una cerimònia de reforma constitucional. S'ha fet on sempre, a la plaça Vendôme, seu del Ministeri de Justícia.

A l'estrada, el president de la República Emmanuel Macron, el primer ministre Gabriel Attal i Éric Dupond-Moretti, el ministre de Justícia, un càrrec que a França es coneix també com a "guardià dels segells". 

Aquest 8 de març del 2024, Dupond-Moretti ha exercit com a tal per a la història del país i ha fet girar la premsa de 300 quilos del 1810 que ha segellat amb cera verda l'exemplar de la Constitució que incloïa la reforma.

Macron ha explicat que desitja que s'inscrigui "aquesta llibertat garantida a recórrer a la interrupció voluntària de l'embaràs a la Carta Europea dels Drets Fonamentals de la Unió Europea".

"Portarem aquest combat al nostre continent, on les forces reaccionàries ataquen d'entrada i  sempre els drets de les dones"

De públic, moltes militants feministes, com el conegut grup del Manifest de les 343, entre les quals hi ha l'actriu Catherine Deneuve. I també diputades, senadores, ministres i alcaldesses, de tots els sectors polítics.

Perquè "res està garantit del tot"

Macron ha lloat totes les dones que al llarg de la història del país han fet aquest llarg combat per la llibertat, "fet de llàgrimes, drames i destins trencats". I ha anunciat que lluitarà perquè aquesta "llibertat garantida" --la fórmula jurídica trobada per facilitar que la dreta hi votés a favor-- s'inscrigui també a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, en vistes del retrocés que en matèria d'avortament hi ha hagut tant a Polònia com a Hongria i, també recentment, a Itàlia. 

"Res està garantit del tot", ha dit el president. I amb aquesta lògica de voler liderar un nou corrent d'opinió també a Europa, ha donat directives al seu primer ministre per trobar els consensos necessaris a l'Assemblea Nacional i al Senat per aconseguir tirar endavant la inscripció constitucional, que dilluns 4 de març va ser aprovada al Congrés de la República, reunit al Palau de Versalles.

"Inscriure a la nostra Constitució la llibertat garantida del recurs a l'avortament podria semblar menys necessari ara fa uns anys, però les reculades de la nostra època n'han fet una necessitat i una urgència." 

Un clam de la societat que els legisladors han recollit 

El dret a avortar no està efectivament en perill, a França. L'avortament està despenalitzat des de l'any 1975, per la coneguda com a llei Veil, promoguda per l'aleshores ministra de Sanitat Simone Veil.

I és aquest fet el que ha demanat molta pedagogia per part de les diputades que defensaven aquest blindatge constitucional de cara als seus companys de partit.

No eren pocs ni poques els que consideraven innecessària aquesta reforma. La mateixa presidenta de l'Assemblea Nacional, Yaël Braun-Pivet, ha reconegut que inicialment no n'era favorable: "Va ser durant una conversa amb Nancy Pelosi --l'expresidenta del Congrés dels Estats Units-- on em vaig convèncer de la necessitat de treballar-hi."

Segons un sondeig de finals del 2022, de l'empresa Viavoice, el 81% dels francesos diuen que són favorables a la constitucionalització del dret a interrompre voluntàriament l'embaràs. El moviment feminista ha estat històricament molt combatiu sobre aquest tema. I la combinació de totes dues coses ha convençut sobretot els senadors del partit Els Republicans, majoritaris a la cambra alta, de la necessitat de votar-hi a favor.

A canvi del seu vot, van aconseguir que el text noi parlés del "dret a interrompre l'embaràs", sinó de "la llibertat garantida", un matís que no implica l'Estat al 100% en el compliment d'aquest dret.

Violaine de Philippis, fundadora de l'associació Osez le Feminisme! --Atreveix-te al Feminisme!-- ens ho explicava d'aquesta manera: 

"La llibertat és que la dona tingui la possibilitat d'exercir aquesta llibertat, aquesta tria. Però si haguéssim escrit 'dret a avortar', això hauria compromès l'Estat a implicar-hi un pressupost, per exemple, amb més centres."