Made in Europe vs Made in USA: la UE, preocupada per l'ajuda d'EUA a la indústria verda

Europa encara aquest dijous i divendres una cimera clau per encaminar la transició energètica i posar la indústria europea al centre per tirar-la endavant, amb l'objectiu d'arribar a una economia verda de zero emissions el 2050. És una carrera global per liderar aquesta transició amb la tecnologia i les matèries primeres necessàries, que Europa ha posat entre les seves principals prioritats. 

Però les regles de joc industrial van canviar de sobte quan els Estats Units van aprovar, l'agost passat, la Llei de Reducció de la Inflació (coneguda com a IRA, per les seves sigles en anglès). L'agost passat, el president nord-americà Joe Biden va posar sobre la taula un paquet d'ajudes per l'energia verda de 369.000 milions de dòlars (uns 350.000 milions d'euros).

L'horitzó és reduir un 40% les emissions de gasos contaminants des d'ara fins al 2030 i, a la vegada, potenciar la indústria local per deixar de dependre de les importacions xineses. I, de retruc, té conseqüències que afecten, de ple, Europa.
 

Les ajudes d'EUA, com a reclam per instal·lar-se allà

Europa està en peu de guerra, perquè en pocs mesos ja s'han vist moviments cap als Estats Units d'inversions d'empreses lligades a fàbriques de bateries, el vehicle elèctric o noves mines cap a l'altre costat de l'Atlàntic. 

Aquesta és la principal preocupació: que la indústria que ha de tirar endavant el canvi cap a l'economia verda a Europa, en sectors claus com les renovables, el cotxe elèctric i les bateries, acabi escollint els Estats Units per instal·lar-se i treballar des d'allà empesos per les ajudes d'estat i les millors condicions fiscals i econòmiques.

Un exemple el podríem trobar a la indústria de l'automòbil. La nova norma preveu desgravacions de fins a 7.500 dòlars per la compra d'un vehicle elèctric, sempre que el 40% de les matèries primeres amb què s'hagi fet la bateria provinguin dels Estats Units i quan almenys la meitat dels seus components o del seu muntatge s'hagi fet als Estats Units, Canadà o Mèxic.

Els països de la Unió no tenen de moment cap acord d'aquest tipus i posaria en risc el lideratge de la indústria europea que, en aquest sector, aspira a convertir-se a finals d'aquesta dècada en el segon productor de bateries del món.

Aquest temor és el que van voler traslladar a l'administració nord-americana els ministres d'Economia francès i alemany viatjant a Washington aquesta setmana. Es volien assegurar una major cooperació i sobretot una competència justa per evitar que el pla nord-americà passi factura a la indústria europea. 

Tot plegat coincidia amb el debat de l'estat de la Unió, on Joe Biden va deixar clara la seva defensa de l'economia del país i dels productes fets a casa. 

Anuncio que totes les infraestructures federals es faran amb materials fets als Estats Units.

Què proposa Europa?

I aquí és on s'espera una resposta europea a l'alçada per contrarestar les ajudes nord-americanes. I això es tradueix en abocar-hi molts milions. La Unió Europea té una de les normatives climàtiques més ambicioses i ara li falta tenir un múscul industrial prou fort per capturar aquesta ambiciosa cadena de valor, millorar la competitivitat de les empreses europees i crear llocs de treball. 

Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea han d'aconseguir desactivar els incentius que venen dels Estats Units i tenen sobre la taula una proposta de la Comissió Europea que encara no està tancada. 

Fa unes setmanes, la seva presidenta, Ursula von der Leyen, va mostrar el seu esborrany de "pla industrial d'acord verd", un paquet de mesures per donar suport a la indústria verda europea.

D'entrada, es proposa reutilitzar els diners dels fons Next Generation, que s'havia creat per afrontar la recuperació després de la pandèmia del coronavirus.

I també es flexibilitzaran les ajudes estatals per permetre que els governs donin més suport a les empreses amb diner públic. Espanya estaria a favor d'aquesta opció.

Desavinences dins la UE

El problema és que no tots els països es poden permetre la mateixa quantitat d'ajudes, i Alemanya és un dels països que tindria més capacitat per ajudar la seva indústria. Això podria crear desigualtats entre els socis europeus i desequilibra la competència dins la Unió Europea. Per això, alguns països com França i Itàlia han demanat que la UE s'endeuti conjuntament amb diner nou per ajudar els que no s'ho puguin permetre.

Però, ara per ara, això ha creat desavinences entre els socis europeus del sud i els del nord, que recorden que encara no s'han pogut gastar els diners del Fons de Recuperació. Aquest fons destina 250.000 milions per la transició cap a una economia verda i sostenible amb subvencions, i els que no s'han gastat són els que van lligats a préstecs.

També entra en els plans la creació d'un Fons sobirà europeu, del qual encara no s'han donat més detalls. Però és una de les apostes de les ONG europees que treballen en el camp del transport i el medi ambient per promocionar un transport sostenible a Europa.

Sota el paraigua de la federació Transport&Environment reclamen amb caràcter urgent un fons d'aquest tipus que acceleri el desenvolupament de polítiques industrials verdes a Europa. Defensen que tingui una capacitat financera d'almenys 350.000 milions d'euros i que s'aconsegueixin amb un endeutament conjunt dels socis europeus.