Madrid pagarà a la Fórmula 1 gairebé el doble que Catalunya: 500 milions en deu anys

El cost l'haurà d'assumir Ifema amb diners públics, a l'espera de trobar inversors privats que rendibilitzin el nou circuit semiurbà

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Iván Gutiérrez

Periodista a la delegació de Madrid de TV3 especialitzat en economia

@ivanngutierrez
Actualitzat

A toc de guitarra, caixó i ritme de "palmas", va presentar-se el nou Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 que, per primera vegada des de fa trenta anys, no serà a Barcelona. L'expectació al recinte d'Ifema era màxima per veure la gran posada en escena del nou circuit, tant pels detalls del projecte com pels efectes per a Catalunya.

Però poques incògnites van esvair-se. Segurament, la més clara és que el totpoderós magnat de la Fórmula 1, Stefano Domenicali, no tanca la porta que Barcelona segueixi tenint prova al Mundial ni descarta que puguin coexistir una vegada expiri el contracte de Montmeló l'any 2026.

Cap sorpresa perquè la seva empresa gestiona els drets del Mundial automobilístic i ara té la paella pel mànec per demanar a la Generalitat més diners si vol seguir tenint Fórmula 1. Pel que fa a Madrid, una vegada els altaveus d'Ifema van deixar de sonar, no es coneixien ni els inversors privats que sustentaran el projecte, ni el que costarà. Fins ara.
 

500 milions d'euros en 10 anys

Els diners que Madrid ha posat sobre la taula per poder acollir un nou Gran Premi dins el circuit mundial de Fórmula 1 són 48 milions d'euros anuals, segons ha pogut saber TV3 de fonts coneixedores de la negociació. Pràcticament 500 milions d'euros pel contracte que s'ha signat per a la pròxima dècada, entre el 2026 i el 2035.

Aquesta quantitat el converteix en el circuit europeu més car, ja que Hongria paga uns 40 milions d'euros anuals fins al 2027, i el posaria més a prop del que paguen a Bahrein, Abu Dhabi o Qatar.

Els 48 milions que pagarà Madrid equivalen a gairebé el doble dels 26 milions anuals que paga la Generalitat, propietària del Circuit de Montmeló, per poder celebrar la Fórmula 1 a Catalunya. Ara per ara, el que és segur és que a partir del 2027 ja no es dirà Gran Premi d'Espanya, però més enllà de la nomenclatura, la Generalitat comença les negociacions per renovar uns anys més el contracte.

Això significa que Catalunya haurà de pagar també 48 milions? No. L'organització de la Fòrmula 1 té en consideració diferent els circuits històrics com Montmeló o Monza, que paguen considerablement menys. En tot cas, Catalunya haurà d'apujar l'aposta econòmica per poder mantenir la cursa per sobre dels 30 milions. Això sí, des del 2023, circuits nous i sense tradició difícilment hi han entrat per menys de 50 milions.

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, amb el pilot Carlos Sáinz
L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, amb el pilot Carlos Sainz (EFE/Rodrigo Jimenez)

Madrid haurà de posar diners públics

Des que es va conèixer que Madrid tenia un projecte per acollir un Gran Premi de Fórmula 1 en detriment del de Montmeló, hi ha un mantra que s'ha repetit constantment:

"Serà un projecte 100% privat que no costarà ni un euro de diner públic".

Però aquesta afirmació difícilment podrà complir-se, perquè a priori, la Fórmula 1 demana un cànon anual, un pagament que ha d'afrontar l'entitat amb qui se signa el contracte, en aquest cas 48 milions anuals. I el promotor oficial amb qui s'ha signat és l'entitat majoritàriament pública que gestiona el recinte firal, Ifema, que haurà d'afrontar el contracte amb inversors o sense.

A part del cànon, hi ha altres costos com el muntatge i desmuntatge del circuit, que si bé no té manteniment com un circuit fix, si costaria uns 100 milions d'euros segons estimen els mateixos organitzadors.
 

Sense inversors, de moment

Ifema espera que aquests 48 milions d'euros anuals del cànon, a més de les despeses, es cobreixin amb aportacions privades. Però la història demostra que els circuits --especialment a Europa-- són molt deficitaris perquè és pràcticament impossible rendibilitzar-los. I menys durant una dècada consecutiva.

De fet, fonts coneixedores de com avança el projecte de Madrid expliquen que hi ha una "frustració" en no haver aconseguit finançament de cap empresa de l'Ibex 35.

Ara Ifema farà el que s'anomena un "tender" o licitació on es conviden inversors a fer una proposta perquè s'uneixin al projecte. Ara mateix, n'hi ha dos amb possibilitats per operar el Gran Premi, però en cap cas cobririen el total del cost i s'hauria de tirar de fons públics.

Montmeló és el gran exemple de la dificultat de rendibilitzar un circuit, on la Generalitat ha hagut de posar diners públics de forma recurrent per ampliar capital i renovar-lo, com els 30 milions d'euros que s'han invertit per fer-li una rentada de cara.

Anunci del Gran Premi de F1
Anunci del Gran Premi de F1 (EFE/Rodrigo Jimenez)


El cas de València: un niu de corrupció i deute

Hi ha un precedent, però tant Ayuso com Almeida s'han esforçat a desmarcar-se'n. És el cas de l'anomenat Gran Premi d'Europa, que es va celebrar a València durant els anys 2008 i 2012 impulsat pel PP de Francisco Camps i Rita Barberá, dos pesos pesants dels populars de llavors com ho són avui Ayuso i Almeida.

Aquell gran premi va acabar sent un niu de deute i corrupció per al País Valencià, deutes que en molts casos van acabar de pagar-se l'any passat i que va deixar un pou de pèrdues de 300 milions d'euros.

Allà va passar el que pot ser un "déjà-vu" en el futur per Madrid, que després d'un primer any en què tot eren bones notícies, la Generalitat Valenciana va haver de sortir al rescat en plena crisi injectant diners per poder continuar fent el gran premi.
 

La fi de l'Alonsomania

La problemàtica de tenir dos circuits al mateix país és que no sempre apleguen prou gent tots dos una vegada ha passat "l'efecte novetat", a més de la dificultat d'aconseguir patrocinadors locals que vulguin o puguin pagar la festa. Però una de les amenaces que pot afectar tant Madrid com Barcelona --en el cas de seguir-- és la caiguda d'audiències i fanàtics.

Durant els darrers vint anys, les audiències televisives han estat fulgurants a Espanya per la presència de campions com Fernando Alonso, o després, les actuacions de Carlos Sainz Jr.

Caldrà veure l'evolució de Sainz, però la veterania d'Alonso fa presagiar que la seva carrera no es podrà estendre gaires anys més. I quan no hi ha un pilot local, les audiències i l'afluència als circuits baixen. Curiosament, una de les esperances blanques, tant per a Madrid com Barcelona, podria ser la jove promesa catalana Pepe Martí, que competeix a Fórmula 2 aquesta mateixa temporada.

El pilot de F1 Carlos Sainz Jr.
El pilot de F1 Carlos Sainz Jr. (Europa Press)
ARXIVAT A:
Comunitat de Madrid
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut