Madrid vota si avala Ayuso en unes eleccions en què la participació puja 11 punts

La Comunitat de Madrid vota aquest dimarts en unes eleccions que poden condicionar la política espanyola durant els propers mesos. Madrid ha estat l'autonomia que més s'ha distanciat de la gestió política que ha fet La Moncloa de la crisi del coronavirus i les eleccions d'aquest dimarts seran un termòmetre sobre si la ciutadania avala la controvertida política d'Isabel Díaz Ayuso.

La notícia del matí han estat les llargues cues que s'han vist a bona part dels col·legis electorals; cues que al migdia han afluixat. Són uns comicis molt polaritzats i això es tradueix en la participació.

A les 7 del vespre, la participació s'ha situat en el 69,27%, que són 11 punts més que el 2019. Això vol dir que han anat a votar 551.236 persones més. 

A la una del migdia havia votat més del 28% del cens, dos punts més que als comicis del 2019. Aleshores, la participació a la mateixa hora va ser de poc més del 26%.

Ja han votat tots els candidats dels partits i tots han coincidit a fer una crida a la participació. També ho ha fet el president espanyol, Pedro Sánchez, a qui han escridassat al col·legi electoral Volturno de Pozuelo de Alarcón, on ha anat per votar. "És molt important que els madrilenys expressin la voluntat d'avançar en oportunitats, culminar el procés de vacunació i la recuperació", ha assegurat enmig de crits de "fora, fora" i també d'alguns aplaudiments.

Més de cinc milions de persones estan cridades a les urnes en uns comicis insòlits

Un total de 5.112.658 persones estan cridades a les urnes per escollir 136 diputats, quatre més que en les darreres eleccions a causa del creixement de població a la comunitat. Així, l'Assemblea de Madrid de la propera legislatura serà el parlament autonòmic amb més representants. Més de 211.000 ciutadans han enviat el vot per correu, una xifra que suposa un augment del 41% respecte als comicis de 2019.

Són uns comicis insòlits perquè són les primeres eleccions anticipades que es fan a Madrid, se celebren en un dia laborable (només havia passat l'any 1987) i en plena pandèmia. La legislatura que començarà després d'aquest 4 de maig també serà atípica perquè durarà només dos anys, fins que el 2023 hi torni a haver eleccions autonòmiques juntament amb la majoria de comunitats autònomes.

Un triomf d'Ayuso allunyaria les eleccions generals anticipades

Si el 4M és un termòmetre a nivell estatal, la previsible victòria de la candidata del PP farà que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aparqui la idea de convocar eleccions anticipades a la tardor. En canvi, un triomf dels populars podria portar a un avançament electoral a Andalusia.

En tot moment, el PP ha plantejat la campanya com una lluita entre la candidata popular i el president del govern espanyol. Díaz Ayuso ha situat Sánchez com el seu adversari, sense fer gaire cas al candidat del PSOE, Ángel Gabilondo. Buscant el cos a cos amb Sánchez, l'ha acusat d'haver "abandonat" la Comunitat de Madrid durant la pandèmia.

Amb la majoria de sondejos, amb l'excepció més clara del CIS, indicant una clara victòria de Díaz Ayuso, el president del govern espanyol ha optat per un perfil mes baix durant els últims dies de campanya.

Però, mentre La Moncloa intenta separar les eleccions autonòmiques de la política estatal, el cap de l'oposició, Pablo Casado, observa la cita electoral de la Puerta del Sol com el primer pas per arribar a La Moncloa. Si les urnes validen la política d'Ayuso, el líder del PP podria sumar-se a l'onada madrilenya amb un discurs més dur i mostrant-se més desacomplexat sobre possibles acords amb l'extrema dreta de Vox.

De moment, la direcció estatal dels populars no veu Díaz Ayuso com una rival per liderar el partit. Una victòria abassegadora del PP, però, podria donar encara més embranzida a la presidenta autonòmica.

Per últim, les eleccions a Madrid també poden afectar la política catalana. Els partits independentistes temen que un mal resultat del PSOE provoqui més dubtes al govern espanyol a l'hora d'abordar el conflicte polític i endarrereixi encara més la represa de la taula de diàleg o la tramitació dels indults als líders sobiranistes empresonats. Des de La Moncloa, però, se sosté que els indults tiraran endavant passi el que passi aquest 4M.

Mocions de censura, crispació i amenaces

La del 4M ha estat una campanya electoral crispada, amb acusacions de "feixistes", "trumpistes", "comunistes" o "chavistes" dia sí i dia també. La campanya electoral ha estat marcada pels actes de Vox intentant rebentar-la i les amenaces de mort rebudes per diversos polítics, entre els quals hi ha candidats com Pablo Iglesias o Isabel Díaz Ayuso. La polèmica s'ha arrossegat fins l'últim dia de campanya, amb crítiques a la presidenta per haver donat missatges electorals en la celebració del Dia de la Comunitat.

Des de bon principi, la campanya del 4M ha estat diferent de les campanyes tradicionals. Les eleccions que es van convocar de pressa i corrent com a resposta a una moció de censura... a Múrcia. Aquell mateix dia, Isabel Diaz Ayuso va expulsar els consellers de Ciutadans del govern autonòmic i va convocar eleccions gairebé al mateix temps que PSOE i Més Madrid anunciaven una moció de censura contra la presidenta regional. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va avalar la convocatòria electoral.

L'anunci d'eleccions autonòmiques també van tenir conseqüències en el govern espanyol. L'aleshores vicepresident segon, Pablo Iglesias, va dimitir del càrrec per enfrontar-se amb Díaz Ayuso al capdavant d'una confluència d'esquerres que Més Madrid va rebutjar quan no havien passat ni 24 hores.

L'entrada d'Iglesias a l'arena electoral va fer que la candidata popular canviés l'eslògan "Socialisme o Llibertat" del dia que va convocar els comicis per un "Comunisme o Llibertat", que ha estat el missatge destacat al seu compte de Twitter durant tota la campanya.

Iglesias, però, no aconsegueix aglutinar prou suports per disputar la victòria a Ayuso. A l'esquerra, la candidata de Més Madrid, la metgessa Mónica García, agafa embranzida i, per primera vegada, els partits a l'esquerra del PSOE podrien sumar més escons a l'Assemblea que els socialistes. La polarització de la campanya ha deixat poc marge de maniobra al candidat socialista Ángel Gabilondo.

La candidata del PP ha fet una campanya personalista, reivindicant en tot moment la seva gestió de la pandèmia, basada en combinar economia i salut. Conscient de l'èxit que té entre el sector de l'hostaleria, durant la campanya s'ha apropat a diversos establiments de la regió. Va fitxar l'exportaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes, Toni Cantó, tot i que finalment la Justícia el va excloure de la candidatura per no estar inscrits al cens electoral quan corresponia.

El candidat de Ciutadans, Edmundo Bal, fa una crida al vot moderat per evitar que es confirmin la majoria d'enquestes, que assenyalen que podria quedar fora de l'Assemblea.

El principal protagonista de la crispació que hi ha hagut durant la campanya ha estat Vox, amb escenes com quan la candidata de la formació d'extrema dreta, Rocío Monasterio, es va negar a condemnar les amenaces a Iglesias, que va abandonar el debat a la Cadena SER.

Vox també ha estat protagonista per un cartell amb dades falses sobre joves migrants, que la justícia va considerar que entrava dins la llibertat d'expressió; o la tensió a Vallecas quan la policia va carregar contra manifestants antifeixistes després que Santiago Abascal baixés de l'escenari i fes retrocedir el cordó.

Díaz Ayuso, idolatrada a la restauració

La possibilitat de mantenir els negocis oberts amb determinades restriccions ha fet que l'hostaleria i la restauració hagin mostrat sense complexos suport a Díaz Ayuso.

Des del principi de la crisi sanitària, la presidenta autonòmica ha expressat el seu suport al sector, que a Madrid ha gaudit d'una flexibilitat superior a la de la resta de les autonomies. Malgrat que està prohibida la consumició a la barra i els aforaments de les taules estan limitats, s'ha aconseguit mantenir l'activitat de la gran majoria d'establiments.

Sense que el govern autonòmic hagi donat cap ajuda directa a l'hostaleria, entre el gremi està molt estesa la idea que estar ubicats a Madrid ha suposat un baló d'oxigen. La popularitat de la presidenta madrilenya en el món de la restauració pot veure's al carrer, amb bars amb cartells de suport a Ayuso i fins i tot menús amb plats que l'homenatgen.

En canvi, el govern del PP ha rebut crítiques perquè consideren que ha obert la porta a un "turisme de borratxera", amb molts joves francesos viatjant a Madrid fugint de les restriccions al seu país i imatges de festa més enllà del toc de queda.

Les quartes eleccions en pandèmia

Els comicis d'aquest dimarts són els quarts que es fan durant la pandèmia del coronavirus, després de les eleccions del 12 de juliol a Galícia i el País Basc i a Catalunya el 14F.

La situació sanitària ha obligat a extremar les mesures de seguretat i a establir determinades mesures i recomanacions, en un protocol que, en diversos punts, és igual que el que es va elaborar a Catalunya en les darreres eleccions al Parlament.

Els col·legis electorals estan oberts entre les nou del matí i les vuit del vespre, però l'administració recomana que les persones de més de 65 anys, les que tinguin alguna discapacitat i els seus cuidadors votin entre 10 del matí i 12 del migdia. En el cas de persones amb Covid o símptomes, es recomana que votin entre set i vuit del vespre.

Els votants han d'anar al col·legi electoral amb la seva pròpia mascareta i, allà, disposen d'una mascareta quirúrgica per posar-se a sobre. A més, als punts de votació hi ha gel hidroalcohòlic i guants com a mesures de protecció addicional.

Els col·legis tenen un recorregut d'entrada i un de sortida, a més de marques a terra indicant els dos metres de distància entre votants i també amb els membres de les meses. Es recomana que els votants portin el vot preparat de casa i s'estiguin dins del col·legi només el temps necessari per votar.

Per minimitzar els riscos, hi ha safates perquè els votants hi col·loquin la identificació sense que l'hagin de tocar els membres de les meses, que disposen de mascaretes FFP2, una pantalla de protecció facial i guants.

Si algun votant o membre de mesa es troba malament i té símptomes de Covid, s'avisa el responsable de seguretat sanitària del col·legi, que l'acompanyarà a una sala on estarà aïllat i, si cal, s'avisarà el 112.

En unes eleccions en dia laborable, les persones que treballen aquest dimarts i volen anar a votar tenen dret a permisos retribuïts d'entre dues i quatre hores per acudir al col·legi electoral si el seu horari laboral coincideix almenys dues hores amb el dels col·legis electorals.

Tot i ser un dia laborable, el 4 de maig no és lectiu als centres públics, privats i concertats no universitaris i les llars d'infants també estan tancades. Diversos centres escolars formen part del total de 1.084 col·legis electorals del 4M.