Madrigal: "Així actuen les organitzacions criminals que governen una autonomia"
- TEMA:
- Judici procés
En l'exposició de les conclusions definitives de la Fiscalia en el judici del procés, aquest dimarts la fiscal Consuelo Madrigal ha assegurat que els polítics acusats formaven una "organització criminal."
El torn de Madrigal ha arribat després de les exposicions dels seus companys Javier Zaragoza, que ha dit que el 2017 va haver-hi "un cop d'estat", i Jaime Moreno, que ha defensat que va haver-hi violència.
"Així és com actuen les organitzacions criminals"
Madrigal s'ha encarregat de defensar l'acusació de malversació de fons públics per a l'1-O i el projecte independentista dels acusats, però ha anat més enllà i ha parlat d'"organització criminal".
Ho ha afirmat malgrat que la Fiscalia no acusa els processats d'aquest delicte, que sí que reclama l'acusació exercida pel partit polític d'extrema dreta Vox.
Madrigal ha fet referència a l'"organització criminal" quan assegurava que els responsables de les empreses relacionades amb la campanya anomenada Civisme no van saber explicar durant el judici què havia passat amb les factures.
"El seu silenci i les seves respostes elusives, però, són eloqüents respecte al que pot ser la por a viure i negociar fora de la càlida empara d'aquests generosos contractes marc que una administració complaguda renova o no anualment; la por al que pot ser quedar fora d'aquesta administració, regida per una organització criminal que, per encobrir les responsabilitats dels seus caps, pot demanar silencis, encobriments, i fins pot prometre contraprestacions i compensacions, perquè seria molt fàcil acordar sobre preus en futurs i eventuals encàrrecs fets a l'empara d'aquests oberts i generosos contractes marc."
"Així és com actuen les organitzacions criminals, i els resulta molt senzill fer-ho quan ocupen les màximes responsabilitats d'una comunitat autònoma."
Els "projectes personals" dels acusats
Madrigal també ha assegurat que es van destinar diners dels fons de contingència de la Generalitat a les campanyes del referèndum, i ha insinuat que no ho podien fer, perquè eren "projectes personals".
"La normativa autonòmica catalana reserva els fons de contingència per a necessitats 'ineludibles'. Aquestes en què tots pensem en catàstrofes, accidents i grans sinistres."
"Em pregunto si no afegeix un plus d'antijuridicitat sostreure del seu legítim destí aquests fons tan reservats i necessaris per aplicar-los als propis projectes personals dels qui obren així."
Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, aquest dimarts escoltant Consuelo Madrigal al Tribunal Suprem
L'"evidència escandalosa" del "control" de la Generalitat
En referència als diners que considera que es van desviar per al referèndum, Madrigal s'ha queixat que la Generalitat no s'hagi personat en aquest judici per "defensar els seus interessos".
La fiscal ha afegit que això és una "evidència escandalosa" que els acusats continuen controlant-la indirectament.
"Crida l'atenció que la que va ser l'administració inicialment perjudicada, encara que no l'única, no hagi comparegut en aquesta causa en defensa dels seus interessos. Això és una evidència, una més, però escandalosa, del control que l'entorn dels acusats segueix exercint sobre l'administració catalana. El deixament de funcions en defensa dels seus interessos és, com a mínim, un encobriment de l'espoli perpetrat en els seus fons."
3 milions d'euros malversats
Madrigal s'ha cenyit a la xifra ja coneguda de 3 milions d'euros que la Fiscalia considera que es van malversar pel procés independentista.
"Estem davant d'un desviament de fons que, en seva totalitat, pot pujar a uns 3 milions d'euros. Però a aquesta suma s'hi ha d'afegir, a efectes penals de plus de criminalitat, la responsabilitat civil comptable, el desviament de fons públics personals, materials, tecnològics, d'organització i gestió que es van desplegar al CTTI per a l'articulació de la campanya."
La fiscal, per tant, ha considerat que la malversació també s'ha d'estendre als serveis prestats per l'administració que no van comportar cost econòmic.
La cessió de locals per l'1-O, una despesa "per a tots els contribuents"
Entre aquests també hi ha els béns cedits per fer el referèndum, com és el cas de la cessió de locals de la Generalitat per l'1-O.
"Encara que alguns es cedeixin sempre gratuïtament, sota el principi de gratuïtat dels serveis socials, això no implica que la cessió sigui un servei gratuït, que li surti gratis a l'administració. Aquesta cessió d'ús, que l'administrat rep gratis, a l'administració li costa. Té un cost que sufraguen els fons públics, la hisenda pública estatal i autonòmica, que sostenen el funcionament de l'administració. En definitiva, és una despesa per a algú, per a tots els contribuents."
Segons Madrigal, la malversació "multiplica la rebel·lió"
Al final de la seva exposició, Madrigal ha arribat a afirmar que la malversació de la que acusen els processats és equiparable a "causar violències greus sobre les persones":
"Aquesta agreujament que imputem als senyors Junqueras, Romeva, Forn, Turull, Rull i la senyora Bassa no és capritxosa. El legislador no ho ha inclòs en l'article 473 d'una manera casual o fortuïta. Considera responsable li desviament dels fons públics de la seva legítima inversió i l'equipara, a aquests efectes, a l'esgrimir d'armes, a presentar combat, a causar estralls en propietats públiques i privades, a tallar les comunicacions i a causar violències greus sobre les persones. Això és així perquè el desviament il·legítim de fons públics multiplica quantitativament i qualitativament l'entitat de la rebel·lió, del procés rebel."
- ARXIVAT A:
- Judici procés